Un pas més en la carrera de fons. El Tribunal Constitucional arrenca aquest dimarts les deliberacions sobre el recurs del Partit Popular contra la llei d’amnistia que culminaran amb l’aval a la norma de l’oblit penal a finals de juny. Serà la primera sentència i servirà de guia general per resoldre els altres recursos que té sobre la taula. La ponència elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán rebat un per un tots els arguments del PP i dels contraris a la llei i conclou que l’amnistia no està prohibida per la Carta Magna, és compatible amb la separació de poders i la igualtat davant de la llei i no és equiparable amb un indult general. Entre altres arguments, al·lega que el legislador “pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament”. El ple d’aquesta setmana serà de caràcter informatiu i no deliberant i servirà perquè la ponent faci una exposició dels seus arguments jurídics. Encara no s’entrarà al debat i a l’intercanvi de criteris. Això es farà al ple monogràfic que s’ha convocat per Sant Joan, on es farà un estudi “minuciós”. Finalment, serà del 23 al 27 de juny, després que Cándido Conde-Pumpido accedís a habilitar tota la setmana.
🔎 Les claus de la ponència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia
⚖️ Llarena mantindrà l’ordre de detenció a Puigdemont malgrat que el TC avali l’amnistia el juny
El TC descarta apartar Cándido Conde-Pumpido com volia el PP
El primer que ha fet el TC al ple d’aquesta setmana ha sigut parar els peus al PP, que volia que Cándido Conde-Pumpido s’abstingués de les deliberacions. El ple ha respost als populars que la decisió d’apartar-se voluntàriament és “personalíssima” i que, per tant, les parts no tenen dret a plantejar-la. El PP al·legava que el president del TC s’havia d’abstenir perquè la seva dona formava part del Consell General del Poder Judicial quan va emetre dos pronunciaments sobre l’amnistia.
El ple monogràfic serà finalment de cinc dies
Just ahir, el president del TC va tancar la porta a estendre més enllà del juny els debats sobre l’amnistia, tal com li havia demanat el magistrat conservador Enrique Arnaldo. Ara bé, va ampliar dos dies les deliberacions i va habilitar tota la setmana de Sant Joan. Inicialment, estava previst que el debat fos entre el dimarts 24 i el dijous 26. Cándido Conde-Pumpido sosté que la finalitat és “tenir temps suficient i mantenir la continuïtat de la deliberació i la unitat d’acte amb la votació” i que aquest termini és “suficient per a l’estudi de la ponència”, ja que s’ha repartit amb més de tres setmanes d’antelació, tal com se li va sol·licitar, i se li dedicaran dos plens. Des del TC al·leguen que “allargar la deliberació al mes de juliol dificultaria enormement tenir degudament signada la sentència, inclosos els eventuals vots particulars, abans de les vacances d’estiu”.
La petició d’Enrique Arnaldo era preveure “dues o tres lectures” de la ponència i que, després de fer-ne la primera al ple de Sant Joan, es tornés a discutir als plens del 7 o 21 de juliol per dur a terme una “ponderació prou detinguda i no apressada dels arguments”. En una carta a la qual va tenir accés Europa Press, el magistrat demanava de garantir una deliberació “serena i assossegada” i subratllava que “l’equip de redacció” encapçalat per Inmaculada Montalbán ha tingut “més de cinc mesos per elaborar el text”, mentre que ell i altres magistrats van rebre la ponència fa una setmana: “Ha de vetllar-se per l’equilibri almenys dels temps per a l’examen de la ponència”, va esgrimir.
Malgrat que el TC avali l’amnistia, Pablo Llarena mantindrà l’ordre de detenció contra Puigdemont
La sentència del Constitucional avalant l’amnistia no permetrà que Carles Puigdemont pugui tornar amb llibertat a Catalunya. Fonts coneixedores del Tribunal Suprem van confirmar fa dies a ElNacional.cat que el magistrat Pablo Llarena no se sent concernit ni interpel·lat per la decisió relativa a la constitucionalitat de la llei, donat que la seva interpretació és que el cas del líder de Junts queda fora del seu perímetre. Per tant, no prendrà cap nova decisió sobre la seva situació judicial i continuarà en vigor l’ordre espanyola de detenció. Les mateixes veus indiquen que l’instructor no farà un nou pas fins que el Constitucional resolgui el futur recurs d’empara.
