Tal dia com avui de l’any 1990, fa 36 anys, a Akron (Ohio, Estats Units), moria, a 77 anys, Salaria Kee, que havia estat la primera i una de les dues úniques infermeres de color que van treballar pels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). A l’esclat d’aquell conflicte, Salaria, juntament amb un grup de dones de professió sanitària i de raça negra del barri de Harlem —a Nova York—, es va presentar voluntària per assistir els soldats de les Brigades Internacionals que lluitaven per la República espanyola.

Inicialment, va ser rebutjada per la Creu Roja nord-americana pel color de la seva pell (1936), però, poc després, seria admesa per l’American Medical Bureau to Save Spanish Democracy, seria enviada al conflicte i seria emplaçada, successivament, als fronts de guerra de Madrid (1937) i de l’Ebre (1938) com a infermera de la Brigada Abraham Lincoln (anomenada, també, XV Brigada Internacional). En aquella brigada hi coneixeria el que, posteriorment, seria el seu marit, el voluntari irlandès John Patrick O'Reilly.

En el decurs de la batalla de l'Ebre (juliol del 1938 - novembre del 1938), va ser greument ferida durant el bombardeig de l’aviació alemanya (aliada del bàndol franquista) sobre un hospital de campanya republicà. Va ser evacuada als Estats Units i ja no va tornar a l’escenari bèl·lic, perquè, abans que es guarís les ferides, ja s’havien retirat els darrers efectius de les Brigades Internacionals. No obstant això, va continuar vinculada a l’activitat sanitària dins el món bèl·lic i el 1944 va participar com a infermera de l’exèrcit nord-americà en la II Guerra Mundial. 

Durant la Guerra Civil espanyola, les Brigades Internacionals van divulgar a bastament la seva imatge com una prova que al bàndol republicà no hi existia el racisme. Però, després de la seva evacuació (1938) i, sobretot, després del seu matrimoni amb O'Reilly als Estats Units (1940), seria víctima d’actituds personals i institucionals racistes. Fins a la seva jubilació (1978), treballaria com a infermera a l’estat d’Ohio, i proclamaria que els anys més feliços de la seva vida havien estat servint la causa republicana espanyola.