És evident que el rebuig a l'acord que havien assolit la Conselleria d'Educació i els principals sindicats del sector, començant per la USTEC —el majoritari del sector—, ha suposat una autèntica gerra d'aigua freda per a tots els que estaven en el pacte. L'aclaparadora derrota dels defensors de la transacció assolida ha deixat al descobert principalment tres coses: l'erràtica política de la conselleria no se soluciona amb una campanya d'entrevistes, primer amenaçadores per a desconèixer la vaga i, després de la derrota, conciliadora; els sindicats, també la USTEC, tenen menys control del que es pressuposa a l'hora que els seus afiliats segueixin les seves indicacions, i, en tercer lloc, el malestar és d'una profunditat superior a la que es pot observar des de fora del sector i, realment, no va només de millores econòmiques.
Fins que aquests tres ingredients no s'entenguin bé per part d'uns i d'altres, és inútil intentar reconduir el conflicte. I no cal descartar que les jornades de protesta vagin a més, la situació es tensi al màxim i s'utilitzin esdeveniments rellevants, com la visita del Papa a Barcelona de dimarts a dijous que ve. De fet, la USTEC —el sindicat majoritari—, la CGT, la Intersindical i COS han fet una crida als docents per bloquejar el país coincidint amb el viatge de Lleó XIV, la qual cosa amenaça de manera important la mobilitat a l'àrea metropolitana i en algunes de les principals vies de Catalunya. Tot això, en vigílies d'un final de curs que amenaça de ser intempestiu i anòmal i amb les proves de selectivitat com a següent estació.
Perquè és obvi que els partidaris de mantenir la vaga han rebut, després de la consulta, una injecció de moral important. I és lògic: els resultats després de requerir l'opinió dels docents són incontestables i d'aquí la incertesa actual. La participació va ser molt significativa, un total de 60.686 docents, és a dir, el 61 % d'un cens total d'uns 99.300. D'aquests, 39.502 mestres i professors van rebutjar el text signat divendres passat amb la conselleria, i només 21.184 l'han avalat. Els sindicats minoritaris CGT, la Intersindical i COS, que havien fet campanya pel no, en considerar que l'acord aborda millores salarials, però descuida aportar més recursos per a l'escola inclusiva i altres demandes del col·lectiu, van doblar els signants, que, aparentment, tenien molt més poder que ells i se'ls concedia un predicament més gran.
Al final, anem sempre al mateix: sense un sistema de finançament semblant al concert econòmic, es poden posar pegats, mai solucionar el problema
Però quan les coses es desboquen, i en el cas dels professors, feia molts anys que el got havia desbordat amb escreix, cal fer una mica de retrospectiva. L'actual consellera, més enllà d'una preocupant manca de cintura per a negociar, va rebre una herència enverinada dels tres últims responsables d'Educació: Josep Bargalló (2018-2021), Josep González (2021-2023) i Anna Simó, encara que en benefici d'aquesta última es pot dir que només va estar una mica més d'un any al capdavant del departament. Estem, per tant, davant una crisi larvada aquests darrers vuit anys i que també té ramificacions en les anteriors, fruit de les polèmiques retallades dels primers anys dels anys 2010 i següents. Ara, sortir d'aquest pou és enormement complicat, ja que els canvis estructurals que calen, com reducció de ràtios, inclusió real, menys burocràcia i reversió de retallades, requereixen molts més diners dels que la Generalitat té i està disposada a posar.
Al final, anem sempre al mateix: sense un sistema de finançament semblant al concert econòmic, es poden posar pegats, mai solucionar el problema. Si a aquestes dificultats s'hi afegeix el daltabaix, any rere any, a l'informe PISA, en què Catalunya registra un retrocés en matèries importants com comprensió lectora, matemàtiques o ciències fins a aterrar a l'últim vagó autonòmic, o el malestar a les aules per causes tan diverses com la pobresa infantil o la segregació escolar, el còctel acaba sent sempre explosiu. Ara que està tan de moda reivindicar el president Jordi Pujol, potser valdria la pena recordar que sempre deia que els problemes socials a Catalunya podien venir sempre pel malestar d'alguna de les tres M o per la combinació de dues o tres d'elles: mestres, metges i mossos. I, com és sabut, els metges estan a la següent carpeta en el malestar dels professionals.