El Parlament de Catalunya podrà personar-se en el cas Pegasus que investiga un jutjat ordinari. Així ho ha dictaminat l'Audiència de Barcelona, en una interlocutòria notificada aquest dilluns a la cambra parlamentària. El tribunal ha acceptat el recurs que havien presentat els lletrats, amb els vots del PSC, ERC, Junts per Catalunya, la CUP i els comuns. I d'aquesta manera ha revertit la decisió del jutjat número 32 de Barcelona, que porta el procediment i que va denegar a la institució el dret a personar-se. Entre els afectats per l'escàndol d'espionatge del CatalanGate hi ha l'expresident Roger Torrent i diversos diputats.

En la interlocutòria, l'Audiència de Barcelona declara "l'evident i manifesta legitimació del Parlament", en contra del que deia el jutjat 32 de Barcelona. En aquest sentit, la decisió judicial recorda que "l'atac" es va produir contra "representants de la sobirania popular de forma indiscriminada", contra diputats, exdiputats i treballadors de la cambra. Els magistrats argumenten que aquest espionatge no només hauria vulnerat el dret a la intimitat dels afectats, sinó també la seguretat informàtica d'aquests dispositius, propietat de la institució.

D'aquesta manera, l'Audiència de Barcelona dona la raó al Parlament davant del jutjat número 32, que havia rebutjat la seva personació com a acusació particular. Contra els arguments del jutjat ordinari, la interlocutòria rebat que "no es pot afirmar de forma contundent que l'acusació popular està reservada per als ciutadans i no a les administracions".

Missió del Parlament Europeu

L'Eurocambra enviarà al març una missió a Espanya per investigar l'espionatge amb Pegasus, tal com va acordar dimarts de la setmana passada el comitè que investiga l'ús d'aquesta mena de programaris al bloc comunitari. Serà els dies 20 i 21 de març, després que el Parlament Europeu hagi ampliat tres mesos més la durada d'una comissió que inicialment tenia previst un mandat d'un any i que ja ha enviat missions a Israel, Polònia, Grècia i Xipre — mentre que al febrer viatjarà a Hongria. Recordem que el mateix comitè ja va assenyalar el govern espanyol com a responsable del Catalangate.

La decisió d'aquest comitè de l'Eurocambra va arribar el mateix dia que la ponent del comitè, la liberal neerlandesa Sophie In 't Veld, va pressionar Espanya i li va demanar compensar les víctimes d'espionatge amb Pegasus. Concretament, va presentar un esborrany de recomanació que insta l'Estat a "aclarir del tot" els casos. Es tracta d'un text que apunta que a l'estat espanyol i a tres països més hi ha hagut "infraccions" en la implementació de la llei europea pel que fa a l'ús de programaris d'espionatge — així com critica la "manca d'acció" de la Comissió Europea i els estats membre per abordar "l'amenaça a la democràcia" que suposa l'espionatge.