El president dels EUA Donald Trump no deixa cap territori sense la seva tradicional comunicació agressiva. L’estratègia comunicativa de la seva administració a les xarxes socials torna a estar sota escrutini després de la publicació, aquesta setmana, d’una imatge oficial de la Casa Blanca que diversos experts vinculen amb l’imaginari del supremacisme blanc. El missatge, difós a la plataforma X, ha estat qualificat d'un nou exemple de l’ús deliberat —o com a mínim negligent— de referències pròpies de la subcultura neonazi.

La imatge en qüestió mostra dos equips de trineus groenlandesos, cadascun amb tres huskies, apuntant en direccions oposades. D’un costat, una escena serena amb les columnes blanques de la Casa Blanca i el jardí sud; de l’altre, un paisatge tempestuós amb la Gran Muralla xinesa i la plaça Roja de Moscou. Acompanyant la il·lustració, el compte oficial de la Casa Blanca hi afegia una sola pregunta: “Which way, Greenland man?” (‘Cap a on, home de Groenlàndia?’).

El missatge que s'amaga darrere d'un tuit

A primera vista, el missatge podria interpretar-se com una al·lusió gràfica a la pressió reiterada de Donald Trump perquè Groenlàndia —territori semiautònom sota sobirania danesa— passi a formar part dels Estats Units. Però, segons Heidi Beirich, cofundadora del Global Project Against Hate and Extremism i una de les veus més reconegudes en el seguiment del neonazisme nord-americà, el llenguatge utilitzat té una càrrega ideològica molt més precisa.

“Aquest és un concepte clau dins la subcultura neonazi i supremacista blanca”, explica Beirich en declaracions recollides per The Guardian. Segons l’experta, l’expressió Western man —a la qual remet la pregunta del post— és un codi habitual per referir-se a l’“home blanc”. El missatge connecta directament amb Which Way Western Man, un llibre publicat el 1978 que continua sent una lectura de referència a l’extrema dreta nord-americana.

L’obra va ser escrita per William Gayley Simpson, un ideòleg nacionalista blanc vinculat a la National Alliance, una organització neonazi fundada per William Luther Pierce, l’autor de The Turner Diaries, text que va inspirar diversos atemptats, entre ells el de l’edifici federal d’Oklahoma City el 1995. “És absolutament xocant veure com aquesta mena d’imatges i referències es normalitzen des de l’administració”, adverteix Beirich. “Aquest discurs apel·la directament a sectors que creuen que només les persones blanques haurien d’exercir el poder”.

Aquest episodi no és aïllat. En els darrers mesos, cartells de reclutament del Departament de Seguretat Nacional (DHS) han estat comparats amb propaganda del Tercer Reich, mentre que figures properes a l’ecosistema Trump, com Elon Musk, han difós missatges considerats provocadors o racials contra comunitats com la somali, especialment exposada a batudes del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) a ciutats com Minneapolis i Saint Paul.

Beirich adverteix que, més enllà de la provocació o el “troleig”, hi ha una deriva preocupant: “En el cas dels missatges del DHS, existeix el risc real que s’estigui intentant atreure militants de l’extrema dreta cap a cossos com l’ICE”. Legisladors demòcrates ja han expressat inquietud per la possibilitat que persones vinculades als disturbis del 6 de gener o al grup Proud Boys hagin estat contractades per aquestes agències.

Fins i tot dins dels fòrums neonazis, com els canals de Terrorgram a Telegram, l’ambició de Trump sobre Groenlàndia genera divisió. “Groenlàndia diu que prefereix quedar-se amb Dinamarca”, escrivia recentment un influent usuari d’aquests espais. “La resposta de Trump és insinuar que la prendran igualment. El món no tolerarà gaire temps aquest comportament”.

Evolució del llenguatge de la Casa Blanca

Cal subratllar, en tot cas, que la lectura d’aquests codis correspon a l’anàlisi de Heidi Beirich i d’altres especialistes en extremisme, i no a una admissió explícita per part de l’administració nord-americana. Tot i això, el precedent obliga a mirar amb atenció l’evolució del llenguatge i les imatges que emanen de la Casa Blanca. Si aquests missatges formen part d’una estratègia conscient, d’una provocació calculada o d’una banalització perillosa de referents extremistes, és una qüestió oberta. El que està en joc, però, és fins a quin punt la comunicació institucional dels Estats Units està disposada a flirtejar amb imaginaris que fins fa poc quedaven relegats als marges més foscos d’internet.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!