Nova pantalla superada. El Tribunal Constitucional avala que la Llei Orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya encaixa a la Constitució. És la tercera decisió que es desprèn de la deliberació que va arrencar el dilluns i que ha de conduir el TC a avalar la norma de l’oblit penal demà. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, la previsió és que la sentència es voti a les onze del matí i, si no hi ha sorpreses, acabarà amb sis vots a favor de la constitucionalitat de la llei (els progressistes) i quatre en contra (els conservadors). Després de debatre si la Carta Magna permet una llei d’amnistia “en abstracte” i concloure que la Constitució “no prohibeix” les amnisties i que, per tant, el legislador “pot aprovar-ne”, la majoria dels magistrats han avalat que la norma que van pactar el PSOE, Junts i ERC a canvi de la investidura de Pedro Sánchez no vulnera la separació de poders i respecta la igualtat davant la llei. Prèviament, el TC va descartar presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i va rebutjar paralitzar la deliberació a l’espera que el TJUE es pronunciï sobre les qüestions que té sobre la taula. Altres fonts jurídiques apunten que, fruit de la deliberació, s’introduiran “nombrosos canvis en l’argumentació de la ponència” per “enriquir-la”. Ara bé, són canvis que “no afectaran el fons”.
📝 El Constitucional descarta esperar el pronunciament del TJUE en el primer dia del ple sobre l’amnistia
📝 Segona victòria al TC: la majoria de magistrats creu que la Constitució permet aprovar lleis d’amnistia
🔎 Les claus de la ponència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia
Hi haurà tres articles en els quals el Constitucional donarà la raó al PP: l’amnistia haurà d’incloure també els contraris al procés independentista, es limitarà el seu àmbit d’aplicació entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 (deixant-ne fora els actes que s’executessin després de la data límit) i s’establirà que el Tribunal de Comptes ha de donar audiència a totes les parts, incloses les acusacions populars, abans d’arxivar les causes comptables.
“Buscar una millora de la convivència i de la cohesió social” i “no respon a caprici o mer voluntarisme”
En relació amb la deliberació d’avui, la ponència d’Inmaculada Montalbán sosté que el preàmbul de la llei d’amnistia “identifica la finalitat constitucional a la qual respon” i que, per tant, “no pot apreciar-se que manqui de tota justificació raonable”. “Encara que pugui discrepar-se d’ella, no hi ha dubte que no respon a caprici o mer voluntarisme, ja que busca una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per superar les tensions socials i polítiques generades”, al·lega. “La justificació és clara i està molt allunyada de moure’s en meres referències generals imprecises”, postil·la. Així mateix, emmarca l’amnistia en una política impulsada per Pedro Sánchez “tendent a pal·liar els efectes del procés i a aconseguir una pau ciutadana més gran”, com els indults als presos polítics o l’eliminació de la sedició.
Al seu recurs, el PP denunciava que l’amnistia provoca una “destrossa constitucional de tal calibre” que precisaria uns beneficis “superlatius” per a l’interès general que no es donen en aquest cas i considerava que l’amnistia no és “ni idònia, ni necessària, ni proporcionada” per arribar a la “normalització institucional de la convivència”, ja que suposa un “impuls” per tornar a intentar-ho “envalentint noves revoltes”.
“La diferenciació respon a una justificació objectiva i raonable”
Un altre capítol que aborda el recurs del PP i que la ponència rebat és el respecte al dret a la igualtat davant de la llei. “Legislar implica diferenciar entre situacions que poden considerar-se diferents de cara a la consecució de les diverses finalitats i interessos públics”, argumenta Inmaculada Montalbán. El document rebutja que l’amnistia inclogui un “espai d’immunitat penal exclusivament basat en la ideologia independentista”, ja que “també queden amnistiats els qui realitzen actes delictius amb finalitats no independentistes”. Així doncs, el “criteri de diferenciació” per a “delimitar l’operativitat general” de l’amnistia és “l’existència d’un particular context de conflicte polític i social que requereix, segons el seu parer, un tractament penal diferenciat a les finalitats d’obtenir un determinat resultat de distensió o pacificació social que s’estima d’interès general”.
“El criteri de diferenciació que utilitza l’amnistia per definir l’àmbit global de l’amnistia no és la ideologia o l’opinió d’aquests, [...] sinó el particular context sociopolític en qui s’emmarquen aquestes conductes”, rebla. Per tot això, considera que la “diferenciació que introdueix el legislador” a l’efecte d’atorgar l’amnistia entre els quals han comès determinats delictes en el context del procés i els que els han comès fora del context “respon, quant a la seva causa i finalitat, a una justificació objectiva i raonable”.
“Un mitjà idoni per eliminar un focus d’enfrontament social a través d’un acte de generositat de l’Estat”
Finalment, la ponència sosté que la causa que dona peu a l’amnistia no és arbitrària: “És notori que el procés polític de creació d’un pretès estat català independent ha suposat una de les crisis més grans que ha hagut d’enfrontar la nostra democràcia constitucional. La fractura social a la qual va donar lloc i les actuacions estatals que es van haver de promoure per restaurar el trencament constitucional poden considerar-se esdeveniments extraordinaris en els quals pot trobar justificació l’atorgament d’una amnistia”, al·lega.
La ponent recorda que les finalitats de “reconciliació o pacificació política” són característiques de les lleis d’amnistia i que, per tant, “no pot reputar-se il·legítima” la finalitat del legislador “d’afavorir la reconciliació” i “aconseguir que el conflicte polític subjacent s’encarrili a través del diàleg” amb la “renúncia per part de l’Estat” a l’exercici del seu ius puniendi (la potestat de l’Estat per castigar) en un “context excepcional”. “L’exempció de responsabilitat dels qui van realitzar actes il·lícits en el context del procés pot considerar-se un mitjà idoni per eliminar o almenys rebaixar, a través d’un acte de generositat de l’Estat, un particular focus d’enfrontament social”, rebla.
“No persegueix la minva o el qüestionament de la legitimitat dels processos judicials i no suposa tampoc una mena de judici alternatiu d’atribució de responsabilitats”, reitera el document, que també responsabilitza els líders independentistes de la judicialització del procés: “[L’amnistia] no nega que són els qui van cometre els actes il·lícits amnistiats els que van situar el conflicte subjacent fora de l’àmbit de la política, en contravenir les regles del marc democràtic que a tots ens vincula, i els que es van exposar a la reacció legítima de l’estat de dret”.