La política catalana entraria en un escenari de difícil governabilitat si avui se celebressin eleccions al Parlament. Segons una enquesta de Sigma Dos per a El Mundo, el PSC tornaria a guanyar els comicis, però ho faria amb un retrocés important que deixaria Salvador Illa sense una majoria clara per reeditar la presidència de la Generalitat. És la primera vegada que una enquesta vaticina uns resultats tan adversos pels socialistes catalans. El sondeig situa el PSC entre 33 i 35 escons (23,9% dels vots), fins a nou menys que els obtinguts el maig del 2024. Quan encara no s’ha arribat a l’equador de la legislatura, el desgast del partit del Govern s’explicaria, segons la lectura de l’enquesta, pel clima polític estatal, marcat pels casos de corrupció que afecten el PSOE i pel suport tancat d’Illa a Pedro Sánchez en un moment de forta pressió judicial i mediàtica sobre el govern espanyol per culpa de les causes obertes contra els qui van ser els màxims col·laboradors del president a la Moncloa que assetgen el principal partit de l’executiu espanyol.
Cap combinació arriba als 68 escons
El sondeig es va elaborar el passat 26 de maig, en ple esclat del cas Zapatero i de les investigacions sobre les suposades clavegueres socialistes, apunta a un escenari de bloqueig al Parlament. Cap combinació política clara no arribaria als 68 diputats necessaris per garantir una majoria absoluta i facilitar la formació d’un govern estable. El resultat global és una paradoxa: el PSC encara guanyaria, però governar li seria molt més difícil; l’independentisme sumaria només amb una força que la resta rebutja; i la dreta creixeria sense una fórmula clara per articular una majoria. Una Catalunya més fragmentada, més escorada a la dreta i amb un Parlament que podria tornar a convertir la investidura en un laberint.
Illa es quedaria sense aliats suficients
El problema per a Illa no seria només perdre força, sinó quedar-se sense aliats suficients, que també patirien un estancament. La suma del PSC amb ERC i els Comuns, la majoria que va permetre la investidura i que ara facilita els pressupostos, arribaria només als 62 diputats, lluny dels 68 necessaris per a la majoria absoluta. Illa perdria el suport que impediria la reelecció del primer secretari del PSC com a president de la Generalitat. Fins i tot amb el suport de la CUP, el bloc d’esquerres faria curt. La fotografia que dibuixa l’enquesta és la d’una Catalunya sense majories evidents en el Parlament, el que la faria ingovernable. La suma de PSC i Junts tampoc no arribaria a la majoria, amb uns 59 escons, i l’independentisme tradicional quedaria també lluny de poder reconstruir un Govern propi. Sense Aliança Catalana, Junts, ERC i la CUP sumarien uns 50 diputats, insuficients per recuperar el poder.
L’ascens imparable d’Aliança Catalana
La gran sacsejada del sondeig és l’ascens imparable d’Aliança Catalana, que quedaria com a tercera força en el parlament, per davant d’ERC. La formació de Sílvia Orriols passaria dels dos diputats actuals a una forquilla d’entre 19 i 22 escons (el 13,8%), amb un creixement de deu punts. Aquest salt la situaria gairebé empatada amb ERC i molt a prop de Junts, convertint-la en una peça central de qualsevol lectura postelectoral, tot i el cordó sanitari que la resta de partits independentistes li han imposat pel seu discurs contra la immigració i la islamofòbia, des que els de Sílvia Orriols van entrar al Parlament amb dos escons. L’auge d’Aliança s’alimentaria sobretot de l’espai postconvergent: l’enquesta apunta que captaria més del 24% dels votants de Junts. Però també arreplegaria suports procedents de Vox, ERC, el PP i fins i tot del PSC. Aquest transvasament confirma que Orriols ja no és només un fenomen local o testimonial, sinó un actor amb capacitat de desordenar tot el mapa polític català.
Junts resistiria com a segona força
Junts, per la seva banda, resistiria com a segona força, però patiria una forta caiguda, tot i que aconseguiria mantenir-se per davant d'Aliança per molt poc. La candidatura de Carles Puigdemont passaria dels 35 diputats actuals a una forquilla d’entre 20 i 24, un retrocés que reflectiria la pressió d’Aliança sobre el seu electorat i les dificultats de l’espai neoconvergent per mantenir la centralitat independentista. ERC tampoc no aconseguiria remuntar després de la desfeta del 2024, quan va perdre 400.000 vots i 13 diputats. La formació d’Oriol Junqueras quedaria entre 19 i 21 escons, pràcticament empatada amb Aliança Catalana i sense capacitat per recuperar el paper decisiu que havia tingut durant els anys del procés.
L’independentisme no suma
Sense Aliança, els partits independentistes es quedarien en uns 50 escons, molt lluny dels 68 necessaris per assolir la majoria absoluta. Serien 18 diputats per sota del llindar mínim per intentar ressuscitar un Govern independentista, una opció que, a més, avui resulta difícil d’imaginar per les profundes diferències entre Junts i ERC. Tampoc no seria suficient una eventual sociovergència, és a dir, una suma entre el PSC i Junts. Segons l’enquesta, aquesta combinació es quedaria en 59 escons, també per sota de la majoria necessària per investir un president de la Generalitat.
Vox puja i empataria amb el PPC
A la dreta constitucionalista, la batalla s’estreny. Vox pujaria fins als 13-15 escons (ara en té 11), amb el 10,1% dels vots, i empataria amb el PP d’Alejandro Fernández, que es mouria en la mateixa forquilla. El resultat consolidaria una competició molt més dura entre els dos partits, en un context en què la immigració, la seguretat i la fiscalitat guanyen pes en el debat polític.
A la part baixa, els Comuns i la CUP quedarien estancats pel que fa a escons, però se sumirien en la intranscendència. Els de Jéssica Albiach es mourien entre 5 i 6 diputats, mentre que els anticapitalistes baixarien fins als 3-5. Tots dos quedarien amb poca capacitat d’influència en un Parlament més fragmentat i més desplaçat cap a la dreta.
El Parlament vira a la dreta
El canvi de fons és precisament aquest: el Parlament faria un viratge clar cap a posicions conservadores i dures en matèria d’immigració, seguretat i intervenció pública. La suma de Junts, Aliança, PP i Vox arribaria als 72 diputats, onze més que el 2024, tot i que les diferències ideològiques i els vetos entre ells farien molt difícil transformar aquesta majoria numèrica en una alternativa de govern.
Malgrat el retrocés, Illa continuaria sent el candidat preferit per presidir la Generalitat, amb més del 21% de suport. Però l’ascens d’Orriols també es nota en aquest apartat: gairebé un 15% dels enquestats la situen com a opció per liderar el país, per davant de Puigdemont (12%) i Junqueras (més de l’11%).