Abogados Cristianos torna a la càrrega. El mateix dia que arrenca el ple monogràfic del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia, l’entitat catòlica ha presentat una querella contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, per prevaricació i suborn per haver participat en la deliberació sobre la norma de l’oblit penal. Al·leguen que no s’ha abstingut malgrat estar “incurs en una causa legal d’abstenció obligatòria”. Per què? Abogados Cristianos denúncia que de la seva esposa, Clara Martínez de Careaga, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan va emetre un informe sobre la llei d’amnistia. L’entitat catòlica considera que aquest document “va comprometre l’aparença d’imparcialitat” de Pumpido, “donat el vincle conjugal i la rellevància de l’opinió expressada en un assumpte d’idèntica naturalesa” a la que ha de resoldre el Constitucional. “El fet que no s’abstingui deixa entreveure una adhesió ideològica (la qual, d’altra banda, és coneguda i notòria) a la llei, vulnerant la imparcialitat que tot jutge ha de complir en la seva funció jurisdiccional”, postil·la la querella.
⚖️ Compte enrere de l’amnistia al Constitucional: una setmana que culminarà amb l’aval de la llei
Ens hem de remuntar al març del 2024. El ple del CGPJ va aprovar amb el suport de nou dels setze vocals un informe molt crític amb la llei d’amnistia: entre altres coses, considerava que “soscava” el dret a la igualtat i “vulnera” la separació de poders. Tanmateix, Clara Martínez de Careaga, emmarcada en la branca progressista, es va sumar a un vot particular discrepant que va emetre Mar Cabrejas que esgrimia que “no existeix una prohibició expressa a la Constitució per aprovar una amnistia”. Fa uns mesos, a instàncies de la Fiscalia, el Tribunal Constitucional va apartar el magistrat conservador José María Macías del debat sobre l’amnistia per haver estat partícip d’aquest mateix informe. Però hi ha dues diferències substancials: ell va participar-hi directament i, a més, va contribuir a la seva redacció i aprovació, ja que va votar-hi a favor.
Què argumenta Abogados Cristianos? Es remet a l’article 219 de la Llei del Poder Judicial, que recull entre les “causes d’abstenció i, si és el cas, de recusació” el fet de “tenir interès directe o indirecte en el plet o causa”. De fet, aquest mateix precepte és el que va utilitzar el Partit Popular fa un mes per intentar apartar Cándido Conde-Pumpido a la desesperada. Tanmateix, el president del TC va respondre als populars que la decisió d’apartar-se voluntàriament és “personalíssima” i que, per tant, les parts no tenen dret a plantejar-la.
“Causa un perjudici irreparable en la confiança pública en l’administració de justícia”
En la seva querella, Abogados Cristianos assenyala que la “intervenció indeguda” de Cándido Conde-Pumpido en la deliberació sobre l’amnistia “compromet la imparcialitat” del Constitucional i “causa un perjudici irreparable” en la “confiança pública en l’administració de justícia”. “La participació del querellat ha generat controvèrsia i qüestionaments sobre la legitimitat de les decisions del Tribunal Constitucional en un assumpte d’alta rellevància política i jurídica”, esgrimeix el document de la querella. “És evident que Pumpido ha estat el braç judicial del govern espanyol per provar de colar, legitimar i legalitzar totes aquelles cessions que Sánchez ha anat concedint als secessionistes a canvi de la seva permanència a la Moncloa i que eren totalment il·legals”, ha denunciat la presidenta d’Abogados Cristianos, Polònia Castellans.
L’Audiència Nacional va parar els peus a Abogados Cristianos en una querella contra el PSOE, Junts i ERC per l’amnistia
Fa més d’un any, Abogados Cristianos es va querellar contra el PSOE, Junts i ERC i contra el portaveu socialista al Congrés dels Diputats, Patxi López, acusant-los “d’impedir l’execució de nombroses resolucions judicials dictades pels jutges i tribunals competents en l’exercici de la potestat jurisdiccional” i d’un delicte de tràfic d’influències per haver impulsat la llei d’amnistia. La querella sostenia que l’amnistia era una manera “d’usurpar les funcions del poder judicial mitjançant la falsa aparença de legalitat de la via parlamentària” per aprovar una norma que naixia d’un “pacte fraudulent” i que perseguia els “interessos particulars dels partits querellats” per “obtenir la impunitat dels fets delictius”. L’entitat religiosa al·legava que el pacte entre els socialistes i els independentistes tenia una “causa il·lícita i nul de ple dret” per “afavorir delinqüents i no la solució a cap conflicte”.
Ara bé, un mes més tard, l’Audiència Nacional va concloure que no era competent per estudiar la querella i va arxivar el procediment: “Els fets aquí són clars i precisos, per la qual cosa també resulta evident, amb la mateixa claredat, que la competència per decidir sobre les conductes objecte de la querella correspon a la Sala Segona del Tribunal Suprem”, apuntava la interlocutòria.