Durant anys, Mikhailo Fédorov va formar part de l’entorn de confiança de Volodímir Zelenski. Ara, l’exministre de Defensa s’ha convertit en una de les veus més incòmodes per al president ucraïnès. La seva sortida del govern, el juliol passat, no només va posar fi a una carrera ministerial de sis mesos: també va obrir una ruptura política que ha anat a més en un moment especialment delicat per a Ucraïna.
Fédorov té 35 anys i representa una generació de dirigents que va arribar al poder amb la promesa de modernitzar l’Estat. Abans d’assumir Defensa, havia estat responsable de transformació digital i havia guanyat notorietat pels seus projectes per digitalitzar l’administració ucraïnesa. El seu perfil tecnològic i reformista el va convertir en una de les cares més visibles de la renovació impulsada per Zelenski.
Quan va arribar al Ministeri de Defensa, al gener, ho va fer amb l’encàrrec de modernitzar una estructura sotmesa a una enorme pressió per la guerra i marcada pels escàndols de corrupció. Però la seva etapa al càrrec va ser breu. La seva destitució va provocar protestes a Kíiv i, amb el pas de les setmanes, Fedorov ha passat de ser un membre del govern a qüestionar públicament el mateix president que el va nomenar.
De ministre de confiança a veu crítica
El punt d’inflexió va arribar aquesta setmana, quan Fédorov va publicar un vídeo de nou minuts en què reclamava recuperar el procés electoral fins i tot en temps de guerra. "La democràcia no pot ser ostatge de Rússia", va afirmar, abans de defensar la recerca d’un mecanisme "legal, segur i realista" per celebrar eleccions.
Però el seu discurs va molt més enllà de les urnes. L’exministre acusa l’administració de Zelenski de patir una "crisi sistèmica de governança" i assegura que els problemes de corrupció tenen conseqüències directes sobre la capacitat militar del país. Al seu entendre, els diners que desapareixen o les decisions que es bloquegen poden acabar traduint-se en menys munició, menys drons o menys tecnologia disponible per a l’exèrcit.
La crítica té especial força perquè prové d’algú que coneix el funcionament intern del govern. Orysia Lutsevych, responsable del programa sobre Rússia i Euràsia de Chatham House, ha coincidit en bona part amb el diagnòstic de Fedorov i ha assenyalat que el sistema continua donant massa pes a la lleialtat personal i als interessos particulars.
Zelenski, pressionat per tots els fronts
La ruptura arriba en un dels moments més complicats per a Zelenski des de l’inici de la invasió russa a gran escala. A la pressió política s’hi afegeix la militar. Ucraïna necessita reforçar urgentment la seva defensa aèria i pateix una escassetat de míssils interceptors per als sistemes Patriot, una de les seves principals eines per protegir les ciutats dels atacs russos.
El problema no és només la quantitat de sistemes disponibles, sinó també la capacitat de mantenir-los operatius. Zelenski ha reclamat reiteradament més interceptors als seus aliats mentre Rússia intensifica els atacs amb míssils i drons. La situació posa de manifest fins a quin punt la defensa ucraïnesa continua depenent del suport occidental.
Al mateix temps, els escàndols de corrupció tornen a erosionar la credibilitat presidencial. Aquesta setmana, Zelenski ha destituït Iryna Mudra, sotscap de l’Oficina Presidencial, després d’una operació de l’Oficina Nacional Anticorrupció d’Ucraïna. L’organisme investiga presumptes operacions de blanqueig que implicarien persones vinculades a les estructures de poder. Les acusacions encara són objecte d’investigació i no impliquen una condemna.
És en aquesta esquerda on Fédorov ha trobat el seu espai polític. El seu argument és que la corrupció deixa de ser un problema administratiu quan el país està en guerra: cada recurs mal gestionat pot tenir conseqüències al front.
El debat sobre les eleccions
La proposta de Fédorov, però, topa amb un obstacle jurídic important. A Ucraïna no es poden celebrar eleccions mentre la llei marcial continuï vigent, i aquesta es manté activa des de l’inici de la invasió russa. El govern i bona part dels experts també consideren que organitzar unes eleccions en plena guerra seria extraordinàriament complex: hi ha milions de desplaçats, soldats al front i territoris ocupats per Rússia.
Això no impedeix que el debat comenci a guanyar força. El mandat de Zelenski hauria acabat formalment el 2024, però la guerra ha impedit celebrar unes eleccions presidencials. El president continua exercint el càrrec d’acord amb el marc excepcional vigent.
Fedorov no ha anunciat que vulgui presentar-se a unes eventuals eleccions i seria prematur convertir-lo ja en un candidat presidencial. Però políticament ha fet un moviment important: ha deixat de ser un antic ministre descontent per convertir-se en una veu que qüestiona directament la manera com Zelenski governa el país.
La seva evolució és especialment significativa perquè no prové de l’oposició tradicional. Fedorov va formar part del projecte de Zelenski i va defensar-ne les reformes. Ara utilitza aquest coneixement intern per denunciar allò que considera els defectes d’un sistema que, segons ell, prioritza massa la lleialtat i massa poc l’eficàcia.
Per això, més que un rival electoral —almenys de moment—, Fedorov és una advertència per a Zelenski. En una Ucraïna exhausta per la guerra, amb les defenses sotmeses a una pressió creixent, problemes de corrupció i una dependència enorme dels aliats occidentals, el president afronta una batalla que ja no es lliura només contra Rússia. També haurà de demostrar que continua tenint autoritat política dins del seu propi país.