Una explosió de gas en una mina de carbó de la província de Shanxi, al nord de la Xina, ha deixat almenys 90 morts i 9 desapareguts, segons han informat els mitjans estatals xinesos. L’accident, un dels més greus dels darrers anys al sector miner del país, es va produir divendres al vespre a la mina de Liushenyu, operada pel Grup Tongzhou, al districte de Qinyuan, i hauria estat provocada per una acumulació de gas, a falta que les autoritats confirmin les causes del sinistre després de les investigacions. En el moment de la deflagració, a les 19.29 hora local de divendres, hi havia 247 treballadors dins l’explotació. Les primeres informacions oficials parlaven de 8 morts, 201 miners evacuats amb vida i 38 persones atrapades sota terra, però el balanç es va anar agreujant amb el pas de les hores: primer es va elevar a més de 50 víctimes mortals i, finalment, a 90. La televisió estatal CCTV va afegir posteriorment que encara hi havia nou persones sense localitzar. Centenars de rescatistes van ser mobilitzats fins a la mina, segons mostren les imatges difoses pels mitjans estatals, en què es veuen sanitaris traslladant lliteres i una important presència d’ambulàncies a la zona. Més de 100 persones han estat evacuades a hospitals, mentre les tasques de rescat continuen en marxa.

Les autoritats no han detallat encara les causes concretes de l’explosió ni l’estat dels miners desapareguts, mentre els equips d’emergència continuen treballant a la zona. Paral·lelament, una persona responsable de l’empresa propietària de la mina ha quedat “sota control de les autoritats”, un primer pas que apunta a la investigació de possibles responsabilitats. Tot i que encara no s’ha fet pública la causa exacta de l’explosió, s’ha informat que els nivells de monòxid de carboni —un gas inodor i altament tòxic— van superar els límits permesos. De fet, l’explosió es va produir poc després que s’emetés una alerta per monòxid de carboni.

El president xinès, Xi Jinping, va ordenar intensificar les tasques de recerca, atendre els ferits, aclarir les causes de l’accident i depurar responsabilitats. El viceprimer ministre Zhang Guoqing també s’ha desplaçat fins al lloc del sinistre per supervisar les operacions de rescat i la resposta posterior. “Subratllo la necessitat de fer tot el possible per atendre els ferits, organitzar les operacions de recerca i rescat de manera científica i gestionar adequadament les conseqüències”, va instar el mandatari, segons va informar l’agència Xinhua. 

Les mines de carbó de la Xina són considerades entre les més perilloses del món a causa de les mancances en les normes de seguretat, la feblesa dels controls reguladors i la corrupció. Tot plegat en un sector on moltes empreses busquen aprofitar el ràpid creixement econòmic del país. La tragèdia torna a posar el focus sobre aquesta manca de seguretat a les mines de carbó xineses, un sector clau per al país: el carbó continua generant al voltant del 60% de l’energia de la Xina. Tot i que la sinistralitat ha baixat de manera notable en els darrers anys, les xifres continuen sent elevades: entre el 2018 i el 2023, el sector miner xinès va registrar més de 3.000 morts, encara que això representa una reducció del 53,6% respecte al quinquenni anterior, segons dades oficials. El 2024, la mina que ha patit l'accident ja figurava a la llista de 1.128 explotacions advertides per l’Administració Nacional de Seguretat Minera de la Xina per deficiències greus en matèria de seguretat, segons va publicar The New York Times. 

A principis dels anys 2000, els accidents mortals eren freqüents a la indústria minera del carbó a la Xina. Tot i que en els darrers anys s’han endurit les normes de seguretat, els sinistres continuen produint-se. El 2023, l’esfondrament d’una mina de carbó a cel obert a la regió de Mongòlia Interior va causar la mort de 53 persones. Anteriorment, el 2009, una explosió en una mina de la província de Heilongjiang, al nord-est del país, va deixar més d’un centenar de víctimes mortals.

La Xina continua sent el principal consumidor mundial de carbó i l'emissor més gran de gasos d’efecte hivernacle, malgrat que està ampliant a un ritme rècord la seva capacitat de generació d’energia renovable.