Destil·la un estil fi i precís, carrega de destresa i d'ironia una ploma fàcil i lleugera i no s’estalvia adjectius a l’hora de descriure tot allò que pensa amb pinzellades gairebé literàries que sovint ratllen la sorna i el sarcasme. Manuel Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) s’ha descobert en els darrers anys com l’autor de les resolucions judicials que més han impactat i canviat la vida política catalana i espanyola. Des del 2019, ha redactat amb precisió quirúrgica textos que tenen un fortíssim component jurídic però, a la vegada, ha picat de mà pròpia sentències cèlebres amb un rerefons que s’interpreta en clau política. A vegades no ha calgut ser un analista brillant per veure’n les intencions i, d'altres, ha fet falta llegir-ne el subtext, és a dir, detenir-se per rellegir el sentit i el destí de les seves paraules. En definitiva, Marchena ha sobresortit com un comentarista àgil i contundent de les iniciatives més rellevants del govern de Pedro Sánchez, i això cou a la Moncloa.
L’últim exemple encara reposa calent a moltes bústies de correu. Aquest dilluns, al punt de les 12 del migdia, Manuel Marchena com a ponent i els seus companys de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) van llançar un míssil teledirigit contra la reforma del Codi Penal (CP) pactada entre el govern de coalició i Esquerra Republicana, van tancar les portes de cop a la pretesa rebaixa de penes per inhabilitació contra els principals líders independentistes condemnats i, en una interlocutòria de 43 pàgines, hi van deixar per escrit algunes frases que bé es podrien publicar en una columna d’opinió. Més enllà de les qualificacions estrictament penals, les seves interlocutòries són narrativa lírica que ha posat en alerta alguns juristes. En el redactat, Marchena s’atreveix a comentar la reforma del CP fins al punt que assegura que “tot intent de reduir l’àmbit de la tipicitat que oferia el delicte de sedició a un problema d’ordre públic, identificable amb mobilitzacions o aldarulls desenfoca el problema”. És a dir que està mal feta. El poder judicial fent servir els mecanismes que té a l’abast per desbordar el braç legislatiu.
Per a més inri, tot i que tenia l'objectiu de revisar les condemnes en funció del nou marc penal, el Suprem fabula alegrement sobre supòsits que per ara només viuen en la imaginació. Per exemple, calcula que a partir d’ara els processos d’independència pacífics estan despenalitzats. Que hi ha zones fosques on el CP no hi pot posar la mà. “La fractura del marc jurídic que fa possible la convivència, el desbordament dels límits competencials propis de l’estructura de l’Estat i la desobediència tenaç als requeriments judicials només seran constitutius de delicte si van acompanyats d’actes de violència o intimidació”. Els tribunals s’atreveixen a predir escenaris de futur. En tot aquest temps, aquest magistrat que va estar a punt de convertir-se en el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del TS ha fet oposició ferotge criticant les accions del govern PSOE – Unides Podem i s’ha quedat a gust i replicant vehementment algunes banderes que ha fet servir l’independentisme, com el dret a l’autodeterminació. En la mateixa resolució, aquest magistrat d’origen canari resumeix que, “en la il·lusionada creença que exerciran l’imaginari dret a decidir”, els condemnats “van infringir les bases constitucionals que defineixen la convivència”.
Malestar entre juristes i a la Moncloa
Marchena comenta i etiqueta i això irrita a la Moncloa i grinyola força per alguns juristes consultats per ElNacional. Posen el focus en l’article 418.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) que qualifica de “falta greu” el fet de “dirigir als poders, autoritats o funcionaris públics o corporacions oficials felicitacions o censures pels seus actes, invocant la condició de jutge, o servint-se d’aquesta condició”. Creuen que el Suprem s’extralimita de les seves funcions dirigint-se al govern espanyol quan aquest no forma part de la causa judicial. D’altres juristes, en canvi, especifiquen que, tot i que "no està ben vist", les frases més polèmiques de Marchena queden protegides pel dret constitucional a la llibertat d’expressió.
Fins i tot a La Moncloa també couen els comentaris de Marchena. Com que el govern espanyol té per costum no pronunciar-se sobre les resolucions judicials i es limita sempre a respectar-les, l'executiu hagués preferit que Marchena només apliqués les lleis que han legislat les Corts espanyoles, sense entrar a valorar si aquestes estan ben o mal fetes. Tot i això, el govern de Pedro Sánchez va saber girar-li la truita a les paraules de Marchena i, seguint la línia que ja havia marcat el dia anterior el PSOE, va fer una reinterpretació per abraçar la sentència. La portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, assenyalava aquest dimarts en la roda posterior al Consell de Ministres que el pronunciament del Tribunal Suprem "dona resposta" a una de les seves voluntats: que fets com els de l'1-O es continuïn perseguint. Va esquivar, però, les preguntes dels periodistes dirigides explícitament a la referència de Marchena sobre els desordres públics agreujats.
Els dards enverinats de Marchena també els vam llegir en la sentència que va dictar contra els líders independentistes del procés que va emetre l'octubre del 2019: als advocats dels condemnats els va retreure “l’estratègia de demonització” contra la institució per demanar la recusació de nou magistrats del Suprem; als votants de l’1-O els va censurar per “confiar ingènuament en el lideratge dels seus representants polítics” per aconseguir un nou Estat que “només existia en l’imaginari dels seus promotors”; a Jordi Cuixart el va criticar per citar Gandhi o Martin Luther King durant el judici al·legant que els jutges no entenien “l’insinuada similitud” entre la lluita per la independència de l’Índia o pels drets civils als Estats Units amb “el marc polític, social i econòmic de Catalunya". De fet, en la resolució en la qual el Suprem es va oposar a la concessió dels indults per part del govern central el juny de 2021, Marchena va lamentar “l’actitud antidemocràtica” de l’expresident d’Òmnium Cultural després que afirmés que el cèlebre “ho tornarem a fer”.
Enemistat amb el progressista Conde – Pumpido
El ponent de la sentència per sedició als líders del procés és fiscal en excedència i presideix la Sala Penal del Suprem des del 2014. Allà és on es va forjar l’enemistat amb l’actual president del Tribunal Constitucional (TC), el progressista Cándido Conde – Pumpido, que el 1995 va accedir com a magistrat a la mateixa Sala. Tots dos van aspirar a presidir-la encara que la majoria conservadora es va decantar per Marchena. El destí els ha unit un altre cop perquè està previst que els condemnats pel Suprem reclamin l’empara del TC, que ara està dominat per una majoria progressista. Això sí, abans hauran d’interposar davant de l’alt tribunal un incident de nul·litat de sentència. De fet, les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Jordi Sànchez ja han anunciat que ho faran i la seva intenció és que la revisió de la sentència acabi als tribunals europeus.