El telescopi James Webb ens ha mostrat coses increïbles i és el millor que tenim, però, i si el telescopi més potent que poguéssim utilitzar per observar altres mons ja existís? No hauríem de construir-lo ni col·locar un enorme mirall a l'espai. Seria molt més sorprenent: podríem usar el mateix Sol.
La idea sembla treta d'una pel·lícula de ciència-ficció, però es basa en una conseqüència de la teoria de la relativitat general d'Einstein. L'enorme massa del Sol corba l'espai-temps i, com a conseqüència, també pot desviar la trajectòria de la llum que passa a prop seu. Aquest fenomen es coneix com a lent gravitatòria i ja s'ha observat utilitzant galàxies i cúmuls de galàxies com a autèntiques lents naturals.
Un telescopi construït per la gravetat
La idea consisteix a enviar una nau espacial molt lluny del Sol, fins a una regió situada a més de 550 unitats astronòmiques, on la gravetat de la nostra estrella podria començar a usar-se per concentrar la llum procedent d'objectes molt llunyans.
Per fer-se una idea del que significa aquesta distància, n'hi ha prou amb comparar-la amb Voyager 1, la nau humana que més lluny ha viatjat. Actualment, es troba a poc més de 160 UA del Sol, per la qual cosa una missió d'aquest tipus hauria de viatjar més de tres vegades més lluny.
I per a què? La clau és que el Sol no només emet llum, també té prou massa per a corbar l'espai-temps al seu voltant. Això fa que la llum que passa a prop de la nostra estrella no segueixi una trajectòria completament recta, sinó que es desviï lleugerament.
Normalment, aquest efecte és tan petit que amb prou feines ens adonem que existeix. Però si col·loquem una nau al lloc adequat, podem intentar aprofitar-ho. La llum procedent d'un objecte situat molt lluny, com un exoplaneta, passaria al voltant del Sol i arribaria fins a la nau després d'haver estat desviada i concentrada per la gravetat de la nostra estrella.
Des d'aquesta posició, la llum no arribaria com una imatge normal del planeta. Formaria al voltant del Sol una estructura coneguda com a anell d'Einstein, que contindria la informació de l'objecte observat.
La nau hauria de desplaçar-se amb enorme precisió per recollir diferents parts del senyal i, mitjançant algoritmes, reconstruir la imatge de l'objecte situat a l'altre costat del Sol. No seria una fotografia convencional, sinó una imatge creada a partir de totes aquestes mesures.
En teoria, la lent gravitacional solar podria oferir una amplificació i una resolució molt superiors a les de qualsevol telescopi convencional. Per això s'ha estudiat la seva possible utilització per observar exoplanetes situats a anys llum i, almenys sobre el paper, arribar a estudiar detalls de les seves superfícies.
El problema és que fer realitat aquesta idea seria extremament complicat. No existeix actualment una missió capaç de fer-ho i la nau hauria de viatjar més enllà de 550 UA, a més de mantenir una alineació gairebé perfecta amb el Sol i el planeta que volgués observar.
Així i tot, la proposta resulta fascinant perquè no planteja construir un telescopi gegantí, sinó utilitzar la gravetat del mateix Sol com a part de l'instrument. La nostra estrella fa milers de milions d'anys que corba la llum que passa a prop d'ella; només hauríem de trobar la manera de col·locar una nau al lloc adequat per aprofitar-ho.
Si algun dia ho aconseguim, el Sol podria convertir-se en una eina per estudiar mons situats a anys llum amb un nivell de detall que avui sembla impossible. I el més sorprenent és que aquest telescopi gegantí no hauríem de construir-lo: ja hi era des del principi.