Durant el judici del Procés van haver moments certament delirants. Molts. Pel meu gust, massa i tot. Gent que es va presentar allà per declarar i van mentir amb tota la barra i que només permetent el visionat de les imatges a les que es referien haurien quedat retratats -ells i el propi judici-, fiscals que ni s'havien preparat els temes, una acusació particular que a mesura que excretava paraules s'anava desfent com un bolado... Vaja, un disbarat que ha passat a la història com “allò que van haver de fer per justificar tot el que havien fet i estaven fent”.

Doncs bé, en ple aqüeducte de la puríssima Constitució Sagrada (Amén), l'actualitat ens serveix en safata el record d'un dels moments més ridículs, esperpèntics i humiliants de tot aquell vodevil judicial: la declaració d'un sergent de la Guàrdia Civil que es va presentar allà dient que, en un moment donat de la cosa, havia vist “una bandera d’Òmnium Cultural”. Quan l'advocada Marina Roig, de l'equip que defensava el president de l'entitat Jordi Cuixart, li va preguntar detalls d'aquella suposada bandera, allò es va convertir en El Club de la Comedia (Benemérita). El senyor aquell dient cosetes i sense parar d'enfonsar-se en la misèria intel·lectual a cada paraula que anava expressant. Va ser tan còmicament grotesc que els acusats, els seus advocats i el públic no podien parar de riure. L'entitat va decidir fer aquest vídeo:

Doncs bé, l'expert mundial en banderes (i en pals de bandera) va presentar una demanda reclamant deu mil euros a Òmnium per lesionar el dret a la seva pròpia imatge. En primera instància ja li va fer una abraçada molt cordial amb folre i manilles al jutjat 57 de BCN. Però mister Flags no en va tenir prou i va presentar un recurs que ara ha fulminat definitivament l'Audiència de BCN amb, bàsicament, tres arguments: 1/ Òmnium “va fer ús del seu dret a la llibertat d'expressió, un dret fonamental que cal protegir”, 2/ si, tal i com afirma el demandant “fos delicte utilitzar la veu d'algú que ja ha estat publicada oficialment, no es podria fer cap programa d'humor, ni cap crítica ni cap recull amb finalitat historicista” i 3/ el vídeo de l'entitat sobiranista no tenia cap finalitat publicitària ni comercial, sinó informativa i de denúncia. I servidor afegeix: tant de bo les sentències relatives a crítiques humorístiques anessin sempre en aquest sentit.

Realment el moment és per sucar-hi la producció anual del gremi de flequers, però si grates una miqueta és d'un immens patetisme constitucional. ¿Cal que un Estat faci anar els seus cossos de seguretat a un judici per fer-hi el ridícul d'aquesta manera? I un cop t'han fet fer el bufó, ¿no seria millor -entre tots- deixar-ho córrer en comptes d'insistir en l’esperpent del recurs a veure si sona la banda de flautistes? Ara bé, per sobre de totes les consideracions, la que diu que si per defensar les teves tesis has de caure en aquest espectacle potser volia dir que no tenien gaires arguments, no? Doncs bé, amb aquestes absurditats i amb la consistència i veracitat d'altres de semblants que també vam veure al judici, allà van ser repartits cent anys de presó com qui reparteix flyers a la sortida del Construmat. I sense cap bandera amb ratlles i pal reglamentari. I això no va fer, ni fa, ni mai farà cap gràcia.