No soc gens de la mantega de cacauet, però, en canvi, una bona salsa satay de cacauet picat i el seu puntet de picant, acompanyant una broqueta de pollastre, m’agrada de tant en tant. La filla d’uns amics meus no pot prendre ni una cosa ni l’altra perquè és tan al·lèrgica al cacauet que té una reacció d’anafilaxi exacerbada. Per això sempre l’acompanya una xeringa precarregada d’adrenalina, per si en un menjar fora de casa, tot i demanar que no hi hagi gens de cacauet, n’hi ha alguna traça incontrolada. Hi ha molta gent que és al·lèrgica a la proteïna de l’ou, o a la proteïna de la llet, i també hi ha molta gent celíaca, que no pot prendre gluten, una de les proteïnes majoritàries del blat i altres cereals.
Als Estats Units, es considera que al voltant d’un 10% de les persones tenen alguna al·lèrgia alimentària, i en un país on la mantega de cacauet és omnipresent, presenten reaccions immunitàries molt potents a partir de 100 mg de cacauet (menys de mig cacauet), i com que hi ha el costum de cuinar poc i comprar molt de menjar preparat, l’al·lèrgia alimentària és un problema sanitari real. Quin tractament hi ha per aquestes persones? Als Estats Units tenen aprovada una immunoteràpia oral, que és cara, s’ha d’administrar diàriament, deixa de ser efectiva si no es pren cada dia i també té alguns efectes secundaris, per la qual cosa no és un tractament òptim ni generalitzat.
Hi ha indicis científics sòlids, sobretot en ratolins, que indiquen que moltes (encara que no totes) de les persones que tenen intoleràncies i al·lèrgies alimentàries tenen una microbiota diferent de les que toleren diferents aliments. Això passa perquè els bacteris que viuen al nostre intestí interaccionen amb les cèl·lules de la paret intestinal, on tenim un dels centres importants del nostre sistema immunitari. Hi ha bacteris que produeixen metabòlits que estimulen la producció de cert tipus de limfòcits, alguns dels quals són proinflamatoris (responen com si hi hagués una agressió externa i es preparen per a defensar el cos), i d’altres bacteris que afavoreixen les respostes no inflamatòries. Com incorporem la nostra microbiota? En néixer, durant el part vaginal, els nadons entren en contacte amb la microbiota vaginal, però sobretot de la microbiota fecal de la mare biològica, i aquests bacteris comencen a poblar els intestins dels nounats. També incorporen la microbiota de la pell del pit de la mare que els alleta, on hi ha Lactobacillus, però també hi ha bacteris als petons que els fem a les galtes, als seus dits i a les joguines que es posen a la boca, el xumet que els cau a terra i llepem per netejar-lo, les joguines, els aliments sòlids crus, tot porta bacteris, i per això els nadons tenen, en principi, una composició microbiana molt semblant a la de la seva mare. S’ha demostrat que un bon percentatge de criatures que han nascut per cesària no tenen una microbiota tan compensada i si s’analitzen les dades en conjunt, entre els nounats per cesària hi ha un increment de nens amb asma, o amb al·lèrgies alimentàries més endavant. L’efecte és petit de manera individual, però molt clar quan es mira probabilísticament.
A Finlàndia van ser pioners, i en un estudi científic van donar als nounats per cesària llet suplementada amb extracte fetal de la femta de llurs mares, i la composició de llur microbiota canvia i no presenten tants problemes intestinals. Això no es pot fer indiscriminadament, és clar, i primer cal comprovar la composició microbiana d’aquestes píndoles fecals per tal que no hi hagi poblacions amagades de patògens intestinals.