Fonts del Constitucional consultades per ElNacional.cat s’expressen en la mateixa direcció. I afegeixen que el recurs del PP no aborda ni qüestiona l’article referent a la malversació. Per tant, el TC no té previst fer un pronunciament en profunditat sobre aquesta qüestió quan resolgui el recurs dels populars, cosa que no donarà armes a Puigdemont i companyia per exigir ser amnistiats. Això quedarà per a futurs debats. Igualment, no serà fàcil: el Suprem va advertir fa vuit mesos que es guardava la carta de recórrer a Europa en cas que aquesta fos la decisió del TC.
El Constitucional començarà a estudiar la resta de recursos el setembre
Després de l’estiu, el TC abordarà la resta de recursos que té sobre la taula, una trentena. Són els quinze de les comunitats autònomes (onze de governs del PP, tres de parlaments i el d’Emiliano García-Page), les qüestions d’inconstitucionalitat i els recursos d’empara, que són la via que ha de servir als líders del procés per aconseguir una amnistia plena i total. Serà allà on entrarà a valorar l’amnistia a la malversació. Sobre aquesta última carpeta, el TC ha admès a tràmit els recursos que van presentar Junqueras, Bassa i Romeva (en una primera tanda) i el de Turull. Però la seva resolució serà, com a d’hora, a la tardor. Per la seva banda, Gonzalo Boye està a l’espera que el Suprem resolgui l’incident de nul·litat sobre la negativa de Pablo Llarena a amnistiar Carles Puigdemont. Un cop l’Alt Tribunal tanqui l’última porta, el seu advocat anirà al Constitucional.
Els principals arguments de la ponència
ElNacional.cat va accedir a la ponència elaborada per Inmaculada Montalbán, de 191 pàgines, que és la que avui exposarà davant de la resta de magistrats. Quins són els principals arguments?
- “El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament. [...] Cap contingut pot considerar-se exempt de la possibilitat que les Corts Generals l’atreguin cap a elles”.
- “Si s’entengués que una llei d’amnistia no és constitucionalment admissible per no haver atribuït la Constitució aquesta competència a les Corts Generals, s’estaria exceptuant el principi democràtic. [...] El silenci constitucional, per si sol, no equival a la prohibició d’una institució”.
- “No respon a caprici o mer voluntarisme, ja que busca una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per superar, com a objectiu d’interès general, les tensions socials i polítiques generades amb el procés”.
- “L’explicació existeix i resulta raonable, podent enllaçar-se amb una política plasmada ja en manifestacions executives i legislatives anteriors, tendent a pal·liar els efectes del procés i a aconseguir una pau ciutadana més gran”.
Així mateix, la ponència esgrimeix que la igualtat davant de la llei “no impedeix” al legislador que valori “situacions diferents per regular-les de diferent manera, [...] sempre que entre aquelles diferències i aquesta distinció hi hagi una relació raonable que expliqui o justifiqui el tracte desigual”. A més, sosté que la concessió d’una amnistia “no suposa jutjar ni executar el jutjat” i, per tant, no xoca amb la separació de poders: “No està reemplaçant els tribunals en la determinació de la culpabilitat, sinó establint per motius extrajurídics que els actes amnistiats no tindran conseqüències punitives”.
La ponència dona la raó al PP en tres qüestions menors
Finalment, la sentència sí que donarà la raó al PP en tres aspectes de poca envergadura. En primer lloc, l’amnistia haurà d’incloure també els qui van manifestar-se en contra del procés independentista. Això obrirà la porta a amnistiar els quatre ultres condemnats per apallissar un independentista a la plaça Artós. En segon lloc, limitarà el seu àmbit d’aplicació entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, deixant-ne fora els actes que s’executessin després de la data límit (com reflectia inicialment la llei). En tercer lloc, obligarà el Tribunal de Comptes a donar audiència a totes les parts, incloses les acusacions populars, abans d’arxivar les causes comptables.