Els Comuns han presentat al Parlament una proposta de resolució per endurir el control sobre la tinença i el port d'armes blanques i de foc, amb l'objectiu de reduir la presència d'aquests objectes a l'espai públic. La iniciativa, registrada pel grup parlamentari i que es tramitarà davant la Comissió d'Interior i Seguretat Pública, planteja quatre mesures que impliquen reformes del Reglament d'armes, més capacitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra i canvis en el Codi Penal. Els Comuns busquen arribar a un consens parlamentari abans de traslladar-ho com a projecte de llei, o fins i tot, abans de portar-ho al Congrés dels Diputats, que és qui té les competències per modificar el Codi Penal
La presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach, ha defensat que la seguretat ciutadana s'ha d'abordar "des del rigor, sense alarmismes" i amb un model basat en la prevenció i la reducció de riscos. Albiach ha fet referència al cap de setmana passat, en què, segons ha assenyalat, es van produir cinc episodis violents amb arma blanca, així com a l'assassinat de Manresa de fa quinze dies i als nous episodis violents coneguts aquest dimecres a Lleida. La dirigent dels Comuns ha volgut situar aquests episodis en el context de les dades globals de criminalitat. Segons la proposta de resolució, Catalunya va registrar una taxa estandarditzada d'homicidis de 0,8 per cada 100.000 habitants el 2023, per sota de les taxes de Dinamarca, Alemanya, Finlàndia, Suècia i França i també de la mitjana de la Unió Europea, situada en 0,91.
En aquest sentit, Albiach ha remarcat que "no estem en una situació d'emergència" i que les dades de delinqüència són inferiors a les d'altres anys. Alhora, ha admès que hi ha "marge de millora" i ha defensat que la tinença d'armes sense llicència sigui "intolerable" a Catalunya. La proposta recull que el nombre d'homicidis va passar de 61 el 2023 a 68 el 2024 i 55 el 2025, mentre que durant el primer semestre del 2026 se'n van registrar 26. També assenyala que els incidents amb arma de foc han baixat un 6% aquest any, però que els tirotejos amb foc real han passat de 47 el 2025 a 68 el 2026, un increment del 45%.
Navalles de més de sis centímetres
La primera proposta dels Comuns consisteix a demanar al Ministeri de l'Interior una reforma del Reglament d'armes perquè quedi prohibit de manera explícita portar, exhibir o utilitzar fora del domicili, del lloc de treball o d'activitats degudament justificades qualsevol arma blanca amb una fulla superior als sis centímetres. La iniciativa planteja que, si no es pot acreditar una causa justificada, aquestes armes puguin ser requisades i s'hi pugui aplicar la corresponent sanció.
Actualment, el Reglament d'armes prohibeix la comercialització, publicitat, compravenda, tinença i ús de les navalles automàtiques i de les navalles no automàtiques amb una fulla superior als onze centímetres. Pel que fa al port d'armes blanques, la normativa ja prohibeix portar-les o exhibir-les fora del domicili o del lloc de treball, però deixa en mans de les autoritats i dels agents valorar si hi ha una necessitat justificada segons les circumstàncies. Els Comuns volen reduir aquest llindar als sis centímetres. La proposta argumenta que una part important de les navalles multiús que utilitza la ciutadania tenen fulles que no superen aquesta mida i considera que establir un límit més clar permetria reduir el risc d'ús d'aquests objectes per agredir altres persones.
El diputat Andrés García Berrio ha assenyalat que actualment el criteri que pot arribar a la ciutadania és que les navalles de més d'onze centímetres estan prohibides, mentre que els cossos policials disposen d'un marge d'interpretació en altres supòsits. Els Comuns volen que la prohibició sigui més clara i que, si finalment no es modifica el reglament estatal, el Departament d'Interior ampliï els criteris per requisar navalles potencialment perilloses.
Registre de compravenda i autorització per vendre-les
La segona mesura planteja crear un registre obligatori de compravenda per als establiments i venedors de navalles i altres armes blanques potencialment perilloses. Els Comuns proposen que els venedors hagin de deixar constància de les operacions i que es requereixi una autorització administrativa per comercialitzar aquest tipus d'armes. La proposta també vol aplicar aquest control a la compravenda de segona mà, amb l'objectiu de facilitar les tasques d'inspecció i investigació dels cossos policials i dificultar fenòmens com la receptació o el blanqueig.
Més mitjans per als Mossos contra el tràfic d'armes
La tercera mesura reclama incrementar els mitjans i la capacitat d'investigació dels Mossos d'Esquadra en l'àmbit del crim organitzat, especialment pel que fa al tràfic d'armes i als delictes relacionats amb la tinença o l'ús d'armes de foc. García Berrio ha defensat que els cossos de seguretat han de disposar de les millors eines tecnològiques per combatre aquest fenomen i ha situat aquesta actuació policial entre les prioritats de la proposta.
Endurir les penes per tinença il·legal d'armes
La quarta mesura és una reforma del Codi Penal per augmentar les penes per tinença il·legal d'armes. Els Comuns proposen elevar la pena del tipus bàsic de tinença d'armes prohibides, previst a l'article 563, fins als dos a tres anys de presó, davant de l'actual marge d'un a tres anys. La proposta també planteja modificar l'article 564 del Codi Penal per incrementar les penes per tinença d'armes de foc reglamentades sense llicència o autorització. En el cas de les armes curtes, els Comuns proposen una pena d'un any i sis mesos a dos anys i sis mesos de presó, mentre que per a les armes llargues plantegen una pena d'un any a dos anys i tres mesos.
García Berrio ha argumentat que la tinença d'una arma de foc sense llicència presenta un risc potencial elevat per a la integritat física i la vida de les persones i ha considerat que actualment està "infrapenada" en comparació amb altres delictes. La proposta dels Comuns assenyala que les penes actuals per la tinença d'armes reglamentades sense llicència poden quedar per sota dels dos anys, fet que obre la porta a una eventual suspensió de la pena quan es compleixin els requisits legals. Els Comuns asseguren que la iniciativa fa mesos que es treballa i que algunes de les mesures també han estat abordades en diferents àmbits al Congrés dels Diputats. Tot i això, han optat per plantejar-les primer al Parlament de Catalunya amb la voluntat de buscar un consens entre els grups abans de traslladar el debat a les Corts espanyoles.