La ultradreta alemanya afronta un moment decisiu. Alternativa per a Alemanya (AfD), fundada el 2013, ha crescut elecció rere elecció sense arribar a governar gràcies al Brandmauer, el “mur de contenció” que els principals partits mantenen davant la formació. Ara, però, aquesta barrera política podria posar-se a prova a Saxònia-Anhalt, on els ciutadans votaran el 6 de setembre.
El candidat de l’AfD és Ulrich Siegmund, de 35 anys, diputat regional des del 2016. Segons l’últim sondeig de l’institut Pollytix, publicat a l’agost, l’AfD obtindria un 43% dels vots, davant del 23% de la CDU. La formació ultradretana podria quedar així molt a prop de la majoria absoluta, tot i que el resultat dependrà també de quins partits superin el llindar electoral del 5%.
Política migratòria restrictiva i canvis en educació
Siegmund representa, a més, una nova manera de comunicar l’extrema dreta alemanya. La seva campanya aposta pels actes petits, el contacte directe amb els votants i una forta presència a les xarxes socials. Der Spiegel destaca precisament aquesta combinació entre un caràcter afable i unes posicions polítiques radicals com una de les claus del seu ascens.
Però darrere d’aquesta imatge més amable hi ha un discurs dur sobre immigració i identitat. Siegmund defensa una política migratòria molt restrictiva i el reforç d’una concepció nacionalista de l’educació. El seu passat també ha generat controvèrsia. Segons Der Spiegel, el candidat va participar el 2023 en una trobada a Potsdam en què l’activista identitari austríac Martin Sellner va presentar un pla de “remigració” per expulsar persones amb antecedents migratoris d’Alemanya.
La mateixa portada de Der Spiegel ha acabat convertida en una eina de propaganda. El setmanari va presentar Siegmund com “l’home més perillós d’Alemanya”, una qualificació que l’AfD ha incorporat a la seva campanya. Segons diversos mitjans alemanys, els simpatitzants utilitzen la portada com un símbol i el candidat n’ha signat exemplars. La crítica, en lloc d’apartar-lo dels seus votants, ha estat reconvertida en un argument contra els mitjans i l’establishment.
Aquesta capacitat de transformar la controvèrsia en propaganda forma part d’un canvi més ampli en l’estratègia de l’AfD. Reuters assenyala que el partit està intentant utilitzar la campanya a Saxònia-Anhalt com un primer pas cap al poder federal. La formació combina el discurs antiimmigració amb una reivindicació de la identitat de l’antiga Alemanya de l’Est, un element especialment present en els actes de Siegmund.
Sortida de Schengen?
L’agenda de l’AfD també supera les fronteres alemanyes. La seva líder, Alice Weidel, ha defensat abandonar l’espai Schengen si el partit arribés al govern. En una entrevista amb la televisió pública alemanya ZDF, Weidel va justificar la proposta per reforçar el control de les fronteres i va vincular-la directament amb la crisi migratòria de Ceuta. La mateixa AfD ja havia plantejat aquesta possibilitat en un comunicat de finals de juliol.
El possible èxit de Saxònia-Anhalt tindria, per tant, un significat que aniria més enllà d’aquest land de poc més de dos milions d’habitants. Després de més d’una dècada de creixement, l’AfD busca demostrar que pot passar de ser una força de protesta a una força de govern. El Brandmauer continua impedint els pactes amb l’extrema dreta, però els resultats electorals obliguen cada vegada més els partits tradicionals a afrontar una pregunta incòmoda: fins quan es pot mantenir el cordó sanitari davant d’una formació que ja disputa la primera posició electoral?