La societat nord-americana s’ha mostrat dividida sobre una de les propostes més desconcertants de l’actual agenda política: la idea de prendre el control de Groenlàndia. Segons una enquesta recent de CNN tres de cada quatre nord-americans s’oposen a aquest intent, amb només el 25 % a favor d’un possible control dels Estats Units sobre aquest immens territori àrtic. Una divisió marcada que travessa partits i tendències polítiques, però que deixa clar que per a la majoria de la població aquesta idea va molt més enllà de la política exterior convencional.
Aquest mateix sondeig revela que fins i tot dins del Partit Republicà la fidelitat a la proposta no és unànime: aproximadament el 50% dels votants republicans i independents afins hi donen suport, mentre que l’altra meitat s’hi mostren contraris. Entre els demòcrates, l’oposició és aclaparadora, amb el 94 % en contra de tot intent d’expansió territorial nord-americana. I més encara: gairebé sis de cada deu americans consideren que els Estats Units ja han anat massa lluny en l’ús de la força o en l’expansió de la seva influència global, una percepció que creix a mesura que s’analitza la política exterior recent del país.
La militància nord-americana davant d’altres intervencions també mostra divisió. Tot i que el 52 % dels enquestats s’oposa a una possible acció militar a Veneçuela, aquesta qüestió polaritza de manera similar els ciutadans i reflecteix un cansament generalitzat respecte a l’ús de la força per expandir la influència estatunidenca.
Groenlàndia no està en venda
Les veus polítiques locals no han estat menys contundents. Líders de diversos partits polítics groenlandesos han emès declaracions conjuntes assegurant que Groenlàndia no està en venda i que només els seus propis ciutadans han de decidir el seu futur. Aquest missatge ha estat reiterat amb fermesa per la majoria dels dirigents del territori, i recalquen que aquest projecte no és una mercaderia diplomàtica, sinó una nació amb història i identitat pròpies.
Per altra banda, figures com el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, han subratllat que, tot i el debat sobre la independència, ara no és el moment de parlar-ne de manera precipitada, especialment quan una potència estrangera està plantejant convertir-lo en objectiu d’adquisició. Aquest posicionament reflecteix un equilibri fràgil entre aspiracions de sobirania i la necessitat de protecció econòmica i de benestar social.
Entre la sobirania i la influència global
Aquest context posa de manifest dues realitats que coexisteixen: als Estats Units, una majoria ciutadana no veu amb bons ulls projectes d’expansió o conquestes; a Groenlàndia, la població valora la seva autonomia. El fet que una ampla porció de groenlandesos prefereixi la idea de l’illa com a estat sobirà, en lloc de ser part dels EUA o mantenir només l’statu quo amb Dinamarca, indica una aspiració d’autodeterminació que va més enllà de les fronteres influenciades per potències externes. Alhora, aquesta aspiració també s’acompanya de preocupacions pràctiques sobre com gestionar una economia que depèn força de subsidis i imports.
Al capdavall, el debat sobre Groenlàndia es troba avui entre la política dels grans poder, l'opinió pública nord-americana escèptica, i les veus groenlandeses que reclamen dret a decidir el seu propi futur. Mentre la Casa Blanca i alguns sectors polítics nord-americans parlen de seguretat nacional, els ciutadans dels països implicats i els mateixos groenlandesos han deixat ben clar que la sobirania i el respecte a la voluntat popular són factors innegociables.