Mikhailo Fédorov ha llançat el desafiament polític més directe a Volodímir Zelenski des de l’inici de la invasió russa a gran escala. L’exministre ucraïnès de Defensa ha reclamat celebrar eleccions presidencials fins i tot mentre continua la guerra, en un discurs difós dimarts al vespre que posa sobre la taula un dels dilemes més delicats de la política ucraïnesa: com preservar la democràcia quan una part del país està ocupada i centenars de milers de persones combaten al front.
"La democràcia no pot ser ostatge de Rússia", va afirmar Fedorov, de 35 anys, que defensa que Ucraïna ha de "restaurar un procés democràtic complet" malgrat la prolongació del conflicte. Sense esmentar-lo directament, l’exministre va qüestionar la gestió de Zelenski i va advertir contra un sistema en què els nomenaments depenguin més de la lleialtat personal que de la competència o dels resultats.
Per què Ucraïna no celebra eleccions?
Les eleccions estan suspeses a Ucraïna des de la imposició de la llei marcial després de la invasió del febrer del 2022. El mandat de cinc anys de Zelenski va expirar formalment el maig del 2024, però la continuïtat institucional sota la llei marcial ha evitat obrir un procés electoral. Fins ara, tampoc no hi havia hagut una pressió interna significativa per celebrar-lo mentre els combats continuen.
El debat, però, ha guanyat intensitat després de la destitució sobtada de Fedorov el mes passat. La seva sortida del govern va provocar protestes a Kíiv, en un conflicte polític que també va acabar amb la destitució del general Oleksandr Syrskyi, amb qui l’exministre mantenia discrepàncies. Aquesta setmana, Zelenski ha proposat formalment que el ministre interí de Defensa, Yevhen Khmara, assumeixi el càrrec de manera permanent.
Trump vol que Zelenski celebri eleccions
La qüestió electoral també ha estat plantejada pel president dels Estats Units, Donald Trump, que ha reclamat anteriorment que Ucraïna convoqui comicis. Però organitzar-los en les actuals circumstàncies comportaria enormes dificultats pràctiques. Milions d’ucraïnesos han marxat del país o han estat desplaçats internament, més d’un milió de persones serveixen a les forces armades i una cinquena part del territori continua sota ocupació russa. A més, els bombardejos russos dificultarien garantir la seguretat dels electors i dels centres de votació.
Les enquestes ajuden a explicar, alhora, per què el debat pot tenir conseqüències polítiques. Un sondeig recent situava Fédorov en tercer lloc en una primera volta, amb un 13,1% dels vots, darrere de Zelenski, amb un 22,3%, i de l’excomandant en cap de les forces armades Valeri Zalujni, actual ambaixador al Regne Unit, amb un 21,4%. En una eventual segona volta, però, Fedorov i Zalujni derrotarien Zelenski segons el mateix estudi.
L’analista polític ucraïnès Artem Bronzhukov resumeix la contradicció: una part important de la societat considera necessàries les eleccions, però prefereix celebrar-les quan acabi la fase més intensa de la guerra. Ucraïna, diu, continua sent una "democràcia en guerra", i les protestes contra el Govern en són també una prova.
La reclamació de Fédorov, per tant, no implica que unes eleccions siguin imminents. Però obre una disputa política que fins ara havia quedat subordinada a la supervivència militar del país: fins a quin punt pot Ucraïna defensar els seus valors democràtics sense exposar-los encara més als efectes de la guerra?