Alerta per l'expansió d'una serp nedadora que està a punt d'exterminar les sargantanes pitiüses, que podria desaparèixer per complet d'Eivissa. El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha recordat aquest divendres que els responsables d'aquesta situació extrema som, al cap i a la fi, els mateixos humans, que vam traslladar involuntàriament a l'illa la coneguda com a colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) —suposadament, amagada en oliveres importades de la Península. Aquesta serp exòtica ja s'ha expandit per gairebé tota l'illa (90%) i ha devorat la majoria d'exemplars de la sargantana endèmica (Podarcis pityusensis), però la situació encara pot ser pitjor: una recerca del CREAF publicada a la revista Ecology ha constatat que, com que són capaces de nedar pel mar, també extingeixen poblacions amb coloracions úniques dels illots del voltant.
Els investigadors liderats per Oriol Lapiedra, que fa sis anys que investiguen a les illes Balears, reconeixen que, originalment, pensaven que els illots estaven protegits de la serp, ja que no tenia manera d'accedir-hi amb la mar pel mig. "De fet, a l’article científic expliquem que quan hi vam començar a detectar les primeres serps pensàvem que es tractava d’introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport humà. Però, a mesura que vam recopilar vídeos, fotografies i testimonis de serps nedant a mar obert vam entendre que eren capaces d'arribar-hi per elles mateixes", relata Lapiedra. La novetat ara és que aquest comportament no s'havia observat mai en aquesta espècie ni en gairebé cap altre cas arreu del món, i es considerava molt poc probable que una serp colonitzés activament altres territoris nedant. Però les coses podrien haver canviat: ja han esgotat bona part de l'aliment a l'illa principal.
La recerca coincideix amb el moment en el qual succeeix la invasió, de manera que l'equip està confirmant en primera persona en quins illots hi ha extincions i en quins encara hi queden exemplars. Així, s'estan salvant exemplars, que es traslladen al Zoo de Barcelona en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears per fer cria ex situ. Però la realitat és que ja s'han extingit les poblacions úniques de sargantana en deu illots, entre els quals hi ha el de Santa Eulària o el de s'Ora. Són illots petits, motiu pel qual l'extinció té lloc molt de pressa: unes poques serps poden acabar amb tota la població en pocs mesos. La pèrdua és irrecuperable, no n'hi ha més enlloc, i l'equip treballa a contrarellotge per salvar tots els exemplars possibles.
Per a l'estudi, l'equip ha combinat treball de camp, trampes per detectar serps, comparació de censos actuals i antics, filmacions, fotografies i observacions verificades de pescadors i residents. En el cas de l'illot de Santa Eulària, van instal·lar 12 trampes i van capturar fins a 58 exemplars de serp entre el 2023 i el 2025. I, en el cas de les sargantanes? El 2016, n'hi havia 72; el 2023, ja només tres; el 2025, cap, confirmant l'extinció local de la població —tal com explica Guillem Casbas, un dels autors principals de l'estudi.
El CREAF recorda que la sargantana de les Pitiüses és una espècie endèmica que té un gran valor cultural i un rol bàsic a l'ecosistema de l'illa, ja que ha evolucionat amb ella des de temps immemorials. És a dir, que ha tingut un rol clau: pol·linitza la majoria de les flors, controla les plagues perquè s'alimenta d'insectes i dispersa llavors. I, com hem dit, no és només a Eivissa: també a Formentera i a gairebé quaranta illots, fet que ha donat lloc a poblacions amb coloracions úniques a cada zona. Encara més, és una de les espècies amb més variacions de color al planeta, motiu pel qual suscita tant d'interès entre la comunitat científica del món. Tons verds, marrons, grisos, blaus i negres... són el resultat de milers d'anys d'adaptació als diferents hàbitats i de l'aïllament genètic dels illots. I ara tots aquests anys estan en risc seriós. "Perdre aquestes poblacions úniques evolutivament significa que no tornarem a veure exemplars iguals", alerta Casbas.
La història de la invasió va començar fa dues dècades, quan la serp es va establir a poc a poc en regions molt concretes. Malauradament, entre el 2010 i el 2015 va començar una expansió sense fre: si el 2010 ocupava menys d'un 5% d'Eivissa, el 2016 ja era un 40%; el 2025, més del 90%. "Quan la serp conquereix una nova zona de l'illa, pot trigar menys de tres anys en extirpar tota la població de sargantanes. La invasió es mou com un incendi, amb un front d'invasió que avança a mesura que s'acaba el menjar", comenta Lapiedra. No té competidors i està tan ben alimentada que se n'han capturat de molt grans, de fins a dos metres —un 200% més gran que les de la Península. I també han arribat a Formentera, on una explosió demogràfica de la colobra de ferradura podria implicar la desaparició de les sargantanes en pocs anys, així com un desequilibri ambiental. Com que també s'alimenta de ratolins, ratapinyades, ocells i musaranyes, pot provocar "efectes ecològics en cascada molt preocupants". "Es deixen de fer rols clau com ara pol·linitzar les flors i les plantes que es cultiven; la dispersió de llavors; regular la població d'insectes, que pot evitar plagues; o desplaçar a altres depredadors que no tindran què menjar, com alguns ocells que s’alimenten de petits mamífers", conclou Lapiedra. L'expansió d'aquesta espècie sembla que és un problema en tots els sentits.
Colonització de l'illot de Santa Eulària per part d’una serp invasora el 15 d’abril de 2024 / Esteban Cardona