Vist per a sentència. Després de sis jornades i quaranta testimonis, ha conclòs el judici contra el fiscal general de l’Estat. Està acusat d’un delicte de revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso per haver filtrat presumptament el correu en el qual l’advocat d’Alberto González Amador reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. S’exposa a una pena de tres a sis anys de presó. En les seves conclusions, la seva defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, ha insistit que és innocent i ha tornat a demanar la seva absolució: “No hi ha cap prova perquè no n’hi pot haver”, ha subratllat José Ignacio Ocio. “Ell és innocent de tot el que s’està dient aquí, s’ha criminalitzat una activitat institucional de datació de comptes i d’emissió d’un comunicat oficial per part d’una insinuació per sortir al pas d’informacions que posaven en qüestió la institució, els fiscals i el fiscal general de l’Estat”, ha conclòs al final de la seva intervenció, que s’ha allargat una hora i mitja.
El seu advocat ha al·legat que afirmar que Álvaro García Ortiz seria culpable perquè existia un “breu lapse temporal” entre que va rebre el correu i que es va produir la seva locució a la Cadena SER (de les 21.59 hores fins a les 23.30 hores) és una “inferència de poc valor”. Sobre les presses del fiscal general de l’Estat per aconseguir els correus de la causa, ha assegurat que va ser una “dinàmica legítima i legal” i ha negat que hi hagués una “clandestinitat” en la seva actuació: “La nota de premsa està plenament justificada. Es pretenia desmentir amb agilitat i contundència una informació que no era correcta”. “És necessari comptar amb tota la informació, no es pot desmentir de paraules”, ha esgrimit. “Hi ha informacions encreuades, notícies que es desmenteixen, ambdues amb versemblança, i és necessari incorporar els correus a la nota de premsa. Cal resoldre aquest assumpte, cal indicar com ha ocorregut tot i posar en valor que l’activitat dels fiscals ha sigut impecable”, ha reiterat.
Una “única filtració degudament acreditada”
Així mateix, ha al·legat que va ser el mateix Alberto González Amador qui va deixar el secret en paper mullat: “Quan el titular d’un secret fa partícip a tercers d’aquest secret, perd el caràcter reservat”. En aquest sentit, ha recalcat que “l’única filtració d’un correu electrònic” que està “degudament acreditada” en la causa va ser la de González Amador cap a Miguel Ángel Rodríguez. La parella d’Ayuso va reenviar al cap de gabinet de la presidenta madrilenya la captura de pantalla del correu que el fiscal Julián Salto va enviar al seu advocat, Carlos Neira, el 12 de març. “És raonable pensar que Miguel Ángel Rodríguez tenia correu del 2 de febrer? Em sembla raonable pensar que això és així”, ha verbalitzat.
“Parlar de la conformitat amb un periodista [Esteban Urreiztieta d’El Mundo], encara que finalment es donés una versió acomodada als interessos d’Alberto González Amador, suposa que el secret perdi aquest caràcter”, ha afegit. “El que no pot fer-se és desvetllar aquestes negociacions de conformitat i, tot seguit, dir que aquestes informacions segueixin considerant-se reservades”, ha reblat. A més, ha fet èmfasi en les maniobres de Miguel Ángel Rodríguez i ha apuntat que ell va ser qui va idear una “estratègia comunicativa tendent a minimitzar” les conseqüències de la denúncia per frau fiscal de la seva parella.
En aquest sentit, ha lamentat que el 12 de març Ayuso i MAR van impulsar una “dinàmica de qüestionament” de l’Agència Tributària i de la Fiscalia i ha denunciat que el 13 de març el cap de gabinet de la presidenta madrilenya va distribuir una “versió lesiva” contra la Fiscalia dient que la Fiscalia havia ofert un acord que s’havia retirat per ordres de dalt: “S’estaven atribuint conductes prevaricadores contra el fiscal general de l’Estat”. A més, la notícia d’El Mundo “vinculava que s’hagués publicat l’expedient tributari [per part d’elDiario.es] amb l’oferiment de la conformitat” i, per tant, “insinuava que s’oferia un pacte a una persona innocent per arrencar una confessió de culpabilitat per retratar la seva parella”. “La gravetat inusual de la insinuació no pot ser desatesa”, ha destacat.
“Conjectures i filtracions” en un “entorn advers per a la presumpció d’innocència”
Al principi de la seva intervenció, José Ignacio Ocio ha al·ludit al “context mediàtic excepcional” que ha envoltat la causa: “A vegades, el debat mediàtic ha desbordat el debat jurídic i s’ha pogut generar, sense cap mena de dubte, un autèntic judici paral·lel basat en conjectures, filtracions i versions parcials”. Tot plegat, ha desembocat en un “entorn advers per a la presumpció d’innocència”. Més tard, ha subratllat que el fiscal general de l’Estat té “desenes d’assumptes rellevants a tractar” i ha al·legat que “no cal enfocar l’anàlisi dels fets sobre un interès particular”. “És reduccionista i no es correspon amb la realitat, hi ha molts altres assumptes, cal donar normalitat a l’anàlisi d’aquests fets”, ha assenyalat.
La “mala relació” d’Almudena Lastra amb la “cúpula” de la Fiscalia General de l’Estat
Igual que va fer ahir Álvaro García Ortiz, el seu advocat ha al·ludit al paper d’Almudena Lastra, la fiscal superior de la Comunitat de Madrid. Ha retret que les seves sospites que va ser ell qui va filtrar els correus són “suposicions i conjectures” i no estan recolzades en “cap coneixement directe que s’hagués produït cap filtració”. “La raó de ser de les conjectures i sospites és simplement una mala relació amb la cúpula de la Fiscalia General de l’Estat, no pot donar-se una altra explicació”, ha recalcat.