Aquest dissabte, Save Europe Act vol fer-se visible als carrers de Barcelona, tot i que no són benvinguts. La capital catalana es convertirà en la primera parada espanyola de la gira europea de Save Europe Act, una campanya transnacional de la dreta identitària que ha fet de la remigració el centre del seu programa polític. La convocatòria és a les 19.00 hores a la plaça de Sant Jaume, on els organitzadors preveuen desplegar una gran pancarta amb el seu anomenat escut de la remigració. A Catalunya, l'acció compta amb la col·laboració de Reconquista España i de l'activista Toni Estévez. Però Save Europe Act no és pròpiament un partit polític ni una organització tradicional amb una estructura nacional. És sobretot una campanya política europea, creada al voltant d'una proposta que els seus impulsors van intentar registrar com a Iniciativa Ciutadana Europea i que pretén unir diferents corrents de l'extrema dreta continental al voltant d'una mateixa idea: revertir els fluxos migratoris i garantir el que anomenen la "continuïtat etnocultural" dels pobles europeus.
La campanya, nascuda fa només uns mesos i impulsada per figures del supremacisme blanc europeu, ha convocat una concentració a la capital catalana abans de fer el mateix a Madrid. L’objectiu declarat és pressionar les institucions europees perquè endureixin radicalment la política migratòria i adoptin el concepte que els seus promotors anomenen remigració. És una campanya transnacional, construïda al voltant d’una proposta que pretenia convertir-se en una Iniciativa Ciutadana Europea i que aspira a unir diferents famílies de la dreta radical continental al voltant del convenciment que Europa pateix un procés de substitució demogràfica i caldria actuar per garantir la "continuïtat ètnica i cultural" dels seus "pobles natius". El moviment assegura haver recollit ja prop de 700.000 signatures, unes 45.000 a Espanya, tot i que aquestes adhesions es recullen a través de la seva pròpia plataforma i no tenen la condició de signatures d’una iniciativa ciutadana oficial de la UE.
Ceuta, aparador del relat identitari
La crisi migratòria de Ceuta ha aparegut en el moment perfecte per als promotors de Save Europe Act. La iniciativa ha anat guanyant ressò gràcies al que està passant a la ciutat autònoma, que els seus promotors han utilitzat com una prova del que descriuen com una amenaça contra la identitat europea. La campanya fa servir les imatges de les arribades massives per argumentar que Europa pateix una "invasió migratòria" i que la crisi confirmaria la necessitat d’aplicar polítiques de remigració. El mateix moviment ha incorporat Ceuta al relat del suposat "reemplaçament ètnic". Això explica en part per què Espanya s’ha convertit ara en una de les parades de la campanya internacional.
Qui hi ha al darrere?
Els dos noms que apareixen oficialment davant les institucions europees són Martin Sellner i Eva Vlaardingerbroek, designats per la mateixa Comissió Europea com les persones de contacte del grup promotor. Sellner, austríac nascut el 1989, és una de les figures més influents del moviment identitari europeu i ha estat durant anys un dels principals dirigents del Moviment Identitari d'Àustria. Ha convertit la remigració en un dels conceptes centrals de la nova dreta radical europea: un estudi publicat aquest mateix any al European Journal of Political Research el situa com una figura clau en la difusió de l'etnonacionalisme i d'una concepció segons la qual les identitats ètniques i culturals haurien de mantenir-se separades per preservar-se. Sellner és, doncs, un dels principals teòrics de la remigració. Ha estat vinculat durant anys a Generació Identitària i ha impulsat l’anomenat Institut per a la Remigració, des d’on defensa que les deportacions no haurien de limitar-se necessàriament als immigrants en situació irregular.
La seva proposta inclou diferents categories: expulsar persones sense permís de residència, facilitar el retorn d’immigrants legals que consideri "no integrats" i, en les formulacions més radicals del concepte, actuar també sobre ciutadans d’origen estranger que no encaixin en la idea d’assimilació defensada pels identitaris. Sellner ha sostingut que la diversitat ètnica no constitueix un benefici per a les societats europees i ha defensat la necessitat de superar el que anomena la "culpa blanca" per protegir les "nacions blanques". El seu nom també va aparèixer en la investigació posterior a la matança de Christchurch, a Nova Zelanda, on el supremacista blanc Brenton Tarrant va assassinar 51 persones en dues mesquites el març del 2019. Tarrant havia fet una donació a Sellner abans dels atemptats. L’activista austríac va ser investigat per aquesta relació, però va negar haver conegut personalment l’autor de la massacre. El Regne Unit ja li havia prohibit l’entrada al país.
🛡️The migrants in Ceuta are still at the beaches and are ready to storm the city. @MartinSellner_ and the Save Europe Act crew talked to the soldiers at sight who sympathize with the Save Europe Act.
