A Moscou, la guerra ja no és viu com a quelcom llunyà, sinó com una cosa que té un efecte i impacte en la vida diària. Fa només unes setmanes, zones senceres de la capital russa van experimentar talls de connectivitat al mòbil que van durar dies, deixant apps, pagaments digitals i navegació inservibles i trastocant rutines quotidianes que feien la vida urbana possible. Quan el mòbil es torna inútil, la gent descobreix com depèn d’ell per tot —des de demanar un taxi, fins a fer pagaments o simplement saber què passa al món—. Aquest fenomen explicat no ha estat anecdòtic: apagades irregulars i inexplicades han afectat gran part de Moscou i altres regions, generant frustració i especulacions sobre un possible control més estricte de la informació.

Conegut pels seus responsables com a “mesures de seguretat” davant l’augment d’atacs amb drons guiats des d’Ucraïna, el tancament de la xarxa mòbil ha tingut impactes reals en l’economia local i la vida civil. Empreses han perdut milions, mentre taxistes, repartidors i petits negocis han vist caure els ingressos quan els sistemes de pagament digitals van quedar bloquejats o inaccessibles. Per a molts, comprar amb efectiu o fer servir mapes de paper ha tornat a ser la norma en plena capital d’un país que fa poc presumien de ser altament digitalitzat. Un simple passeig pel centre de Moscou pot semblar anacrònic: gent pagant en efectiu, fent servir un GPS o fins i tot un buscapersones, eines que es pensaven sepultades per la revolució dels smartphones.

russia moscou efe
Agents de policia russos revisen documents prop del Kremlin a Moscou, Rússia, el 24 de març de 2026. L’FSB va informar que havia frustrat diversos atemptats terroristes, inclosa la prevenció de la compra de drons militars per part d’intel·ligència ucraïnesa, suposadament destinats a atacs dins la ciutat / EFE

Aquestes apagades tecnològiques no arriben en un buit informatiu ni social. Formen part d’un conflicte més ampli que, quatre anys després de l’inici de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, es mostra tan present a l’interior del país com als camps de batalla. Les converses internacionals per posar fi a la guerra han continuat, però per a analistes i actors implicats la impressió dominant és que les negociacions no estan extingint el conflicte, sinó prolongant-lo sense una resolució clara. Això és, en part, la tesi de comentaris recents que sostenen que les converses de pau serveixen més per mantenir un “escenari de negociació” que per tancar la guerra de veritat, i que Rússia no ha mostrat voluntat de comprometre’s en termes substancials sobre territori i garanties de seguretat. Aquesta anàlisi posa en relleu la paradoxa: diplomàcia contínua, però pocs avenços reals cap a un alto el foc o una sortida negociada definitiva.

🪖Criminalitat militar
  • +50% casos de violència i delictes entre soldats
  • Robatoris, agressions i abusos
  • Erosió de la disciplina i moral de les tropes
🤝Negociacions de pau
  • Converses contínues sense resultats clars
  • Prolonguen el conflicte
  • Frustració ciutadana i internacional
📱Apagades digitals
  • Setmanes sense internet mòbil
  • Afecta comunicació, pagaments i mobilitat
  • Mostra vulnerabilitat de la vida quotidiana
💡 Missatge clau: La guerra s’infiltra en la vida diària, la seguretat militar i la tecnologia

Criminalitat en augment entre soldats

Alhora, mentre les parts es reuneixen i tornen a reunir-se — sovint sense grans resultats visibles —, el cost humà i social de la guerra es filtra en espais inesperats. Un dels exemples més inquietants és el que succeeix dins dels mateixos efectius militars russos: un fort augment de la criminalitat entre soldats en servei actiu, incloent-hi assassinats, agressions sexuals i robatoris, ha estat reportat com una tendència creixent des de l’inici de la invasió. Aquest increment no sembla proporcional només a l’expansió de l’exèrcit, sinó que indica tensions internes, manca de disciplina i potser, com diuen alguns analistes, l’erosió de valors quan un conflicte es prolonga i desgasta. Les xifres de casos judicials militars s’han disparat, mostrant una realitat fosca que combina els efectes de l’estrès de combat, la impunitat i una cultura de violència que s’ha estès més enllà dels fronts.

La combinació d’aquests elements —apagades de comunicacions que deixen centres urbans a les fosques digitals, negocis de pau que no acaben en pau i crims interns dins de l’exèrcit— pinta un panorama molt més complex de la guerra. És la guerra que no es veu a les transmissions oficials ni en els mapes de línies de front actualitzats: és la guerra de la vida quotidiana i de la deformació de la normalitat.

museu de la guerra mosco europa press
Visitants observen una exposició sobre la “operació militar especial”, terme oficial rus per referir-se a la guerra contra Ucraïna, a Moscou, Rússia, el 22 de març de 2026 / Europa Press

Per a molts ciutadans russos, aquesta guerra no està només a l’est d’Ucraïna, sinó a casa seva. A Moscou i Sant Petersburg, l’apagada d’internet recorda que la vida actual depèn d’una connectivitat que pot desaparèixer amb un toc de botó. Mentre que la frustració per la manca de resultats en les converses diplomàtiques i els esbarts de violència interna en rangs militars subratllen que el conflicte s’ha infiltrat de manera profunda en la societat russa, tant en àmbits públics com íntims.

És una guerra de múltiples fronts —no només de canons i tancs o drons, sinó de comunicacions, de límits socials i de paciència civil — que continua modelant una realitat en què la distància geogràfica del front pot ser menys rellevant que la proximitat emocional del dia a dia interromput.