Protestes violentes han esclatat aquesta passada nit a Skopje durant una manifestació convocada per l'oposició nacionalista contra la proposta comunitària per a l'inici del procés d'adhesió de Macedònia del Nord a la Unió Europea (UE), que busca superar el vet búlgar a través d'una solució de consens. El Ministeri de l'Interior ha informat aquesta matinada que 47 policies han resultat ferits, 11 d'ells amb lesions greus, mentre que desenes de manifestants han estat detinguts. La protesta en què han participat milers de persones ha començat pacíficament davant del Parlament fins que alguns manifestants han trencat la tanca de protecció i han donat objectes als policies.
Els manifestants han exigit la renúncia del Govern i del ministre d'Afers Exteriors, Bujar Osmani, que han acusat de voler acceptar una proposta que segons el seu parer és perjudicial per als interessos nacionals macedonis. Es tracta de la quarta concentració consecutiva d'aquestes característiques i fins ara les més violenta. La manifestació ha tingut lloc tan sols unes hores després que el president del consell Europeu, Charles Michel, visités Skopje per encoratjar el Govern a acceptar aquesta nova iniciativa que serviria per desbloquejar les negociacions d'adhesió a la UE.
El vet de Bulgària
Fa dos anys que, les negociacions amb Macedònia del Nord, però també amb Albània, estan bloquejades per un vet de Bulgària que exigia que el país veí reconegués que l'idioma macedoni té arrels búlgares i que ambdós pobles van tenir una història comuna en el passat. Macedònia del Nord afirma que la seva identitat i l'idioma macedoni no són discutibles. Fa dues setmanes el Parlament de Bulgària va aixecar finalment el vet, però Skopje va presentar algunes reticències, que, segons va recalcar Michel, han estat tingudes en compte. En una roda de premsa conjunta amb el primer ministre de Macedònia del Nord, Dimitar Kovachevski, el president del Consell Europeu va asseverar que la proposta preveu que el macedoni sigui una llengua de la UE com una altra qualsevol i que el respecte de les minories està de per si recollit als tractats europeus.
Si Skopje accepta aquesta fórmula presentada per França i assumida per la UE, la primera Conferència Intergovernamental (CIG) pot ser convocada "en els propers dies", va afirmar Michel per afegir que, després, una vegada Macedònia hagi fet els canvis constitucionals pertinents, "podran automàticament començar les negociacions". Amb això va al·ludir al format particular, que contempla la convocatòria de dos CIG en lloc d'una com és habitual. La primera serviria per marcar el full de ruta del procés i la segona es duria a terme tan sols després que aquest país hagi incorporat a la minoria búlgara com a comunitat ètnica a la seva Carta Magna. Segons el cens de població de 2021, a Macedònia del Nord hi ha al voltant de 3.500 ciutadans que es declaren d'ètnia búlgara. Els qui s'oposen a aquesta iniciativa temen que Bulgària pugui utilitzar aquest format de Conferència Intergovernamental a terminis per impulsar els seus punts de vista nacionalistes i bloquejar novament el procés.