La invasió russa d’Ucraïna s’ha convertit en el conflicte més mortífer a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Quatre anys després de l’inici de l’ofensiva a gran escala, el balanç humà i econòmic dibuixa una guerra d’erosió amb una factura que supera qualsevol precedent recent al continent.
Segons estimacions del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), les forces russes haurien patit aproximadament 1,2 milions de baixes, entre morts, ferits i desapareguts. D’aquest total, al voltant de 325.000 serien soldats morts en combat. Per la seva banda, Ucraïna hauria registrat entre 500.000 i 600.000 baixes militars, amb una forquilla d’entre 100.000 i 140.000 morts.
El nombre de víctimes civils confirmades supera les 15.900 persones, segons la Missió de Vigilància dels Drets Humans de les Nacions Unides a Ucraïna, tot i que l’organisme admet que la xifra real podria ser molt superior, especialment als territoris ocupats, on no té accés directe. Més enllà de les morts, la guerra ha deixat una empremta psicològica profunda: enquestes recents indiquen que prop del 80% de la població ucraïnesa viu sota estrès i ansietat constants. La primera dama, Olena Zelenska, ha definit la situació com un “trauma psicològic col·lectiu”.
El cost de la guerra
El cost econòmic és igualment colossal. La interrupció de l’activitat productiva, la destrucció d’infraestructures i la despesa militar acumulada han suposat pèrdues estimades en 2,2 bilions d’euros entre els dos països. És, en termes financers, la guerra més cara a Europa des del 1945.
Durant els tres primers anys del conflicte, abans del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca el gener del 2025, Ucraïna i els seus aliats occidentals havien compromès més de 267.000 milions d’euros en ajuda militar, financera i humanitària. Els Estats Units van ser el principal donant individual, amb uns 118.000 milions d’euros, mentre que el conjunt de països europeus i institucions de la Unió Europea van aportar aproximadament 168.000 milions.
Sobre el paper, aquesta ajuda combinada superava la despesa oficial en defensa de Rússia durant el mateix període, estimada en uns 331.000 milions d’euros. Tanmateix, diversos centres d’anàlisi apunten que el cost real de la maquinària militar russa és difícil de mesurar amb paràmetres occidentals. El menor cost de la mà d’obra, la logística i la producció d’armament fa que, en termes comparatius, la capacitat militar efectiva de Moscou sigui superior a la que indiquen les xifres brutes. El pressupost rus de defensa per al 2024, ajustat a aquest diferencial de costos, equivaldria a uns 425.000 milions d’euros, per sobre del total de l’ajuda occidental a Kíiv i fins i tot dels pressupostos de defensa combinats de tots els països europeus aquell any.
Els EUA condicionen la guerra?
El canvi polític a Washington ha alterat l’equilibri financer del suport a Ucraïna. Després del seu retorn a la presidència, Trump va suspendre l’assistència econòmica directa i va traslladar el pes del finançament a Europa. En virtut d’un nou acord, els aliats europeus assumeixen el cost de les armes nord-americanes enviades a Ucraïna, a més de les que produeixen ells mateixos.
Aquesta nova realitat pressiona encara més les finances europees. Hongria, sota el lideratge de Viktor Orbán, ha utilitzat reiteradament el seu dret de veto per condicionar paquets d’ajuda comunitaris. Recentment, Budapest ha bloquejat un préstec de 90.000 milions d’euros destinat a Kíiv. Sense aquest mecanisme, també perilla un suport addicional del Fons Monetari Internacional, vinculat a l’aprovació europea.
Els diners que necessita Ucraïna per la guerra
Ucraïna afronta un dèficit pressupostari imminent i necessita uns 60.000 milions d’euros addicionals en els pròxims dos anys. Només el manteniment de l’exèrcit el 2026 costarà uns 110.000 milions, la meitat dels quals hauran de provenir de l’exterior.
Malgrat la retirada del finançament directe, els Estats Units mantenen una influència decisiva. Washington continua proporcionant intel·ligència estratègica, dades d’objectius, imatges per satèl·lit i sistemes clau com els míssils Patriot o els llançadors HIMARS, que Europa no pot substituir plenament. També controla l’accés a Starlink, la xarxa satel·litària essencial per a les comunicacions militars ucraïneses.
Sobre el terreny, Rússia controla actualment prop del 20% del territori ucraïnès. Després de l’avanç inicial del 2022 i la posterior contraofensiva ucraïnesa, el front s’ha estabilitzat en una guerra d’avenços lents. El 2025, Moscou ha guanyat una mitjana de 443 quilòmetres quadrats al mes. Si aquesta dinàmica es manté, uns 15.000 quilòmetres quadrats podrien caure sota ocupació russa en tres anys.
Quatre anys després, el conflicte no ha redefinit completament les fronteres d’Europa, però sí que ha redibuixat la geopolítica del continent i ha deixat una factura humana i econòmica que marcarà una generació.