En un estudi científic a Finlàndia, van donar als nounats per cesària llet suplementada amb extracte fetal de la femta de llurs mares, i la composició de llur microbiota canvia i no presenten tants problemes intestinals
Tal vegada el trasplantament fecal pot ser una solució duradora per a les persones amb al·lèrgies alimentàries? Aquesta és la pregunta que s’ha fet un grup de científics dels Estats Units. Van obtenir i analitzar la femta de persones no al·lèrgiques i van elaborar-ne píndoles, evidentment després de comprovar-ne la composició bacteriana, ja que els bacteris estan vius. Van reclutar quinze persones adultes joves (mitjana d’edat de 21 anys, nou homes i sis dones) totes altament intolerants al cacauet, els van donar una dosi de 36 píndoles de trasplantament fecal en un únic dia. Quatre mesos més tard, en van avaluar la microbiota, i la resposta al cacauet quatre mesos més tard. A alguns, els van tractar amb antibiòtic uns dies abans de donar-los el tractament per tal d’eliminar part de la microbiota, i permetre el repoblament per part de les noves soques. La majoria d’aquestes persones va tenir un o dos dies amb certs desajustos intestinals a causa d’aquesta "colonització" (equivalent al que tenim molts quan canviem d’hàbits alimentaris i d’aigua, en viatjar a nous indrets), però sense cap altra conseqüència. Doncs bé, el 40% d’aquest grup de persones va presentar una millora clara davant la resposta al cacauet, com a mínim suportant sense problemes 300 mg, o en algun cas, molt més.
Respecte a l’anàlisi de la qualitat de la femta, de totes quinze persones, tant dels que van incrementar la tolerància com dels que no, se’n va extreure la microbiota i se'n va analitzar la composició, i es va observar que hi havia una representació més elevada de bacteris del gènere Bacteroides i alguns Clostridium. El grup Bacteroides s’associa a una acció protectora i antiinflamatòria dels intestins. Com a mostra més fefaent d’aquest canvi, es van fer píndoles de femta de cada participant, i es van utilitzar per a trasplantament fetal a ratolins modificats per a tenir reaccions intestinals proinflamatòries, amb increment de la resposta immunitària a certs components alimentaris, com ara la proteïna d’ou. Doncs bé, els ratolins que van ser trasplantats amb les píndoles fecals dels participants més tolerants al cacauet després del tractament inicial, també van ser menys al·lèrgics a la proteïna d’ou, mentre que els ratolins als quals es va trasplantar la femta dels intolerants no van presentar cap millora i també van respondre immunitàriament a la proteïna d’ou. L’anàlisi de la femta dels ratolins tolerants versus els que no també va mostrar un increment en les poblacions bacterianes del gènere Bacteroides.
Els científics es van demanar per què Bacteroides afavoreix la resposta antiinflamatòria als intestins. Se sap que aquests bacteris són molt resistents als àcids biliars que hi ha a l’intestí perquè expressen enzims degradatius d’aquests metabòlits (cal recordar que els àcids biliars són secretats per la vesícula biliar i són necessaris perquè permeten fer emulsió dels greixos, alhora que ens desprenem de les restes d’hemoglobina no funcional de la sang). Doncs bé, els investigadors van manipular genèticament bacteris d’aquest grup per disruptar, és a dir, eliminar la funció d’aquests gens, i aquests bacteris modificats van ser introduïts en píndoles als ratolins. En aquest cas, els ratolins van continuar sent intolerants a la proteïna d’ou. Per tant, podem dir que almenys part de la intolerància alimentària és deguda a la composició de la nostra microbiota i que les restes d’àcids biliars poden afavorir les respostes proinflamatòries en certes persones.
Quina és la conclusió final? Doncs és molt prometedor, perquè el tractament sembla funcionar després de quatre mesos amb una única dosi de trasplantament fecal. Però calen molts més experiments, en un grup molt més gran de gent. Per exemple, en aquest grup reduït de participants, la majoria dels homes va respondre al trasplantament fecal, però no va ser un tractament tan reeixit en dones. Pot ser casualitat o pot indicar diferències de gènere. Cal determinar millor quina és la composició de la femta, i si hi ha realment un grup de bacteris que són els responsables d’aquesta resposta antiinflamatòria davant d’al·lèrgens, aïllar-los, estudiar-los i analitzar-ne els efectes per separat. En tot cas, és clar que la microbiota té un paper molt rellevant en el benestar del nostre intestí i del nostre sistema immunitari, i algun dia, anirem a la farmàcia per comprar probiòtics específics per a tractar aquests trastorns.