Ni se sap quan va començar tot, però segurament parlem de segles. I durant aquests centenars d'anys un silenci que, home, és molt lleig. Sobretot venint de qui venia. Ho veien tot i callaven. I de propina, cap misericòrdia amb les víctimes. Cap suport. Cap escalf. Han deixat milers de nens violats i víctimes d'abús desemparats i, sobretot i mai més ben dit, deixats de la mà de Déu. Del Déu en el qual els nens sí que creien. Ells, que tenien l'exclusiva de decidir i administrar la moral de tota la societat, han injectat en la societat la immoralitat més indigna. I n'han estat còmplices. Tots.

Han callat i, a més, han tapat. La covardia del silenci, l'abandonament indigne de les víctimes i la perversió moral de tapar-ho tot fent com si no hagués passat. Les violacions i abusos a menors s'han resolt traslladant el violador o l'abusador a una altra parròquia. I ja està. Això ha estat tot durant anys. Ah no, esclar, i el perdó. Dos parenostres i cap a casa que no ha estat res. Cap a casa, el violador o l'abusador. I la víctima també, però aquesta ja s'espavilarà, que no ha estat res.

Han callat, han tapat, han permès i ara sabem que també han destruït les proves. Tenien les proves i les han destruït per evitar haver de retre comptes! S'acaben els adjectius. Però, quina mena de gent estranya són? Ells, precisament ells, fulminant tots els rècords mundials de deshumanització i impunitat davant el delicte. El terrenal i el moral.

Una banda internacional dedicada a promoure violacions i abusos de menors i la seva impunitat és total i absoluta. Qualsevol altra organització criminal hauria acabat en mans de la justícia. Ells no. “No, és que la justícia ens l’apliquem entre nosaltres i, com que tenim línia directa amb Déu, hem parlat amb ell i hem decidit que som innocents. I total, tampoc n'hi ha per tant”.

Ja ho va dir el 6 de febrer passat l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que els abusos sexuals de menors fets per mossèns “no són tan greus” perquè segurament són fruit “d'un mal moment”. A veure, qui no té un mal moment i es dedica a abusar de menors, oi? I el més terrible és que pensen això. Ho diuen amb una naturalitat total i absoluta perquè, efectivament, ho troben normal. No n'hi ha per tant i hi ha un bé suprem que són ells. I ells, pel poder que s'han atorgat, cometen delictes gravíssims però perquè tenen un mal moment. I, naturalment, un mal moment és un pecadet menor.

Els que fan el mateix que ells, però no estan protegits per l'organització, també tenen mals moments, sí, però ells acaben a la presó, ai las.

I ara va el Papa i convoca al Vaticà una cimera contra la pederàstia a l'Església. Ui sí, ara per fi es prendran mesures. I el Papa diu que ja n'hi ha prou de tapar els casos i que cal un pla per posar fi a la situació. Hoooome, ja era hora! Però no hi ha cap mesura concreta. Cap ni una. Ni hi ha cap càstig contra els violadors i els abusadors. Ni per als els seus encobridors. Com el 25 de desembre, tot és fum, fum, fum.

Ah, i a les víctimes, res de res. Ni una abraçada de consol. Tot i que, veient el panorama, millor que els la facin a trenta quilòmetres de distància. Per si de cas som en ple mal moment.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat