Donald Trump va trigar menys d’un dia a abandonar el seu controvertit pla per cobrar una tarifa del 20% als vaixells que travessin l’estret d’Ormuz. El president dels Estats Units ha substituït els peatges per una promesa encara poc concreta d’inversions multimilionàries dels països del Golf en territori nord-americà. Tanmateix, el gir econòmic no ha anat acompanyat d’una desescalada militar: Washington ha reimplantat el bloqueig naval contra els ports iranians, continua bombardejant posicions de la República Islàmica i amenaça d’ampliar els atacs a centrals elèctriques i ponts.
L’última pirueta de Trump resumeix la situació a Ormuz: marxa enrere en els peatges, màxima pressió sobre Teheran i una treva que, poques setmanes després d’haver estat presentada com a “històrica”, està a punt del col·lapse. “Més val que arribin a un acord”, ha advertit el mandatari, que exigeix a les autoritats iranianes que tornin a seure a negociar. Segons el president, representants nord-americans han mantingut nous contactes amb Teheran, tot i que les converses per assolir una pau definitiva continuen bloquejades.
Del peatge del 20% a les inversions del Golf
Trump va anunciar inicialment que els Estats Units es convertirien en els “guardians” de l’estret d’Ormuz i cobrarien una tarifa del 20% als carregaments que utilitzessin aquesta via marítima. Els diners havien de servir, segons el seu plantejament, per compensar Washington pel cost de garantir la seguretat de la navegació. La proposta va provocar desconcert entre els aliats regionals i va plantejar seriosos dubtes jurídics. Ormuz no és un canal construït i administrat per un Estat, com passa amb Suez o Panamà, sinó un estret internacional on s’ha de garantir la lliure navegació. A més, els Estats Units feia mesos que rebutjaven que l’Iran tingués dret a imposar els seus propis peatges.
Hores després, Trump va canviar de criteri. Va assegurar que havia rebut trucades de “reis i emirs” que li havien proposat una altra fórmula. “Van dir que els encantaria fer-ho d’una altra manera. Els encantaria invertir milers de milions de dòlars als Estats Units”, va explicar des del Despatx Oval. El president va afirmar que prefereix aquests compromisos comercials al cobrament directe als vaixells perquè “no crec que ningú hagi de poder cobrar una tarifa per l’estret”. Segons la seva nova versió, les inversions serviran per compensar l’esforç militar nord-americà sense alterar formalment la gratuïtat del pas. Queda per saber quants diners nous aportaran realment els països del Golf i en quins projectes. L’Aràbia Saudita, Qatar, els Emirats Àrabs Units i Bahrain ja havien anunciat importants compromisos d’inversió als Estats Units abans d’aquesta crisi, de manera que no és clar quina part correspondrà a acords addicionals.
COLLINS: Do you want to get reimbursed?
— Aaron Rupar (@atrupar) July 13, 2026
TRUMP: Yeah. Because we're protecting a very rich portion of the world. We are going to be reimbursed for protection
COLLINS: By who?
TRUMP: By the countries we're protecting. Saudi Arabia, UAE, Qatar, Kuwait, Bahrain ... pic.twitter.com/pZkXSByBhc
Un bloqueig dirigit contra l’Iran
La retirada dels peatges no implica que Ormuz torni a la normalitat. Els Estats Units han restablert el bloqueig naval que havien imposat durant la primera fase de la guerra i que van aixecar després de la signatura del memoràndum provisional amb l’Iran. Washington sosté que la mesura s’aplicarà als vaixells que entrin o surtin de ports iranians, transportin mercaderies vinculades amb la República Islàmica o naveguin sota la seva bandera. En principi, els vaixells que es dirigeixin a altres països del Golf podran continuar travessant l’estret. “L’estret d’Ormuz està obert al trànsit de tots els vaixells, excepte els de l’Iran”, ha afirmat Trump, que responsabilitza el lideratge iranià de conduir el país cap a “la destrucció total”.
El desplegament nord-americà a la zona és considerable. Al mar d’Aràbia hi ha almenys 19 vaixells de guerra, entre els quals dos portaavions (el USS George H.W. Bush i USS Abraham Lincoln) un vaixell d’assalt amfibi amb més d’un miler d’infants de marina. El Comandament Central nord-americà també assegura que disposa de centenars d’aeronaus militars operant a l’Orient Mitjà.
U.S. forces resumed the naval blockade against vessels transiting to and from Iranian ports and coastal areas today at 4 p.m. ET.
