El govern espanyol ha prorrogat la vida útil de la central nuclear d'Almaraz, a Extremadura, fins al juny del 2030, i la decisió ha provocat tensió entre la branca del PSOE de l'Executiu de coalició i la de Sumar, que s'oposa la mesura. El partit fundat per Yolanda Díaz denuncia que es tracta d'una "cessió" a l'oligopoli energètic i que va en la direcció contrària a la transició verda. Arran d'aquesta decisió, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha acusat el PSOE d'incomplir l'acord del govern i ha exigit als socialistes que mantinguin el calendari de tancament de les centrals nuclears.
En unes declaracions difoses pels Comuns, Urtasun lamenta que és "especialment preocupant" que la branca socialista del govern espanyol justifiqui la pròrroga d'Almaraz per la situació energètica "excepcional i sobrevinguda" pel conflicte al Pròxim Orient i la guerra a Ucraïna. "Les crisis energètiques no es resolen allargant la vida de les nuclears, sinó accelerant les energies renovables", sosté el ministre. Urtasun assegura en el comunicat que aquest tipus d'energia no contribueix a la "sobirania energètica", atès que depèn de l'urani, un "combustible exterior".
A més, Sumar considera que prolongar les centrals nuclears "frena" el desplegament de l'energia verda, atès que "posa en risc" els calendaris que "moltes" empreses tenien previst per a les seves inversions en renovables. "La transició energètica no consisteix a calcular quant podem retardar el canvi, sinó en decidir si accelerem o frenem el canvi de model", valora Urtasun. Així les coses, els Comuns avisen que amb aquesta pròrroga, "el que avui es presenta com una excepció acotada i conjuntural", pot ser un "precedent" per ajornar "tot" el calendari nuclear, pactat el 2019 i que s'ha de desenvolupar entre el 2027 i el 2035.
En matèria de residus, Urtasun assenyala "un dels grans problemes sense resoldre" de la carpeta nuclear, la gestió dels residus radioactius. Per als Comuns, allargar la vida útil dels reactors "envellits" suposa "mantenir durant més temps" els riscos vinculats a les instal·lacions i "perpetuar" el debat sobre on emmagatzemar les restes del combustible. "Continuarem exigint el tancament, un per un, de totes les centrals nuclears del nostre país segons el calendari que estava acordat", es compromet el ministre, que recorda que les energies renovables "han donat protecció i capacitat de fer front a la crisi climàtica i als xocs energètics exteriors".
En el marc de la transició verda i el calendari de desnuclearització, estava previst que Almaraz tanqués un reactor el 2027 i l'altre el 2028. L'Executiu de Pedro Sánchez ha aprovat aquest divendres prorrogar la vida útil de la central nuclear situada a Càceres fins al juny del 2030, en considerar que és segura i no genera cap cost extra per als ciutadans. La decisió segueix la recomanació del Consell de Seguretat Nuclear i compleix amb la petició que havien realitzat les propietàries de la planta, Iberdrola, Endesa i Naturgy. El Ministeri de Transició Ecològica justifica la pròrroga per la "disrupció" que ha suposat la crisi a l'Orient Mitjà i la guerra a Ucraïna per al context energètic global, que ha augmentat la volatilitat de preus dels combustibles fòssils. "El context geopolític i els danys en infraestructura de producció i exportació de combustibles estenen el risc i la incertesa als pròxims anys", apunta la resolució publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. El ministeri que dirigeix Sara Aagesen, però, sosté que és una decisió "acotada i limitada" i que no afecta la resta del calendari de tancament de les nuclears, previst de manera definitiva pel 2035.
Greenpeace lamenta un "error històric": "Segueix manant el mateix oligopoli de sempre"
La decisió ha generat reaccions contraposades en l'àmbit polític, econòmica i social. L'alcaldessa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), Assumpció Castellví, i l'alcalde d'Ascó (Ribera d'Ebre), Miquel Àngel Ribes, han celebrat l'anunci del govern espanyol i han expressat el desig que això obri la porta a allargar també la vida de les centrals d'Ascó i Vandellòs. L'Estat té previst que Ascó I tanqui el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035. També ho ha celebrat la patronal Foment del Treball, que reclama al govern espanyol que també allargui la vida de les centrals nuclears catalanes. "Catalunya no es pot permetre prescindir d'una energia estable, no emissiva i essencial per a la competitivitat de la nostra indústria", defensa la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre. En la mateixa línia s'ha pronunciat el PP català.
Per contra, el grup ecologista Greenpeace ha titllat d'"error històric" la decisió del govern espanyol. L'entitat ha mostrat el seu "rebuig" i la seva "indignació", i creu que no respon a "criteris de seguretat tècnica ni a l'abaratiment de la factura per les llars", sinó al fet que "segueix manant el mateix oligopoli de sempre". També ha carregat contra Pedro Sánchez, a qui acusen de cedir a les "pressions" i així arruïnar la seva credibilitat i decebre la confiança dels seus votants. Greenpeace també cita un informe tècnic de la Universitat Rei Juan Carlos que sosté que l'allargament de la vida útil d'Almaraz "provocarà un sobrecost acumulat de 3.831 milions d'euros en la factura elèctrica de les llars i les empreses per al 2033".