La crisi migratòria de Ceuta ha saltat de les fronteres espanyoles al centre del debat polític europeu. La líder d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, ha anunciat que, si el seu partit arribés al govern, Alemanya abandonaria l’espai Schengen per impedir que migrants arribats a altres punts de la Unió Europea poguessin entrar al país.
"Ens retirarem de Schengen perquè gent com la de Ceuta no pugui venir aquí", ha afirmat Weidel en una entrevista a la televisió pública alemanya ZDF. La dirigent ultradretana ha defensat que l’acord de lliure circulació "ha d’acabar" i ha acusat el govern del canceller Friedrich Merz de mantenir unes fronteres massa obertes.
El programa migratori de Weidel
La proposta va acompanyada d’un programa migratori especialment restrictiu. Weidel ha assegurat que, si governa, els aproximadament 1,3 milions de sirians que viuen a Alemanya seran retornats al seu país. També ha reclamat limitar l’accés a la ciutadania alemanya i ha acusat els dirigents actuals de permetre l’entrada de persones que, segons ella, haurien d’abandonar el país.
Les declaracions de la líder de l’AfD arriben en un moment en què Schengen afronta una de les etapes de més tensió des de la seva creació. Diversos estats han reintroduït controls temporals a les fronteres internes, sovint amb l’argument de frenar la immigració irregular o reforçar la seguretat.
La crisi de Ceuta ha accelerat aquesta tendència. Itàlia va decidir a finals de juliol recuperar controls selectius per als viatgers procedents d’Espanya després de l’entrada massiva de migrants a l’enclavament nord-africà. Espanya va anunciar posteriorment mesures similars per als viatgers procedents d’Itàlia. Els controls són temporals i afecten principalment determinades categories de viatgers, no pas la lliure circulació dels ciutadans de la Unió Europea.
La Comissió Europea manté actualment un registre de diversos països de l’espai Schengen que han reintroduït controls interns temporals. Entre aquests hi ha Alemanya, França, Àustria, Dinamarca, els Països Baixos, Polònia, Suècia i Itàlia. La normativa europea permet aquestes mesures de manera excepcional quan els governs consideren que existeix una amenaça greu per a la seguretat o l’ordre públic.
La integració europea en qüestió
El que proposa l’AfD és anar molt més enllà dels controls temporals. El partit vol que Alemanya abandoni directament Schengen, una mesura que eliminaria el principi de lliure circulació sense controls fronterers sistemàtics amb la resta de països participants.
La qüestió migratòria no és l’únic element del programa de Weidel que qüestiona la integració europea. En la mateixa entrevista, la líder de l’AfD ha reiterat que vol que Alemanya abandoni l’euro si el partit aconsegueix governar després de les eleccions federals previstes per al 2029. Weidel considera que la moneda única és «inestable» i ha defensat que Alemanya estava millor abans de la seva introducció.
L’AfD afronta, mentrestant, un moment d’ascens polític. El partit es prepara per a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt del 6 de setembre, on les enquestes el situen com a primera força. Segons una enquesta citada per Reuters, l’AfD obtindria un 41% dels vots, davant del 24% de la CDU.
Immigració i control de fronteres: punt clau a Europa
El debat alemany reflecteix una tendència més àmplia a Europa: la immigració i el control de les fronteres han deixat de ser només una bandera de l’extrema dreta i ocupen cada vegada més espai en l’agenda dels governs. La crisi de Ceuta ha posat aquesta tensió novament en primer pla i ha convertit Schengen en un dels símbols més visibles de la disputa sobre el futur de la política migratòria europea.
La diferència és que, mentre alguns governs recorren temporalment als controls previstos per la normativa comunitària, l’AfD planteja desmantellar-ne el principi de manera permanent. La proposta de Weidel obre així un debat que va més enllà de la immigració: fins a quin punt els estats europeus estan disposats a renunciar a un dels pilars més visibles de la integració comunitària.