Durant dies, quan l’Estat trontollava a Catalunya, i poca gent entenia fins a quin punt els polítics processistes només havien intentat utilitzar el referèndum per guanyar les eleccions autonòmiques, Carmen Lamela va poder ésser presentada com un xèrif que mirava d’imposar la llei en un poble de l'Oest envaït pels Sioux. Ara que les costures del sistema judicial són gairebé tan visibles com les del processisme, tot va agafant un aire més ridícul de spaguetti western. 

La judicatura espanyola és la guardiana dels acords que van permetre la permanència del franquisme dins la Constitució de 1978. Els darrers anys, els resultats electorals a Catalunya no només han donat feina extra als magistrats, també els han obligat a sortir a la palestra més del que és recomanable en una democràcia. Lamela és un producte de l’esforç que la justícia espanyola ha hagut de fer els darrers anys per compensar el desgast que l’independentisme ha inflingit en el sistema de partits i de lideratges polítics. 

Si fins a la mort de Franco l’exèrcit era l’encarregat de mantenir el debat territorial dins d’uns límits assumibles per Madrid, des de la Transició, aquest paper el fan els jutges. Quan Lamela va dictar presó incondicional pels presidents d’Omnium i de l’ANC, la premsa de Madrid va començar a glorificar-la amb una retòrica que recordava els temps dels espadones i dels militars africanistes.

Una prova que la judicatura fa un paper que perverteix el debat públic és la dificultat que hi ha per trobar fotografies i dades personals dels nous salvadors de la pàtria, que els diaris raspatllen i elogien tant com poden. Pablo Casado potser no va estudiar per obtenir els títols que acredita, però com a mínim dóna entrevistes.

Altiva, seriosa i distant, per remarcar trets que no apareixen als diaris, Lamela va tenir una carrera convencional fins que l'independentisme va començar a desbordar el sistema polític espanyol. Quan li va caure a les mans la instrucció de la querella contra els Jordis, feia temps que treballava per forjar-se un perfil de magistrada expeditiva i dura. El 2016 havia tractat de “comando terrorista” un grup d’anarquistes vegans i straight edge (no beuen alcohol ni carden per plaer), en un auto que la fiscalia de l’Audiència Nacional va desmuntar mesos després.

Un altre cas que li va donar notorietat abans d’entrar en el vesper català va ser el de la baralla del bar d’Altsasu. Tot i que l’Audiència Provincial de Navarra considerava que la baralla queia sota la seva jurisdicció, Lamela va insistir a instruir el cas a l’Audiència Nacional. A les seves mans, una trifulga entre dos guàrdia civils de paisà i una colla d’independentistes es va convertir en un culebrot de presons incondicionals i acusacions de terrorisme. Els nou joves que Lamela va empresonar fa dos anys esperen anar a judici. 

Nascuda el 1961, i llicenciada a la Universitat Pontificia de Madrid (“Franco era un dictador pero hizo cosas buenas”, per resumir l’esperit de la casa), Lamela és membre de la judicatura des de 1986. Un dels primers casos importants que va instruir va ser el del suïcidi de l’Etarra Mikel Lopetegui. L’etarra era contrari a la reinserció i a renunciar a la lluita armada i va ser trobat penjat a la seva cel·la. Com era d’esperar, la família no va coincidir amb Lamela que era un “caso claro de suicidio”.

El 2014, la magistrada va aconseguir incorporar-se a l’Audiència Nacional, després d’haver intentat d'entrar-hi el 2010. El salt al Tribunal Suprem ha estat interpretat en alguns cercles de la capital com el pagament dels serveis prestats els darrers mesos. El Tribunal Suprem és una carrera de fons i, a diferència d’altres jutges que havien demanat la plaça en altres ocasions, Lamela ha tingut sort a la primera, tot i venir d'un òrgan instructor. Segurament, la magistrada s’ha beneficiat del fet que és una dona en una casta que necessita posar-se al dia i que ha construït la seva identitat corporativa sobre la lluita contra ETA i una idea d’Espanya franquista. 

Usuària compulsiva de l’article 573 del codi penal que dona marge per considerar terrorisme qualsevol collonada, la nova magistrada del Tribunal Suprem no ha pagat el fracàs de l'Estat espanyol amb les euro ordres, tot i que ella va ser la primera que va cursar-les. Lamela és fruit d’un cos judicial que no va ser depurat després de la dictadura i que, través del conflicte català, cada dia posa més de manifest la distància que separa Espanya de la resta d’Europa.