El metro de Barcelona és una institució centenària farcida de cops amagats. L'ús continu de les instal·lacions requereixen actualitzacions constants, i en aquest trànsit és fàcil que apareguin sorpreses amagades, relíquies del passat que en un moment van quedar congelades i, al cap dels anys, tornen a adquirir notorietat, com ha passat sovint amb panells publicitaris, com els apareguts els darrers anys en estacions com les de Lesseps, Jaume I i Universitat, entre d'altres. Altres cops, el passat torna gràcies a celebracions, com la del centenari, que va permetre la visita fugissera a passadissos fora d'ús o visites a estacions fantasma, com les de Correus i Gaudí.
En aquest marc l'any 2023 es va produir un d'aquests petits miracles a l'estació de Verdaguer de l'L4, arran de la retirada d'un quiosc de venda de material de telefonia mòbil. En aixecar els plafons que conformaven la parada va aparèixer un element inesperat, un mural elaborat per estudiants de Formació Professional que remet als anys vuitanta. Es tracta d'un treball fet l'any 1984 per un conjunt de sis estudiants de segon de Moda de l’Institut de Formació Professional Poblenou, situat al carrer de Wad-Ras, 206, és a dir, l’actual carrer Doctor Trueta. El dibuix mostrava tres dones amb roba que remetia a l’estètica de la dècada esmentada, i es va elaborar en un context de col·laboracions entre centres educatius i la xarxa de metro per mostrar els seus treballs.
En aquell moment TMB va informar que es determinaria les actuacions a seguir, mentre que una de les autores, que va rebre amb joia aquesta alegria provinent del passat, va demanar públicament que es conservés convenientment protegit: "Seria fantàstic que es protegeixi amb un vidre, pel tema del vandalisme i que quedes allà com el que va ser, l’expressió d’un grup de joves amb ganes de fer coses", va assegurar Carmen Fabrellas, en el marc d'una visita al mural en ocasió del seu redescobriment i comprovar que, quatre dècades després, el vell mural havia sobreviscut en un estat de conservació raonablement òptim.
Mesos d'obres a Verdaguer
Ara bé, després d'un període en què el mural va quedar exposat tal com es va recuperar, l'estació de Verdaguer va entrar en obres de remodelació amb l'objectiu d'adaptar les dues estacions —de l'L4 i l'L5— i el passadís d'enllaç al pas de persones amb mobilitat reduïda (PMR), una actuació que ha comptat la substitució de trams d'escales per rampes i que encara té pendent instal·lar noves escales automàtiques i ascensors des del carrer al vestíbul i des del vestíbul a les andanes. Aquestes obres han comportat la necessitat de fer el transbord pel carrer durant mesos i van tenir el seu moment àlgid durant el mes d'agost, quan per avançar en els treballs, l'estació de Verdaguer de l'L4 va quedar fora d'ús, amb els trens circulant però sense efectuar parada.
Ara bé, amb l'arribada del setembre l'afectació a l'L4 va acabar i així mateix, es va poder reobrir el passadís d'enllaç, on unes suaus rampes substitueixen els trams d'escala anteriors. Amb la inauguració del passadís es retornava a una certa normalitat, evitant finalment la necessitat de fer el transbord pel carrer. Ara bé, una derivada d'aquesta obra és que, un cop eliminats alguns plafons que ocultaven zones encara en obres s'ha pogut constatar que aquell mural de moda del 1984 ha deixat de ser visible, ja que en el seu lloc es poden veure els plafons blancs i grocs definitius.
Acabades les obres, el mural ja no és visible
Davant aquesta eventual desaparició, fonts de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han confirmat, en declaracions a ElNacional.cat, que el plafó ha estat "documentat i tapat", és a dir, no ha estat eliminat, sinó que ha quedat ocult rere els nous panells, després d'un procés de documentació que inclou fotografies per preservar-ne la memòria. Val a dir que tornar a tapar elements patrimonials del passat no és una pràctica nova, ja que és habitual en cas de troballes arqueològiques no museïtzables, però també amb elaboracions artístiques com aquest mural del Metro o un mosaic que va aparèixer en una botiga de l'Eixample, que ha quedat tapat per una paret de pladur en la conversió a cafeteria.
La mala notícia de tot plegat és que el mural històric ja no és visible, per bé que la bona notícia, segons ha confirmat TMB, és que no ha desaparegut. Per això mateix, si van passar gairebé quaranta anys des de l'elaboració del mural fins al seu redescobriment, potser d'aquí a quaranta anys —el 2066!—, una nova remodelació del Metro tornarà a permetre l'aflorament del mural i, qui ho sap, potser el cronista d'aquell moment recuperi també aquesta notícia.