Trencar la paraula donada, trencar els acords assolits és una declaració de guerra. Ho estem veient a Ucraïna, on malgrat que l'opinió pública no accedeix amb facilitat a la contextualització del conflicte, amb la qual cosa desconeix en molts casos el recorregut de les tensions al territori ucraïnès, obvia la ingerència exterior en un cop d'estat al Maidan del 2014 i evadeix el trencament dels pactes entre l'OTAN i l'URSS (ara Rússia), són fets que marquen sense cap dubte el present i possiblement també el futur més immediat. Si no analitzem el recorregut de la història, no podem entendre el conflicte actual.

Però avui no vull parlar d'Ucraïna, perquè considero que el que s'ha viscut a Catalunya és digne d'analitzar: les declaracions de Rufián, aprofitant l'onada de marcat posicionament públic contra Putin, per emmerder (com diria Macron) els seus socis de govern de JxCat és, segons la meva opinió, una declaració de guerra. I ho és perquè trenca el pacte d'investidura que es va firmar entre ERC i JxCat per nomenar president de la Generalitat Pere Aragonès: un pacte en què es va acordar que qualsevol tipus de desavinença hauria de ser ventilada prèviament en àmbits estructurats, per evitar trencar la unitat d'acció, la representació d'una majoria social que havia apostat per l'independentisme.

Rufián ha dinamitat el pacte. Ha fet, segons la meva opinió, una declaració de guerra.

Ho ha fet pel seu compte? Ho ha fet en nom d'ERC?

Encara que s'hagi disculpat per les formes, el mal ja està fet: pujar al carro de les acusacions falses, de manera absolutament tramposa (i traïdora), aprofitant-se de les clavegueres que tant mal han fet als qui defensem la democràcia.

Rufián ha decidit posar-se en aquest bàndol: en el de la mentida, la difamació, l'acusació greu i perillosa, la de respondre a la premsa que fa uns mesos negava la paraula. La de pujar al carro de demonitzar Rússia, posant-se al costat de Borrell, Biden i Sánchez.

La pregunta ara és: és una decisió de Rufián o és una decisió d'ERC? D'acord amb la successió de fets que s'han produït en la història recent del Govern, està força clar que ERC vol treure's del mig JxCat, i molt possiblement el que vulgui sigui lliurar-se als llaços d'un nou tripartit i donar per enterrat el procés.

El problema, com sempre, és que no es parli clar i es faci servir la mentida i la mentida per sortir-se amb la seva. I això no és propi ni d'esquerres ni de dretes, ni de senyorets ni d'obrers, ni dels de dalt ni dels de baix. És propi de persones sense ètica que són capaces de fer el que sigui per mantenir-se on són.