Fins que van arribar els llaços grocs, ningú s'havia plantejat mai el debat sobre l'ús polític o reivindicatiu de l'espai públic. Es veu que fins llavors ningú mai de la vida s'havia ofès per cap missatge present als carrers o a les institucions. Llaços grocs, “con vosotros empezó todo”.

La llàstima és que com que el debat de veritat no era sobre l'ús de l'espai públic sinó que aquesta era l'excusa per prohibir certes expressions de protesta que molestaven i per fer electoralisme low cost, hem perdut l'oportunitat d'obrir una gran discussió sobre els límits de la llibertat d'expressió, la pèrdua de drets civils i que és i que no és espai públic.

Si em permet, llenço algunes preguntes relacionades amb això i que van més enllà dels llaços: ¿Twitter o Facebook també són espai públic? ¿Un servidor públic amb responsabilitats que poden afectar la privació de llibertat dels altres, deixa de ser-ho quan utilitza les xarxes socials? ¿On acaba la llibertat d'expressió d'un responsable dels cossos de seguretat que públicament, ja sigui amb el seu nom real o anònimament, valora fets o qualifica persones que està investigant? ¿Algú amb responsabilitats judicials  ha de poder fer valoracions polítiques públicament, ja sigui donant la cara, ja sigui de forma anònima?

Baixem ara al detall de casos concrets. Per exemple Tàcito. S’acusa Daniel Baena, el tinent coronel de la guàrdia civil que va elaborar els informes amb els quals el jutge Llarena va construir la causa contra l’1-O, d'usar aquest pseudònim associat al compte de twitter @nmaquiavelo1984. Des d'allà, de forma anònima, es van escriure “Ponga las urnas en el suelo. Lentamente. Las manos detrás de la cabeza. Sin movimientos bruscos. Gire”. I quan Carles Puigdemont va exiliar-se a Bèlgica va publicar-se que era una “actuación propia de estructuras de crimen organizado al saberse investigadas”. I també des d'aquí van dedicar als Mossos un “Como siempre: pobres Mossos, igual Guardia Civil o Policía han hechoalgo” para ganarse la confianza de Jueces y Fiscales #JoNoSocSegador”. S'ha de permetre investigar si aquest compte el gestionava el senyor Baena, com ell mateix va reconèixer en una conversa telefònica al periodista Carlo Enrique Bayo? És important saber si és el senyor Baena qui opina això aprofitant l'anonimat? I si es demostrés que això ho va escriure ell, té dret a usar l'espai públic per ofendre persones a qui investiga, que han acabat a la presó i que poden ser condemnades a molts anys de presó?  

O tenim el cas del fiscal Jorge Armando Bermúdez González, que ha tingut diversos enfrontaments amb polítics en exercici. Un va ser amb el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu just quan va començar el judici al Suprem:

IÑARRITU 1

¿És censurable que un fiscal, servidor públic que defensa els interessos del comú de la ciutadania als tribunals, utilitzi l'espai públic per insultar representants triats per la ciutadania?

I, ¿és censurable que quan se li obre un expedient celebri el posterior arxiu tornant a insultar la mateixa persona i defensant que els servidors de l'Estat han de poder manifestar el que els vingui de gust?

IÑARRITU 2

I és condemnable que el senyor Jorge Armando Bermúdez González usés anys enrere aquest mateix compte, llavors anònimament, insultant ciutadans per la seva ideologia?

IÑARRITU 3

El fiscal Jorge Armando Bermúdez González, expert en delictes informàtic i que actualment exerceix a Gipuzkoa, en la seva vida pública sempre és fiscal o hi ha moments en que és ciutadà i llavors pot insultar a qui vulgui?

IÑARRITU 4

L'espai públic és només el balcó d'una institució o ho és tot, inclòs l'espai públic virtual? Què vulnera més drets, un llaç groc o un insult a un representant públic? Què ofèn més? Què és més condemnable?

Un debat que seria interessant fer si la cosa anés de veritat d'espai públic. Però com que la cosa no va d'això, seguirem parlant de llaços. Grocs. I blancs.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat