En un moment en què les diferències entre rics i pobres continuen creixent, Rússia ha optat per retocar la manera com calcula aquesta desigualtat. L’agència estatal Rosstat ha modificat el sistema amb què mesura el repartiment de la riquesa, una decisió que, de retruc, millora les xifres oficials sense que això impliqui necessàriament un canvi real en la vida de la població.

Segons ha publicat el diari Kommersant, el nou mètode té en compte els ingressos després d’impostos i ajusta les dades segons les diferències entre regions. Això fa que l’indicador que mesura la desigualtat baixi de manera notable en les estadístiques del 2025. Dit d’una altra manera: sobre el paper, el país sembla menys desigual que abans.

Objectiu: tapar el desastre de la societat russa

Aquest ajust arriba, a més, en un moment oportú per al Kremlin. El president Vladímir Putin havia fixat com a objectiu reduir aquestes diferències en els pròxims anys, i amb el nou sistema les dades s’hi acosten més ràpidament. Tot plegat alimenta la sospita que el canvi respon tant a criteris tècnics com a interessos polítics.

Per entendre-ho de forma simple: no és que la riquesa s’estigui repartint millor, sinó que ara es mesura d’una altra manera. I això té conseqüències. Diversos experts adverteixen que el nou càlcul pot oferir una imatge més optimista de la realitat, deixant en segon pla factors importants com l’economia submergida, molt present al país, o les grans diferències de preus i salaris entre territoris.

Les dades disponibles continuen mostrant un panorama desigual. Tot i que el salari mitjà pot semblar relativament elevat, la realitat és que molts ciutadans cobren molt menys. A més, la distància entre regions és enorme: ciutats com Moscou concentren ingressos molt superiors a altres zones, especialment al Caucas, on els sous són considerablement més baixos.

Què passa amb els oligarques?

Mentrestant, les grans fortunes han continuat creixent. Segons estimacions recollides per la revista Forbes, petits increments en els indicadors de desigualtat poden traduir-se en traspassos significatius de riquesa cap als sectors més privilegiats. Això reforça la idea que la bretxa econòmica no només persisteix, sinó que es pot estar ampliant.

També crida l’atenció que determinades zones quedin fora del càlcul, com alguns territoris annexats recentment, fet que dificulta tenir una fotografia completa del país. Tot plegat contribueix a dibuixar unes estadístiques que, tot i ser oficials, poden no reflectir del tot la realitat quotidiana de milions de persones.

Així, més enllà de les xifres, el debat de fons és fins a quin punt les dades serveixen per explicar la realitat o per construir un relat. En el cas rus, el canvi de metodologia obre interrogants incòmodes: la desigualtat està baixant de debò o simplement s’ha trobat una nova manera de fer-la menys visible?