— Save Europe Act (@SaveEuropeAct) August 4, 2026
Soon these men from Africa will be in your city storming your neighbourhoods.… pic.twitter.com/CMys1681DC
La segona cara principal de la campanya és la neerlandesa Eva Vlaardingerbroek, formada en dret i filosofia jurídica, exmilitant del partit ultradretà Fòrum per la Democràcia i convertida en una influent activista a les xarxes i en congressos de la dreta radical internacional. És comentarista política i Save Europe Act la presenta com a cofundadora i ambaixadora del moviment. Entre els seus arguments més repetits hi ha l'advertència que els europeus "ètnicament blancs" podrien acabar convertits en minoria als seus propis països. Vlaardingerbroek ha defensat obertament una concepció racial de la identitat europea. Aquest mateix any, durant la CPAC celebrada a Hongria, va afirmar que Europa és "històricament un continent blanc" i va reivindicar el dret dels europeus blancs a continuar sent "la majoria ètnica" als seus països. També ha descrit la immigració massiva en termes gairebé existencials. En una manifestació organitzada a Londres per l’agitador ultradretà Tommy Robinson, va acusar les elits europees d’exigir el "sacrifici" dels seus fills en nom de la immigració. Les autoritats britàniques li van retirar posteriorment l’autorització per entrar al país.
Building the @SaveEuropeAct together with @MartinSellner_ and watching it grow into the first true pan-European patriotic movement, strengthened by an army of volunteers, has been an incredibly invigorating experience.
— Eva Vlaardingerbroek (@EvaVlaar) August 17, 2026
Don’t let anyone tell you Europe is lost. Hundreds of… pic.twitter.com/yP3icA8ARA
La imatge tampoc és innocent. Alguns dels rostres més visibles del moviment projecten una estètica de joventut blanca i nord-europea que remet inevitablement a l’ideal físic que durant el segle XX va alimentar l’imaginari racial de l’extrema dreta i una posada en escena molt calculada al voltant de la joventut, la força i la "puresa" europea. Però el paral·lelisme més important no és cap color de cabells: és el discurs. Quan parlen d’Europa com un "continent blanc", de "continuïtat ètnica", de "pobles natius" o del risc de convertir-se en minoria a la "pròpia terra", recuperen una concepció de la nació basada no només en la ciutadania o la cultura, sinó també en l’origen ètnic.
Què vol dir exactament 'remigració'?
És probablement la paraula més important de tot el moviment. En el llenguatge polític convencional, retornar persones que no tenen dret legal a quedar-se en un país forma part de les polítiques migratòries habituals. Però la remigració defensada per Sellner, Vlaardingerbroek i altres dirigents identitaris va molt més enllà. Save Europe Act proposa, entre altres mesures, suspendre temporalment determinats canals d’immigració "no occidental", restringir la immigració legal, limitar visats d’estudis i reagrupaments familiars, accelerar les expulsions d’immigrants irregulars i de persones condemnades per delictes i incentivar el retorn de residents legals que considerin insuficientment integrats o una "càrrega cultural o financera". Per tant, el criteri ja no és exclusivament la situació administrativa de l’immigrant. La integració, l’origen i la compatibilitat cultural passen a convertir-se també en criteris de selecció.
Perquè Brussel·les els ha dit que no?
Aquest és precisament un dels punts que expliquen el rebuig frontal de Brussel·les. Els promotors van intentar convertir Save Europe Act en una Iniciativa Ciutadana Europea, el mecanisme que permet als ciutadans demanar a la Comissió Europea que estudiï l’elaboració d’una norma si aconsegueixen almenys un milió de signatures i compleixen una sèrie de requisits. La petició va ser presentada formalment el 8 de juny del 2026. La Comissió Europea, però, va rebutjar-ne el registre el 22 de juliol. I no ho va fer per una simple qüestió procedimental. La decisió oficial conclou que la iniciativa és "manifestament contrària als valors de la Unió" i als drets reconeguts a la Carta dels Drets Fonamentals. Brussel·les considera que una política que discrimini l’accés a Europa en funció de la raça o l’origen ètnic vulnera els principis fonamentals de la UE. Per això, Save Europe Act no és una Iniciativa Ciutadana Europea reconeguda oficialment, encara que els seus promotors continuïn recollint signatures pel seu compte.
Una xarxa europea amb suport de Vox
La iniciativa no es limita a Sellner i Vlaardingerbroek. Va ser presentada políticament durant la Cimera de la Remigració celebrada el maig passat a Figueira da Foz, Portugal, una trobada que va reunir activistes identitaris de diferents països. Entre els seus promotors hi havia, a més de Sellner, l’italià Andrea Ballarati, el belga Dries Van Langenhove i el portuguès Afonso Gonçalves. Tots comparteixen, amb matisos diferents, la idea que Europa afronta una amenaça demogràfica contra la seva població blanca.
La campanya ha aconseguit també el suport de dirigents polítics de primer nivell de la dreta radical europea, entre ells Viktor Orbán, Éric Zemmour i Santiago Abascal. El president de Vox ha signat públicament la iniciativa i el partit ja havia enviat la diputada Rocío de Meer a la cimera portuguesa sobre remigració. Save Europe Act identifica també De Meer i el diputat Carlos Hernández Quero com a suports públics de la campanya.
L’acostament és significatiu perquè Vox havia tendit tradicionalment a construir el seu discurs antiimmigració al voltant de la seguretat, la religió, la cultura o els serveis públics. La incorporació del terme remigració i el contacte amb aquests moviments situen el partit més a prop d’un corrent europeu que introdueix explícitament la qüestió ètnica i racial.