L'alt representant de la Unió Europea (UE) per a Assumptes Exteriors, Josep Borrell, ha assegurat aquest dilluns que l'ajuda de la UE a Ucraïna perquè faci front a la invasió russa continuarà “tan forta com sempre” malgrat la implicació a la recerca de la solució a la crisi a l'Orient Mitjà. "El fet que estiguem implicats a buscar una solució a l'Orient Mitjà no vol dir que no continuem recolzant Ucraïna", ha recalcat Borrell davant la premsa en arribar a un Consell de Ministres d'Exteriors comunitaris. Ha recordat que, malgrat que la urgència de la crisi a Gaza serà examinada a la reunió d'avui, Ucraïna figura "com el primer punt" a l'agenda dels ministres, que contactaran per videoconferència amb el titular ucraïnès d'Exteriors, Dmitro Kuleba. El Consell debatrà avui el suport continuat que la UE i els seus països estan proporcionant a Ucraïna des que Rússia va iniciar la invasió a gran escala del país el febrer del 2021.

Borrell, destaca Efe, ha apuntat que hi haurà pròximes trobades dels ministres d'Exteriors i de Defensa de la UE per abordar específicament aquest assumpte. “Els ucraïnesos no s'han de preocupar, el suport europeu continua sent tan fort com sempre, i continuarà”, va postil·lar el cap de la diplomàcia comunitària.

Mantenir el suport a Ucraïna

Els estats membres continuen reflexionant sobre com mantenir el suport a Kíiv a través del Fons Europeu de Suport a la Pau (FEAP), a través del qual han estat cofinançant l'enviament d'armes i munició a Ucraïna. Borrell, recull la mateixa agència, havia proposat dedicar a Ucraïna a través d'aquest fons 20.000 milions d'euros quatre anys, però s'ha trobat amb l'oposició d'alguns països.

El ministre estonià d'Exteriors, Margas Tsahkna, ha dit aquest dilluns en arribar a la reunió que és “molt important trobar una solució tècnica” per al FEAP i ha confiat que la iniciativa dels 20.000 milions no decaigui. “Diversos estats membres han dit que potser tècnicament no és la millor solució, però jo crec que sí”, ha dit. 

Alhora, ha afirmat que "hem de trobar la manera de complir" amb la promesa de lliurar a la primavera un milió d'obusos a Ucraïna en un període de dotze mesos, malgrat que de moment els enviaments apunten a només 300.000. En paral·lel, els líders de la UE es reuniran de forma extraordinària el pròxim 1 de febrer per intentar convèncer Hongria que aixequi el veto a una ajuda financera multianual de 50.000 milions d'euros a Kíiv i, si no és possible, buscar un pla B per esquivar el bloqueig.

Atac al mercat de Donetsk

Paral·lelament, enmig d'aquest soroll de Brussel·les, Ucraïna ha negat haver atacat el mercat de la ciutat ocupada de Donetsk que, segons han informat les autoritats imposades per Moscou a la zona, ha matat aquest diumenge 27 persones. “Els russos estan difonent informació falsa sobre un atac a un mercat de Donetsk”, diu la nota de premsa de les Forces Armades ucraïneses a la regió de Tavria, segons Efe. Malgrat tot, el Kremlin continua afirmant que els culpables del bombardeig és Kíiv. En aquest sentit, Rússia ha qualificat aquest dilluns com un "acte terrorista monstruós" l'atac d'aquest diumenge contra un mercat de la ciutat ucraïnesa de Donetsk, controlada per Rússia des del 2014, que ha causat, segons les últimes dades 27 morts i 26 ferits. "Aquest bombardeig és un acte terrorista monstruós", va dir el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, que ha acusat Kíiv d'haver-lo perpetrat amb "armes de destrucció indiscriminada" contra la població civil.