Aquest 24 de febrer de 2026 fa quatre anys des de l’inici de la invasió russa a Ucraïna. La guerra continua sense signes clars d’una resolució immediata; al mateix temps, Rússia i Ucraïna acumulen enormes pèrdues humanes i materials. Mentre a la línia de front ucraïnesa la resistència continua sostenint la sobirania del país, a milers de quilòmetres de distància, en pobles remots de Rússia, la guerra deixa marques igualment profundes.
A Sedanka, un petit poble pesquer a l’extrem est de Rússia, gairebé tots els homes en edat militar han marxat cap al front a Ucraïna. Segons la BBC, de 258 habitants, 39 homes van signar contractes per combatre, dotze han mort i set estan desapareguts. Natalia, veïna del poble, explicava a la cadena britànica: “No hi ha ningú per tallar llenya per l’hivern, per escalfar les nostres estufes”. La majoria d’aquests homes provenen de comunitats indígenes com els Koryaks i Itelmens, que, tot i poder ser eximides de mobilització, han estat pressionades a unir-se a la guerra mitjançant narratives estatals que promouen estereotips sobre la seva destresa com a guerrers.
Les xifres globals il·lustren la magnitud del cost humà. La mateixa BBC, creuant dades de registres oficials, obituaris i memorials, ha identificat 186.102 soldats russos morts fins ara, amb una estimació que el nombre real podria arribar entre 286.000 i 413.500, tenint en compte que molts decessos al camp de batalla no es registren. El 2025, segons el mateix mitjà, ha estat l’any més mortal per a l’exèrcit rus des de l’inici de la guerra, amb 80.000 morts estimades. Ucraïna també ha patit pèrdues massives: el president Volodímir Zelenski va declarar recentment a France 2 que almenys 55.000 ucraïnesos han mort i que molts més estan desapareguts, amb estimacions que arriben fins a 200.000.
D'on són els soldats russos que van a la guerra?
Aquest desequilibri entre regions i pobles és clar. Segons la BBC, el 67% dels morts russos provenen de zones rurals o petites ciutats, malgrat que només el 48% de la població viu en aquests llocs. Les morts són especialment altes a zones empobrides de Sibèria i l’Extrem Orient rus, on la combinació de pobresa, manca de perspectives i un alt reclutament ha convertit els homes en el principal sostre de l’esforç bèl·lic. Així, el cost d’aconseguir soldats no és només numèric: les comunitats locals queden debilitades, sense homes en edat laboral i amb serveis essencials en perill.
La situació a Sedanka és paradigmàtica: escoles en estat d’emergència, cases soviètiques declarades insegures, teulades reparades només després de la pressió mediàtica i promeses de suport als familiars dels soldats que encara no arriben. Tot això mentre la guerra al front ucraïnès continua. La manca de personal també és un problema per a Ucraïna: la necessitat constant de soldats joves i armament condiciona la capacitat de resistència i estratègia, tal com s’ha observat en els últims anys.
Quatre anys després, la guerra d’Ucraïna no només ha deixat un rastre devastador en els camps de batalla, sinó que també ha afectat comunitats allunyades del front. La humanitat de la guerra transcendeix fronteres: mentre a Ucraïna les ciutats lluiten per sobreviure, a l’Extrem Orient rus pobles sencers pateixen la pèrdua dels seus homes i la fragilitat de la seva infraestructura, mostrant que el cost de la guerra és global, humà i durador.