Tot i que les relacions del president Salvador Illa i els agents econòmics són raonablement bones, comença a haver-hi entre ells un cert nerviosisme perquè el Govern no ha presentat encara el projecte de pressupostos per a l'any 2026 i l'Administració catalana encara es regeix pels últims comptes públics aprovats pel Parlament, que són els de 2023. Els de l'any següent no es van aprovar per culpa dels Comuns, que es van negar a sumar-se a l'acord que havien assolit Esquerra Republicana i PSC sota la presidència de Pere Aragonès, i això va desembocar en la convocatòria d'eleccions catalanes anticipades el maig de 2024. Aquell any, després de la victòria electoral dels socialistes, Illa va accedir a la presidència el mes d'agost i, atès com n'estava d'avançat l'any i l'enorme complexitat política de la Cambra catalana, va apostar per prorrogar els comptes amb l'objectiu que aquestes alçades de l'any s'estiguessin tramitant al Parlament i es poguessin aprovar dins el termini i en la forma escaient, la qual cosa a Catalunya sembla excepcional, ja que en els últims quinze anys només ho ha aconseguit l'exconseller d'Economia Jaume Giró en els pressupostos de 2022.

Hi ha voluntat política per part de PSC, ERC i els Comuns d'aprovar els pressupostos, però els fulls del calendari van caient sense que hi hagi avenços reals

Les coses, però, s'han anat retardant, fonamentalment perquè l'acord sobre el finançament singular de Catalunya pactat amb Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa va amb retard, en una complexa triangulació, ja que el PSOE també hi té molt a dir, i el partit d'Oriol Junqueras no vol separar una cosa de l'altra. A Madrid, i més concretament al Ministeri de Presidència i Justícia que dirigeix Félix Bolaños, també s'estaria treballant en un indult parcial que aixequés la inhabilitació dels ex presos polítics que encara no han recuperat tots els seus drets per ocupar càrrec públic o concórrer a eleccions i que, en cas de dur-se a terme, seria extensiu per a Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. El cert és que hi ha voluntat política per part de PSC, ERC i els Comuns d'aprovar els pressupostos, però els fulls del calendari van caient sense que hi hagi avenços reals que materialitzin aquest compromís teòric.

Aquest dilluns, els sindicats UGT i CCOO es van reunir amb Foment de Treball i Pimec amb el tema dels pressupostos sobre la taula i la inquietud perquè encara no han entrat al Parlament. A la reunió que ja tenen programada amb la consellera d'Economia, Alícia Romero, així li ho faran saber, repetint el moviment que ja van fer el mes de juny passat patronals i sindicats amb el president Illa apressant-ne la presentació. El fet que Esquerra Republicana hagi decidit aquestes últimes hores posposar fins, com a mínim, l'any que ve el debat al Congrés dels Diputats de la seva proposta de llei perquè Catalunya pugui recaptar íntegrament l'IRPF i dotar la Generalitat del marc legal per passar dels actuals 5.000 milions a recaptar fins a 30.000 milions d'euros anuals, actuava també com un entrebanc indirecte als pressupostos. La iniciativa registrada al setembre i ara ajornada pel partit d'Oriol Junqueras era enormement ambiciosa, ja que modificava la LOFCA, la llei de finançament autonòmic i la llei de cessió de tributs catalana per dotar l'Agència Tributària de Catalunya del marc legal necessari.

El president Salvador Illa ha reforçat en les últimes hores el seu discurs marcadament optimista sobre el futur dels pressupostos, assegurant la seva confiança absoluta que Catalunya tindrà comptes públics el 2026, encara que sigui durant els primers mesos de l'any vinent. Uns pressupostos que Junts per Catalunya s'ha negat a negociar amb el Govern, tot i que hi ha hagut veus importants del partit partidàries de seure i explorar-ne les contrapartides. Fins i tot hi ha dirigents, els que menys, que opinen que la ruptura a Madrid amb el PSOE és un marc favorable per parlar dels comptes públics amb el PSC, ja que els situa en dos taulers de joc alhora. El Govern no faria escarafalls a aquest acostament de Junts, encara que en la negociació també hi entrés la reforma fiscal que han presentat. Sigui com sigui, aquest és un escenari, ara com ara, del tot impossible, ja que no es donen les condicions de confiança ni tan sols per poder iniciar-se.