Quan era un nen a Budapest, Péter Magyar tenia a l’habitació un pòster de Viktor Orbán. No era una provocació, sinó el reflex d’un país en transformació, en els anys en què Hongria deixava enrere el comunisme i molts joves veien en Orbán una figura de canvi i modernitat. Dècades després, aquell mateix país ha fet un gir inesperat: aquell admirador d’ahir és avui l’home que pot posar fi a 16 anys de poder del primer ministre hongarès. Aquest diumenge, els hongaresos decidiran a les urnes si canvien de govern o continuen amb el sistema autoritari d'Orbán. 

Magyar, de 45 anys, s’ha convertit en la figura central d’un moviment polític que ha crescut amb una rapidesa inèdita en la història recent del país. El seu partit, Tisza, ha passat en molt poc temps de ser una aparició marginal a ser considerat el principal desafiament al sistema polític construït per Orbán. Un sistema que, amb el pas dels anys, ha anat concentrant poder, controlant institucions i redefinint el paper d’Hongria dins la Unió Europea.

Un ascens poc habitual

El seu ascens no ha seguit el camí habitual de l’oposició. Magyar no ve de fora del sistema, sinó de dins. Durant anys va moure’s en cercles propers al partit governamental Fidesz, amb contactes dins de l’elit política i institucional del país. Va treballar en estructures estatals i va formar part d’un entorn que ara qüestiona amb duresa. Aquesta doble condició —insider i dissident— és, alhora, la seva força i la seva contradicció.

El punt d’inflexió va arribar el 2024, quan un escàndol de perdó institucional en un cas d’abús en un centre infantil va sacsejar el país. Aquell episodi va desencadenar una crisi política que va erosionar la imatge moral del govern i va provocar dimissions de figures destacades. Magyar va aprofitar aquell moment de fractura per aparèixer en escena amb un discurs dur contra el sistema, al qual va acusar de corrupció estructural i d’haver construït una xarxa de poder tancada sobre si mateixa.

A partir d’aquí, el seu missatge va trobar un terreny fèrtil en una societat marcada pel desgast econòmic, la desconfiança institucional i una sensació creixent d’estancament. En pocs mesos, les seves aparicions públiques van començar a mobilitzar desenes de milers de persones, especialment en zones rurals i ciutats mitjanes on l’oposició tradicional havia perdut força.

Futur incert?

El seu projecte polític, però, continua sent deliberadament imprecís en alguns àmbits. Ha promès regenerar les institucions, reduir la corrupció i reconnectar amb la Unió Europea, però evita definir amb detall altres qüestions socials i culturals, un silenci que forma part de la seva estratègia per mantenir un suport transversal i esquivar la pressió mediàtica del sistema controlat pel govern.

Tot i això, el seu perfil genera també dubtes. El seu passat dins de Fidesz, el seu caràcter intens i la manca d’un programa completament detallat alimenten una percepció d’incertesa sobre què podria ser un govern liderat per ell, segons recull el The Guardian. En qualsevol cas, la seva irrupció ha trencat l’equilibri polític que semblava consolidat a Hongria. Per primera vegada en més d’una dècada i mitja, el poder d’Orbán no apareix com una certesa immutable, sinó com un sistema desafiat des de dins per algú que en coneix perfectament els mecanismes.