Avui es reuneix el Consell de Ministres per valorar la situació actual, sobretot després de la investidura de Quim Torra com a president de Catalunya. Segurament molts dels dirigents polítics espanyols no esperaven arribar a aquest punt i ara es troben davant d'una realitat que no saben abordar.

Després d'haver donat a entendre contínuament que la guanyadora de les eleccions va ser Inés Arrimadas i que estava sent impossible formar govern pel caos generat a Catalunya per part dels "colpistes", ara arriba el moment d'explicar que hi ha un president del bloc republicà i independentista fins a la medul·la. Difícil d'explicar quan s'han explicat tantes mentides.

Per això, entre altres coses —com ara el rebuig gairebé malaltís cap a tot el que és independentista i republicà— s'ha generat un escàndol com aquest, que mira de desacreditar i desqualificar Torra ad nauseam. En menys d'una setmana ja han creat el perfil: "xenòfob, racista, psicòpata i putita de Puigdemont". I per si tot això encara no fos prou, s'han orquestrat campanyes a les xarxes socials on el centre de la diana era una de les filles de Torra, que, per a més brutalitat, ha estat assetjada fent servir la seva malaltia. Aquesta és la setmaneta que està aguantant qui encara no ha fet un sol pas per formar govern.

Una setmana d'exageracions absurdes, de descontextualitzacions, de maldat que deixen en evidència el nivell de democràcia que ens gastem a Espanya. Perquè després d'haver fet el possible i l'impossible per obstaculitzar totes les investidures (Puigdemont, Sánchez, Turull), ara, quan no hi ha excusa contra Torra, l'únic que els queda és desprestigiar-lo fins a l'infinit.

Les xarxes s'han omplert de referències als articles de Torra. Tanmateix, accedir als seus articles originals s'ha convertit en tasca bastant més complicada. I us asseguro que no té res a veure llegir els extractes que s'han tret, i les traduccions forçades que s'han fet, amb els originals. Però fer això demana, en primer lloc, voluntat de saber la veritat; en segon lloc, acostar-se als fets des de la falta de prejudicis, i finalment, reconèixer el que hi ha i no el que hom vol que hi hagi.

Això va, en definitiva, de treure el que sigui a fi de deshumanitzar l'"enemic"; ridiculitzar-lo, linxar-lo, i fer-lo davant dels ulls del món un perfil inhumà

Això va, en definitiva, de treure el que sigui a fi de deshumanitzar l'"enemic"; ridiculitzar-lo, linxar-lo, i fer-lo davant dels ulls del món un perfil inhumà. Això ja ha anat més enllà d'una mera oposició política i ha passat a un altre nivell: el de la persecució i destrucció d'una persona. No penseu que es deu únicament a la qüestió català, no. Això és el modus operandi d'aquesta generació de polítics, dels grimpes professionals que, fora dels seus embolics de partit, no tindrien res d'extraordinari, i probablement —segur— no trobarien la manera de guanyar tantíssima pasta en una feina ordinària.

A la vista hi ha el que ha passat amb Cristina Cifuentes: era una dels seus i l'han destrossat sense límits. Una empenteta més, i una altra, i una altra fins que ha caigut fulminada. Així se les gasten. Els que parlen de legalitat i d'ordre mentre formen part d'un partit que es comporta, segons els jutges, com una organització criminal. Ja ho estem veient: propaganda, amenaces, falòrnies i mentides per treure les ganes a qualsevol de plantar-los cara.

Però no us penseu que la cosa queda aquí, ja que el PSOE sempre pot donar-nos sorpreses (cap a pitjor). L'última és la proposta del senyor Sánchez: com que ara no queda clar que es pugui aplicar l'article que regula el delicte de rebel·lió, planteja canviar el codi penal perquè així els fets encaixin millor. Concretament, Ábalos ha estat més explícit: sol·licita la revisió del delicte de rebel·lió per incloure els desafiaments pacífics. Sí. Com ho acabeu de llegir. A més, aquests dies s'han aplicat fent ús de les organitzacions afins al PSC, com una coneguda ONG contra el racisme que, ràpidament, ha publicat un comunicat contra Torra, difós principalment pels dirigents socialistes, que fins i tot han arribat a enviar cartes als companys europeus. Així funciona el PSOE: en lloc de dialogar i fer política, prefereixen participar en una campanya de persecució i demolició.

Si la notícia no fos esgarrifosa i realment preocupant, tindria la seva gràcia: reconeixen que no s'ha comès delicte de rebel·lió. I per tant, que els que han hagut de marxar a demanar justícia a altres països, i els que són a la presó, són exiliats i presos polítics. Perquè no han comès cap delicte. Per llogar-hi cadires.

Des del PSOE reconeixen que no s'ha comès delicte de rebel·lió, i per tant, que els que han hagut de marxar a demanar justícia a altres països, i els que són a la presó, són exiliats i presos polítics

Això, que hauria d'haver estat la notícia del dia, va quedar curiosament amagat pels altres titulars als mitjans espanyols: la cerimònia d'investidura de Quim Torra. Un episodi absolutament protocol·lari que ha generat tota mena de rumors i interpretacions. El govern d'Espanya hi va ser convidat, sí. A través de la figura del secretari d'Estat d'Administracions Territorials, el senyor Bermúdez de Castro. Així va ser acordat per la via protocol·lària fins que Soraya va voler imposar la seva presència. Les múltiples declaracions públiques de Soraya, com les que ha fet respecte de la "liquidació" del procés, han servit perquè no hagi sembrat simpaties i no sigui la figura més idònia per començar un procés de diàleg. Es van plantejar, en lloc del seu, altres noms, fins i tot més importants pel que fa a responsabilitat política, que bé podrien ser convidats sense problemes. Però Soraya tenia un interès especial a ser ella i no pas un altre. Es podria pensar que es tracta d'una casualitat, però quan s'ha sabut que M. Rajoy ha estat l'únic mandatari que ha declinat assistir a una reunió de la UE amb Kosovo, la seva actitud queda clara: la democràcia és seva, i si no acceptem pop com a animal de companyia, se l'emporten.

El cas és que aquesta mena de cerimònies no estan regulades i no hi ha cap manera de determinar qui hi hauria de ser present i qui no, per la qual cosa depèn de la voluntat dels que organitzen l'esdeveniment. En aquest cas, va ser clara: una investidura de perfil baix, atenent les circumstàncies i, per això, segons fonts expertes en protocol, el més adequat hauria estat, com estava establert, la presència del secretari d'Estat, sense més ni més.

Com veieu, molt soroll per mirar de tapar el que ha passat aquests dies: la roda de premsa feta per Puigdemont i Torra a Berlín, el revés de la justícia a Bèlgica, la visita als presos polítics posposada per a dilluns, i el reconeixement estrany per part del PSOE que no s'ha comès delicte de rebel·lió.

I rere aquestes cortines de fum, després d'aquesta manera d'actuar de la cosa nostra, notícies com aquesta són desconegudes.