Desenes de dones ucraïneses han trencat el silenci per explicar el que molts activistes i observadors internacionals defineixen com una forma de violència de guerra sistemàtica: violacions, tortures i humiliacions perpetrades per soldats russos durant ocupacions de territoris civils. Les seves veus, recollides i publicades per The New York Times, ofereixen un relat cru que va molt més enllà de les dades estadístiques i es converteix en una crida urgent de reconeixement, suport i justícia.
Enmig de l’avanç i la retirada de línies militars, moltes dones van ser atrapades pels soldats. Algunes van ser violades repetidament, obligades a servir com a esclaves sexuals per grups sencers de soldats, o van patir tortura física i psicològica en condicions de presó improvisades. Aquests actes no van ser casos aïllats, sinó testimonis de patrons que moltes expertes defineixen com a violència relacionada amb el conflicte, una de les formes de crims de guerra més devastadores i amb repercussions de llarg abast.
Els testimonis de l'horror
Un dels relats més impactants és el de Svitlana, de 31 anys. Després de ser violada i amenaçada amb la desaparició del seu nadó, Svitlana va descobrir que estava embarassada mesos més tard. Quan va acudir a l’hospital per interrompre l’embaràs, els metges li van dir que ja era massa tard per a un avortament legal. Aquella decisió, forçada per circumstàncies extremes, la va marcar profundament, i avui combina sentiments de dolor, responsabilitat i amor per un fill que simbolitza una vida a través d’una experiència traumàtica.
Altres testimonis parlen d’òrgans de presó i interrogatoris on la violència sexual va ser usada com a eina de dominació. A Berdiansk, una dona activista va ser capturada i sotmesa a abusos sexuals i tortures en una presó improvisada. Aquestes agressions no només van causar ferides físiques, sinó traumes duradors que afecten la salut mental i la capacitat de reconstruir vides normals després de l’alliberament de territoris ocupats.
Aquest fenomen no ha estat ignorat per organismes internacionals. Organitzacions de drets humans i grups d’investigació han documentat centenars de casos de violència de gènere en contextos de guerra a Ucraïna des de l’inici de la invasió el 2022. Tot i que molts casos no es denuncien formalment per por, estigma o manca de protecció legal, les instàncies oficials subratllen que aquests actes constitueixen crims de guerra sota el dret internacional humanitari.
El 25% de les dones ha patit violència física o sexual
Més enllà de l’estadi militar, moltes dones que van fugir de la guerra i ara viuen com a refugiades s’enfronten a riscos continus: violència física, explotació i assetjament, tant dins com fora d’Ucraïna. Un informe recent indica que una de cada quatre dones ucraïneses ha patit violència física o sexual des de l’inici del conflicte, incloent-hi situacions viscudes durant l’èxode cap a altres països.
Aquestes experiències, narrades amb identitats protegides per assegurar la seguretat de les supervivents, parlen no només de dolor, sinó també de resiliència i valentia. Moltes han optat per parlar públicament per trencar el tabú que tradicionalment envolta la violència sexual, per exigir que els crims siguin investigats i per pressionar perquè hi hagi reparació i responsabilitats legals.
Fins que aquestes veus siguin escoltades i reconegudes internacionalment, el debat sobre justícia i protecció de les víctimes continua essent un dels reptes més difícils del context de la guerra a Ucraïna — i un recordatori pendent que, darrere de les estadístiques, hi ha històries humanes que mereixen ser explicades i dignament ateses.