La decisió del govern espanyol d’allargar fins al 8 de juny del 2030 l'activitat dels dos reactors de la central nuclear d’Almaraz, a Càceres, ha trigat molt poc a traspassar les fronteres d’Extremadura. A Catalunya, on el calendari actual preveu començar a apagar els reactors d’Ascó a partir del 2030 i tancar Vandellòs II el 2035, els municipis nuclears interpreten la pròrroga com una porta que s’acaba d’obrir. Els ecologistes, en canvi, hi veuen exactament el contrari: una esquerda en el calendari de tancament nuclear pactat fa set anys. El govern espanyol ha autoritzat que Almaraz I i II continuïn funcionant fins al juny del 2030, després que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emetés al juliol un informe favorable, amb condicions, en què acreditava que les instal·lacions mantenien un nivell adequat de seguretat per continuar operant. Fins aquest divendres, els dos reactors havien de tancar el novembre del 2027 i l’octubre del 2028.
L’executiu de Pedro Sánchez defensa que es tracta d’una extensió "acotada i limitada", justificada per la volatilitat dels mercats energètics, especialment del preu del gas, i insisteix que no altera el compromís general de completar el tancament del parc nuclear espanyol el 2035. Però políticament és molt difícil que Almaraz quedi confinada a Almaraz. La decisió també obre una crisi en la coalició de govern entre el PSOE i Sumar, però ha estat acollida amb gran satisfacció per Foment del Treball, que també ha demanat que apliqui els mateixos criteris per les centrals catalanes d'Ascó i Vandellòs.
Ascó i Vandellòs hi veuen un precedent
L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, i l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, han celebrat la decisió perquè consideren que reforça els arguments per revisar també el calendari de les nuclears catalanes. Actualment, està previst que Ascó I tanqui l’octubre del 2030, Ascó II el setembre del 2032 i Vandellòs II el febrer del 2035. Són tres dels set reactors que continuen operatius a Espanya. Per als alcaldes dels municipis nuclears, el canvi de criteri amb Almaraz demostra que les dates no són intocables. Castellví introdueix, a més, un argument pràctic: desmantellar una central nuclear és una operació extraordinàriament complexa que necessita personal altament especialitzat, equipaments i recursos durant anys. Si diversos reactors tanquen en un període molt curt, sosté, pot resultar difícil disposar simultàniament de tota l’estructura tècnica necessària. "Desmantellar una nuclear implica estructura, material i personal tècnic; no poden tancar-les totes alhora", ha defensat l’alcaldessa en declaracions a l'ACN. Ribes, però, ha remarcat que la decisió publicada al BOE sobre Almaraz no modifica aquest calendari i que, per tant, els municipis catalans continuen "a l’expectativa". “Hi ha molta feina encara per fer, però sí que és veritat que ha aplanat el camí", ha assenyalat l’alcalde d’Ascó, que defensa que “les mateixes raons que han servit per Almaraz han de servir per aquí".
Els dos alcaldes coincideixen en un dels arguments centrals del debat: Catalunya continua depenent en gran manera de l’energia nuclear i, a hores d’ara, les renovables no generen prou electricitat per substituir-la completament. Castellví considera que, en aquestes circumstàncies, mantenir el calendari de tancament era cada vegada més difícil. "Els resultava més difícil mantenir el tancament que no allargar-la, que és de sentit comú", ha afirmat. Ribes hi afegeix dos arguments més: la sobirania energètica i la necessitat de continuar reduint les emissions de CO₂. A parer seu, prescindir ara de les nuclears obligaria a cobrir part de la demanda amb altres fonts energètiques i podria augmentar la dependència exterior.
Castellví situa també el debat en el context internacional. La crisi energètica derivada de les guerres a l’Orient Mitjà, afirma, reforça la necessitat de garantir una producció pròpia i estable d’electricitat. Per als dos responsables municipals, la continuïtat de les centrals hauria de decidir-se amb criteris tècnics i no polítics. Tant Ribes com Castellví sostenen que Ascó i Vandellòs són instal·lacions segures i que, si els organismes reguladors avalen el seu funcionament, poden continuar operant més enllà de les dates actualment fixades.
Què ha canviat realment amb Almaraz?
La decisió del govern espanyol és important perquè modifica per primera vegada una de les dates concretes del calendari de tancament pactat el 2019. Aquell acord preveia una desaparició progressiva de l’energia nuclear entre el 2027 i el 2035. Espanya té actualment cinc centrals nuclears amb set reactors, que produeixen aproximadament una cinquena part de l’electricitat del país. Almaraz havia de ser la primera a començar el procés. Ara ja no ho serà en les dates previstes. Els seus propietaris —Iberdrola, Endesa i Naturgy— van demanar formalment l’octubre passat poder mantenir els dos reactors fins al 2030. El Consell de Seguretat Nuclear va concloure el 16 de juliol que, amb les condicions imposades pel regulador, la planta podia continuar funcionant amb garanties de seguretat. Els enginyers també van donar llum verda. El govern hi ha afegit un argument energètic: mantenir Almaraz uns anys més permet reduir la dependència de les centrals de gas en un moment de forta inestabilitat internacional. Segons els càlculs oficials, la pròrroga reduiria aproximadament un 7% la generació prevista amb cicles combinats de gas, mentre que l’impacte sobre la generació renovable seria molt més petit. És, precisament, aquest raonament el que preocupa els partidaris del tancament nuclear: si serveix per a Almaraz, per què no hauria de servir després per a Ascó, Cofrents, Vandellòs o Trillo?
Greenpeace: "Un error històric"
La reacció de Greenpeace ha estat diametralment oposada a la dels alcaldes nuclears. L’organització ecologista ha qualificat la pròrroga d’"error històric" i acusa Pedro Sánchez d’haver cedit davant les pressions de les grans companyies elèctriques. La seva directora executiva a Espanya i Portugal, Eva Saldaña, considera que la decisió demostra que continua manant "el mateix oligopoli de sempre" i acusa el president espanyol de trencar els compromisos assumits amb els electors.
Greenpeace sosté que prolongar Almaraz no abaratirà l’electricitat ni respon a una necessitat de seguretat energètica, sinó que retardarà inversions en renovables i dificultarà la transició cap a un sistema sense combustibles fòssils ni energia nuclear. Altres grans organitzacions ecologistes, com Ecologistes en Acció, WWF, SEO/BirdLife i Amics de la Terra, ja havien reclamat al govern que rebutgés la pròrroga després de l’informe favorable del CSN. L’entitat cita, a més, un estudi de la Universitat Rey Juan Carlos segons el qual prolongar Almaraz podria comportar 3.831 milions d’euros de sobrecost acumulat fins al 2033. Es tracta d’un càlcul defensat pels ecologistes i qüestionat implícitament pel govern, que assegura que la pròrroga no suposarà costos addicionals per als ciutadans.