L’ampliació de l’aeroport del Prat proposada per Aena compta a partir d’aquesta setmana amb un document més, que enriqueix els elements disponibles per al debat de la polèmica actuació. L’aportació ve de la patronal Foment del Treball, amb el seu “Conclusions de la Comissió per a l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona” i que recull el resultat de 13 mesos de treball de 29 de comissions públiques, 49 membres inscrits i 21 entitats de sectors de la societat civil. En les seves 115 pàgines s’argumenten i es fan 11 propostes tècniques per a ampliar la capacitat de l’aeroport. Les que presenten menys “peròs” són l’allargament de la pista de mar (que comporta impacte mediambiental) i la recuperació de les pistes independents (aprofitar les existents, però amb gestió no segregada com ara). Aquesta darrera solució, que vaig tractar en un article recent, segons Foment, presenta l’inconvenient de l’impacte acústic sobre els veïns de Gavà Mar i Castelldefels, que elevaria de 3.500 a 75.000 els afectats. Per comparar-ho amb altres aeroports, a Schiphol (Amsterdam) o Heathrow (Londres) es parla de  350.000-400.000 afectats.

El document de Foment toca de manera completament testimonial la possibilitat de construir un nou aeroport al Penedès (voltants de Vilafranca). Ho descarta per la via ràpida, per l’enorme inversió i per la previsible oposició ciutadana, tant la local com la dels municipis del Baix Llobregat, que perdrien llocs de treball. També cita en un breu paràgraf la possibilitat d’un nou aeroport a l’Anoia (voltants d’Igualada), però la descarta per una via encara més ràpida que l’opció del Penedès.

Deixo de banda que, d’acord amb els presentadors del document, l’aeroport del Prat seria el més sostenible i ecològic del món. No es pot posar en dubte, però cal constatar que l’activitat de l’aeroport es basa a acollir naus que aboquen a l’atmosfera milions de tones de CO₂ i que ho fan sense cost. Que la terminal i els hangars tinguin plaques solars al sostre o que amb l’ampliació es milloressin zones humides del Prat té realment una incidència minúscula.

Globalment, es tracta d’un document interessant, tècnic, treballat, elaborat de manera desapassionada i que vol ser constructiu. Va en la línia de corregir els primers passos que va fer el promotor de la idea, Aena, la qual al seu moment va fer propostes que en la mateixa presentació de Foment es van qualificar de barroeres i precipitades. S’agraeix l’esforç de fer una contribució seriosa enmig de tanta frivolitat com la que han gastat fins ara algunes institucions i col·legis professionals.

És molt temptador voler créixer més, captar més talent, estar millor connectats transoceànicament, però soc de l’opinió que la ciutat i la seva àrea metropolitana estan demogràficament i territorialment saturades

En la seva presentació, el president de Foment es va referir a la data (23 d’octubre) com a dia històric per l’oportunitat que es té d’impulsar el creixement econòmic, atraure talent i connectar Barcelona amb el món. Alhora, va posar èmfasi en el tempo i la transcendència de l’ampliació: és ara o mai; si deixem passar aquesta oportunitat serà un fracàs col·lectiu, perquè ens hi juguem molt, ens hi juguem el futur. Sánchez Llibre va apressar la classe política —que és la que té la clau de volta— a no endarrerir més l’ampliació, tot aprofitant per proclamar que no es pot perdre una oportunitat que contribuiria a l’impuls de Catalunya, en contra de qui defensa el decreixement econòmic. En síntesi, és una magnífica oportunitat. Per tenir-ho en compte i valorar-ho...

De moment, l’ampliació és una gran oportunitat de negoci per Aena i els seus accionistes, per al sector de l’obra civil i construcció. També tenen clars els beneficis el negoci immobiliari, el sector turístic i el de transport aeri. Sobre el talent i les inversions, el temps dirà, perquè depèn de més coses que l’aeroport. El futur està per escriure. La realitat ens diu que, amb l’aeroport actual, Barcelona ha crescut molt, ha captat talent, inversions estrangeres, esdeveniments d’àmbit mundial, turisme, etcètera, i que estem connectats amb el món. És molt temptador voler créixer més, captar més talent, estar millor connectats transoceànicament, però soc de l’opinió que la ciutat i la seva àrea metropolitana estan demogràficament i territorialment saturades.

Vist des d’un altre angle, el debat sobre el projecte d’ampliació sí que està essent una magnífica oportunitat per diverses coses, totes elles positives: la primera és que abans de res calen estudis amb profunditat i rigor amb pros, contres, alternatives, elaborats per experts independents, i no a la lleugera, com pretenia Aena; la segona és que en projectes com aquest el que ha de prevaldre és l’interès públic, no el privat, que som davant d’un bé comú i a més dels aspectes econòmics, cal tenir presents els socials, els territorials, els mediambientals, i al capdavall cal filtrar la temptació de créixer amb l’ampliació responent a “per a què”, “per a qui” i “com”; la tercera és que el cas serveix per deixar enrere el vici de tirar endavant projectes perquè venen avalats per grups d’interès econòmic que subscriuen cegament tot allò que fa olor de negoci.