La guerra d'Ucraïna ja fa quatre anys que dura. I mentre els dies van passant al front, sense una solució política palpable, el país s’enfronta a una de les crisis demogràfiques més greus de la seva història recent. Tal com recull la CNN, milions de ciutadans han perdut la vida, han fugit com a refugiats o viuen sota ocupació russa, i la taxa de natalitat ha caigut a nivells alarmants.
Olena Bilozerska, exmilitar, és un dels casos més emblemàtics d’aquest fenomen. Ella mateixa explicava a la cadena nord-americana que va decidir retardar la maternitat quan la guerra va esclatar a l’est del país el 2014. Quan va tornar del front, ja tenia 41 anys i els metges li van advertir que les possibilitats de concebre eren gairebé nul·les. La seva experiència il·lustra com la guerra afecta directament la capacitat reproductiva de la població: estrès, condicions de vida difícils i l’exposició constant al conflicte tenen un impacte tangible en la salut de dones i homes.
A més de les dificultats personals, el país perd gran part dels seus adults joves a la guerra. Aconseguir soldats capacitats és cada vegada més difícil. La majoria dels homes russos i ucraïnesos que moren al front són adults amb família, la qual cosa crea un efecte cascada: orfenats creixent i comunitats buides. Actualment, 59.000 nens ucraïnesos viuen sense els seus pares biològics, i molts joves no tornaran a tenir fills. Aquesta combinació de morts i exili ha generat un escenari que alguns experts descriuen com un país de vídues i orfes, assenyala la mateixa CNN.
Els altres efectes de la guerra
Els impactes mèdics de la guerra són també evidents. Els especialistes del centre de fertilitat Nadiya reporten més casos de menopausa precoç, alteracions cromosòmiques en embrions i pitjor qualitat de l’esperma entre soldats retornats del front. Això reforça el patró observat per la demògrafa Ella Libanova, que detallava la mateixa publicació: la població d’Ucraïna ha caigut al voltant de 10 milions des del 2014, i la natalitat ha col·lapsat, accentuant una tendència ja existent en molts països europeus.
Les repercussions són socials i econòmiques. Entre els milions de refugiats que han sortit del país, la majoria són dones joves i nens, i el retorn és cada vegada menys probable. Segons Libanova, això comporta una fuga de talent i una reducció del capital humà essencial per a la reconstrucció postconflicte. Per compensar aquesta pèrdua, la societat ucraïnesa ha començat a organitzar xarxes de suport: grups de vídues, com el liderat per Oksana Borkun a Kíiv, ofereixen suport emocional i comunitari, i fins i tot ajuden a criar els fills de soldats morts. Aquestes iniciatives, més enllà de l’ajuda immediata, poden ser clau per mantenir el teixit social i econòmic de la nació en el futur.
La història de Bilozerska és també un exemple de resiliència. Després de diversos intents de fertilització in vitro ajornats per la guerra, va aconseguir tenir un fill als 46 anys, demostrant com l’esperança individual pot sobreviure en un context de destrucció massiva. El seu fill, Pavlus, simbolitza la capacitat de regeneració, però també subratlla el cost col·lectiu que la guerra ha tingut sobre la demografia d’Ucraïna.
Quatre anys després de la invasió a gran escala iniciada el 24 de febrer de 2022, la guerra no només segueix destruint ciutats i infraestructures, sinó que també està deixant cicatrius demogràfiques i socials que es faran sentir durant dècades. La combinació de morts al front, exili forçat i retard de la maternitat crea una crisi silenciosa que posa en risc la capacitat d’Ucraïna de recuperar-se plenament després del conflicte.