La campanya electoral a Hongria ha entrat en la seva recta final amb un element inesperat però significatiu: el suport explícit dels Estats Units a Viktor Orbán. En un acte a Budapest, el vicepresident nord-americà, JD Vance, va arribar a trucar en directe a Donald Trump, que va intervenir per expressar el seu suport total al líder hongarès.

L’escena, celebrada en un esdeveniment dedicat a l’amistat entre els dos països, va evidenciar fins a quin punt la relació entre Orbán i l’entorn polític de Trump s’ha convertit en un eix central de la seva projecció internacional. Trump va afirmar que està “amb Orbán fins al final” i va assegurar que els Estats Units també li donen suport.

Aquest posicionament arriba en un moment delicat per al primer ministre hongarès, que afronta unes eleccions parlamentàries amb les enquestes en contra. El partit opositor Tisza, liderat per Péter Magyar —antic aliat d’Orbán—, manté un avantatge sostingut després de centrar la seva campanya en qüestions com la corrupció, el cost de la vida i el funcionament dels serveis públics.

Un model polític sota pressió

Orbán fa més de quinze anys que governa Hongria i ha construït un sistema polític difícil de classificar. Tot i mantenir eleccions, diversos analistes que recull la CNN el descriuen com un model híbrid, amb trets democràtics però també amb un control creixent sobre institucions, mitjans de comunicació i espais acadèmics.

Durant aquest període, el govern ha protagonitzat enfrontaments amb ONG, universitats i premsa independent. Un dels casos més simbòlics va ser la sortida de la Universitat Centreeuropea de Budapest el 2018, després d’anys de pressió política. Aquest entorn ha contribuït a consolidar una estructura ideològica al voltant d’Orbán, amb centres de pensament, mitjans i institucions educatives que reforcen el seu discurs polític i projecten la seva influència més enllà d’Hongria.

Budapest, punt de trobada de la dreta internacional

En paral·lel, Budapest s’ha convertit en un espai de referència per a sectors conservadors, especialment als Estats Units. Institucions com el Mathias Corvinus Collegium han guanyat protagonisme com a centres de formació i debat per a noves generacions afins a aquest corrent ideològic.

Figures destacades del moviment conservador nord-americà han passat per Hongria en els darrers anys, consolidant una relació que va més enllà de la diplomàcia tradicional. Aquesta proximitat també ha tingut conseqüències pràctiques, com el suport dels Estats Units en qüestions energètiques sensibles per al govern hongarès. Tot i això, aquesta aliança també genera controvèrsia, especialment en plena campanya electoral. L’oposició ha criticat el que considera una ingerència externa, recordant que el futur polític del país s’ha de decidir internament.

Unes eleccions amb impacte més enllà d’Hongria

Els comicis d’aquest cap de setmana no només determinaran el futur d’Orbán, sinó que també poden tenir repercussions a escala europea. El primer ministre s’ha convertit en una figura de referència per a moviments nacionalistes i conservadors, que veuen en el seu model una alternativa dins la Unió Europea.

Una eventual derrota podria debilitar aquest corrent i alterar els equilibris polítics dins del bloc comunitari. En canvi, una victòria reforçaria la seva posició i consolidaria Budapest com a centre d’influència d’aquesta línia ideològica. Sigui quin sigui el resultat, el cas hongarès evidencia fins a quin punt la política nacional pot estar connectada amb dinàmiques globals. I com, en aquest escenari, les aliances internacionals poden tenir un paper clau en moments decisius.