El lawfere s'ha convertit en una qüestió de debat en les negociacions d'investidura. Les pretensions de Junts per Catalunya d'incloure tots els casos de lawfare en la llei d'amnistia per "no deixar cap soldat caigut" ha provocat tota mena d'opinions. Entre elles el del jurista i exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, qui ha assenyalat diversos jutges que han exercit lawfare durant la seva carrera. Entre ells, hi ha el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, qui aquesta setmana ha imputat la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i ha declarat com a investigat el president a l'exili, Carles Puigdemont, per terrorisme per la causa de Tsunami Democràtic. De fet, també ha encausat una dotzena d'independentistes més i també és conegut per les diverses causes contra els CDR i contra Podemos. 

🔴 Manifestacions del 12 de novembre contra l'amnistia, DIRECTE | Última hora de les protestes a Madrid

Manuel Marchena i Pablo Llarena

Un altre jutge ben conegut per a l'independentisme és el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, qui va condemnar els líders independentistes a sedició durant el judici del Procés. Concretament, va condemnar al president d'ERC, Oriol Junqueras, a 13 anys de presó per sedició i malversació; a Raül Romeva, Jordi Turulll i Dolors Bassa a 12 anys de presó per sedició i malversació; a Carme Forcadell a 11 anys i migs per sedició; a Joaquim Forn i Josep Rull a 10 anys i mig per sedició; als Jordis a 9 anys de presó per sedició; i a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó a un any i 8 mesos per desobediència. 

Urías posa un altre jutge sobre la taula i que té molt a veure amb les condemnes del Procés. Es tracta del magistrat del Tribunal Suprem i instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, qui va instruir tots els líders independentistes a rebel·lió, sedició i malversació. De fet, Llarena segueix la seva guerra contra l'exili, amb euroordres contra el president Puigdemont i el conseller Toni Comín, malgrat que cap d'elles hagi tingut èxit. 

Carmen Lamela

També recorda l'exjutgessa de l'Audiència Nacional i actual jutge del Tribunal Suprem Carmen Lamela. Quan va ser jutgessa de l'Audiència Nacional, Lamela va ser qui va iniciar la persecució contra el Govern Puigdemont després dels fets d'octubre. De fet, va ser qui va decretar a presó provisional sense fiança pels delictes de rebel·lió, malversació i sedició a tots consellers del Govern Puigdemont, exceptuant Santi Vila. Així mateix, va ser la primera a decretar una euroordre contra l'exili. Lamela també és coneguda per decretar presó preventiva contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com per iniciar la persecució contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. 

Carmen Lamela també va protagonitzar un altre cas especialment polèmic, i és que va mantenir a l'expresident del Barça Sandro Rosell a gairebé tres anys de presó preventiva. Després, la justícia el va absoldre, convertint-lo en un dels casos més polèmics de la història de la judicatura espanyola. Lamela també va ser qui va encerclar el comissari José Manuel Villarejo, així com va decretar presó sense fiança per a dos joves d'Alsasu per una baralla de bar amb guàrdies civils.

Vicente Ríos

Joaquín Urías també apunta contra el magistrat del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià Vicente Ríos per la instrucció del cas de l'exvicepresidenta Mònica Oltra. La líder de Compromís va haver de dimitir després que el seu exmarit se l'investigués per presumptes abusos en un centre de menors. De fet, Ríos va imputar Oltra per desvelar si es van ocultar abusos del seu exmarit. Tot i això, mesos més tard, la justícia va aixecar el secret de comunicacions i va confirmar la versió de Mònica Oltra. I és que no van trobar cap ordre d'Oltra al seu equip en els correus del cas del seu exmarit, que va ser condemnat a cinc anys de presó per abús.

Santiago Alba Rico

L'últim jutge que cita Urías és Santiago Alba Rico, jutge del Tribunal Suprem de Justícia de Canàries que va ser condemnar a sis anys i mig de presó per prevaricació. Els fets es remunten al 2016, quan el magistrat es va reunir amb l'empresari del sector de la seguretat i president de la UD Las Palmas, Miguel Ángel Ramírez, en el despatx d'Alba en l'Audiència Provincial. Ramírez estava acusat de diversos delictes fiscals. Però el jutge Alba va negociar amb l'advocat de l'empresari perquè vinculés amb les seves empreses al marit de la llavors diputada de Podemos, Victoria Rosell, també jutge a Canàries i actualment delegada del Govern contra la Violència de Gènere. 

El terme lawfare s'utilitza per referir-se a una persecució judicial amb l'objectiu d'inhabilitar un adversari polític a través de procediments jurídics. És a dir, utilitzar la justícia de manera abusiva o il·legal, mantenint una aparença de legalitat, per desacreditar, perjudicar, deslegitimar i perseguir políticament un rival polític. Segons el diccionari de llengua anglesa d'Oxford, lawfare significa "accions judicials empreses com a part d'una campanya en contra d'un país o grup".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!