Donald Trump ha volgut ser protagonista de tots els conflictes del món. Va vendre's com un solucionador de problemes i de guerres i, d'una manera o una altra, ha vist que no tot és tan fàcil de resoldre. Tot i continuar sent una potència central en l’ordre internacional, els Estats Units afronten una etapa de fragilitat democràtica creixent. Tal com destaca la Nota Internacional “El món el 2026”, elaborada per l'equip investigador del CIDOB, una part significativa de la població percep un augment de la violència política i una degradació de les institucions, en un context marcat pel retorn de Trump a la Casa Blanca i la ràpida consolidació del seu poder durant el primer any de mandat. Aquest procés ha obert un debat profund sobre la deriva autoritària del sistema polític nord-americà i la capacitat real de l’estat de dret per contenir-la.
La nova Administració ha ampliat de manera sostinguda els límits del poder presidencial. L’ús recurrent de declaracions d’emergència nacional per justificar mesures excepcionals, el cessament massiu d’inspectors generals i fiscals, així com la marginació d’agències independents, han afeblit els mecanismes tradicionals de control. Aquest enfocament ha anat acompanyat d’un discurs que relativitza la legalitat de l’acció presidencial, reforçant la idea que la defensa de la nació pot situar-se per sobre de la llei.
2026: 250 anys de democràcia als EUA
L’any 2026, quan es commemorarà el 250è aniversari de la independència dels Estats Units, coincideix paradoxalment amb un clima de desconfiança electoral. Les eleccions legislatives de mig mandat previstes per al novembre posaran a prova la solidesa democràtica del país i la capacitat del Congrés per limitar l’agenda presidencial. De moment, però, la debilitat del poder legislatiu ha traslladat la pressió al sistema judicial, cada vegada més polaritzat, amb un Tribunal Suprem clarament escorat ideològicament i uns tribunals federals inferiors sotmesos a tensions constants.
Aquest enfrontament institucional s’ha traduït en una autèntica batalla judicial. Organitzacions jurídiques alerten que les nombroses demandes contra el president i el seu govern reflecteixen una erosió deliberada de la separació de poders. Paral·lelament, l’Administració ha intensificat els atacs contra drets civils fonamentals: des de la persecució de despatxos d’advocats crítics fins a la desobediència d’ordres judicials, passant per detencions arbitràries de manifestants, deportacions sense garanties legals i pressions directes sobre la premsa.
El trasbals de les polítiques de Trump
Un dels àmbits on aquesta deriva és més visible és la política migratòria. El pressupost destinat a la detenció d’immigrants s’ha disparat, amb rècords històrics de persones detingudes i una expansió sostinguda dels centres de reclusió. Al mateix temps, es reobre el debat sobre la limitació del dret a la ciutadania per naixement, una qüestió amb profundes implicacions constitucionals.
La concentració de poder també ha arribat a l’àmbit econòmic i financer. La pressió política sobre la Reserva Federal, incloent-hi amenaces contra el seu lideratge i interferències en la seva governança, ha generat inquietud als mercats. A això s’hi afegeix una difuminació creixent entre interessos públics i privats, amb conflictes d’interessos normalitzats i una presència més gran de l’Estat en sectors estratègics.
En conjunt, els Estats Units s’inscriuen en una tendència global de retrocés democràtic. Segons indicadors internacionals, el nombre d’autocràcies ja supera el de democràcies al món, i Occident registra un dels descensos més pronunciats. El 2026 es presenta, així, com un any clau per determinar si aquesta erosió institucional es consolida o si encara hi ha marge per a una reacció democràtica efectiva.