— U.S. Central Command (@CENTCOM) July 14, 2026
There are currently more than 20 U.S. Navy warships and hundreds of military aircraft operating across the Middle East. American forces remain… pic.twitter.com/ATRJHlLQNo
Set hores d’atacs i noves amenaces
Abans de reactivar el bloqueig, els Estats Units van llançar una altra onada d’atacs contra instal·lacions iranianes. Segons el Comandament Central, els bombardejos van colpejar emplaçaments de míssils i drons, capacitats navals i sistemes de defensa costanera durant una operació de set hores. Washington assegura que el seu objectiu és reduir la capacitat de l’Iran per atacar el transport marítim comercial. “Les forces nord-americanes estan fent responsable l’Iran d’una agressió injustificada que continua posant en perill vides innocents”, va declarar l’almirall Brad Cooper, cap del Comandament Central.
— U.S. Central Command (@CENTCOM) July 13, 2026
Les centrals elèctriques en el punt de mira
Els Estats Units acusen l’Iran d’haver atacat deliberadament set vaixells mercants en una setmana, amb un balanç de gairebé una dotzena de tripulants morts, ferits o desapareguts. Teheran també ha reivindicat atacs contra posicions nord-americanes i aliades a Jordània, Kuwait i Bahrain. L’escalada, però, podria anar molt més lluny. Trump ha amenaçat d’ampliar els objectius dels bombardejos si l’Iran no torna a negociar. “Aquesta nit els donarem un cop molt dur. Demà a la nit els donarem un cop molt dur. Demà passat els donarem un cop molt dur”, va afirmar en una entrevista amb Fox News. “La setmana que ve arriben les centrals elèctriques. La setmana que ve arriben els ponts. Destruirem totes les seves centrals elèctriques. Destruirem tots els seus ponts, tret que s’asseguin a negociar”. El president va afegir que deixarà “els objectius energètics per al final”, però va advertir que acabarà atacant-los si no s’assoleix un acord. Bombardejar la infraestructura elèctrica suposaria un salt qualitatiu en el conflicte. Fins ara, Washington havia evitat aquest escenari pel temor de provocar el col·lapse econòmic i administratiu de l’Iran i convertir-lo en un Estat fallit.
Trump admits he plans to commit a war crime by hitting civilian infrastructure:
— Headquarters (@HQNewsNow) July 15, 2026
"I'll save the energy targets for last, but ultimately we will hit energy targets... Next week comes the power plants, next week comes the bridges. We're gonna knock out all their power plants, we're… pic.twitter.com/GzPwYJkPUx
L’Iran reivindica la seva “sobirania efectiva”
Teheran ofereix una interpretació completament diferent de la crisi. El viceministre iranià d’Exteriors per a Afers Jurídics i Internacionals, Kazem Gharibabadi, acusa els Estats Units d’intentar impedir que l’Iran exerceixi la seva “sobirania efectiva” sobre l’estret. La Guàrdia Revolucionària manté que Ormuz romandrà tancat fins que Washington posi fi als seus “actes d’agressió”. L’Iran considera que el memoràndum signat al juny reconeixia la seva capacitat per gestionar el trànsit marítim, mentre que els Estats Units sostenen que l’acord obligava a garantir un pas lliure i gratuït. Aquesta diferència no és un detall tècnic: constitueix un dels principals motius pels quals l’alto el foc s’està ensorrant. La República Islàmica ha advertit, a més, que si els Estats Units bloquegen les seves exportacions energètiques també impedirà que el petroli i el gas d’altres països de la regió arribin al mercat. Aquesta amenaça eleva el risc que la disputa bilateral es converteixi en una crisi per a tot el Golf.
Trump informa al Congrés
El memoràndum d’entesa concedia a Washington i Teheran un termini de 60 dies per negociar un acord definitiu sobre el programa nuclear iranià, l’aixecament de les sancions i el futur de l’estret. Però les parts mai no van compartir una interpretació comuna del document. L’Iran assegurava haver obtingut capacitat per controlar Ormuz; els Estats Units defensaven la lliure circulació. Tampoc no hi va haver prou avenços sobre l’urani enriquit, les sancions ni la reconstrucció del país. Els atacs contra vaixells comercials i les posteriors represàlies nord-americanes van acabar buidant de contingut la treva. Trump ha informat el Congrés de la represa oficial de les hostilitats i sosté que comença un nou termini legal per actuar militarment sense una autorització addicional del Capitoli. Aquesta interpretació serà previsiblement discutida per nombrosos legisladors. Una part del Congrés sosté que la guerra mai no va acabar realment, perquè durant l’alto el foc van continuar produint-se atacs limitats. La Casa Blanca, en canvi, presenta els nous bombardejos com una operació diferent provocada per l’incompliment iranià.