Quan s'escolten declaracions com les fetes per la secretària general de Podemos assegurant que amb les competències d'immigració els Mossos d'Esquadra farien batudes racistes un pot comprendre, fàcilment, dues coses: per què el moviment del 15-M i els efectes de la seva aposta per una democràcia més participativa i allunyada del bipartidisme PP-PSOE van desaparèixer tan ràpidament; i, en segon lloc, el seu enfonsament electoral a conseqüència d'un desconeixement tan profund d'una societat com la catalana. Ione Belarra, psicòloga i diputada per Madrid, ministra de Pedro Sánchez entre els anys 2021 i 2023, deuria a aquestes hores haver demanat ja disculpes perquè no fos tan evident la seva ignorància sobre la policia autonòmica catalana. Però potser el seu problema no són els Mossos sinó els apriorismes amb Catalunya, aquest supremacisme espanyol que els apropa tant a l'altre extrem ideològic de Podemos quan del que es tracta és de denigrar tot el que és català.

Hi ha, a més, una actitud pròpia de l'esquerra caviar. Encara que ja ho han fet d'altres, crec que cal recordar-ho: Belarra era ministra de Drets Socials quan el 24 de juny del 2022 van morir almenys 37 persones, en van desaparèixer 70 i al voltant de 470 van ser retornades de manera sumària al Marroc, després de l'ús desproporcionat de la força i la violenta repressió exercida, tant per les forces de seguretat marroquines com espanyoles a la frontera de Melilla, l'incident més mortífer d'aquesta naturalesa mai registrat allà. No va dimitir del càrrec, ni es va sentir interpel·lada per aquella massacre; devia ser per allò de la solidaritat ministerial amb el titular d'Interior de l'època i d'ara, Fernando Grande-Marlaska. L'origen de la polèmica sobre els Mossos ve de la seva furibunda reacció a l'acord entre Junts per Catalunya i el PSOE sobre immigració. Segons l'opinió de Belarra, Puigdemont només vol el traspàs de competències a Catalunya en aquesta matèria per dur a terme polítiques racistes i competir amb Aliança Catalana. El secretari general de Podemos, Pablo Fernández, ha tirat més llenya al foc en proclamar que no hi ha res que s'assembli més a un racista de Vox que un racista de Junts.

Belarra, sent ministra de Pedro Sánchez, no va dimitir del càrrec ni es va sentir interpel·lada per la massacre d'immigrants a Melilla

Sorprèn que, una vegada i una altra, aquesta esquerra trobi a Catalunya la manera de focalitzar la seva acció política i que els temes de debat escollits siguin de tant consens com els Mossos. Semblaria que Pablo Iglesias alguna cosa hauria hagut d'aprendre, encara que Belarra o Pablo Echenique no li ho facin precisament fàcil. La manera com es va embolicar a la xarxa X amb Oriol Junqueras quan el líder d'ERC li va recordar que aquests dos dirigents de Podemos diuen ara coses que abans afirmaven Albert Ribera o Inés Arrimadas, demostra que els morats volen viure de rendes. D'un passat en què sí que van anar a visitar-lo a la presó de Lledoners (octubre del 2018), de la mateixa manera que va viatjar Iglesias fins a Waterloo quan era vicepresident del govern espanyol a veure a Carles Puigdemont, en diverses ocasions, com va revelar Jaume Asens en un llibre, en el qual també va explicar que Iglesias i Puigdemont compartien amb ell i Toni Comín un grup de Telegram que, suposo, ja deuen haver eliminat.

Diu Junqueras recordant aquella visita a Lledoners que les coses canvien, de vegades a millor i de vegades a pitjor. Amb un dard final: "Que comenceu a sonar com a Ciutadans em sembla un canvi a pitjor". Espero que, durant un temps, els elogis a Podemos des de la tribuna d'oradors del Congrés per part d'Esquerra desapareguin i se li disputi l'espai polític que, amb tota seguretat, és el que Junqueras necessita per consolidar el lleuger creixement que li donava al seu partit l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la setmana passada. No serà que en tota aquesta actitud de la formació morada hi ha sobretot un interès per fer inviable que la majoria d'investidura de Pedro Sánchez pugui posar-se d'acord en alguna cosa i Iglesias hagi fet un pas decidit cap a l'avançament electoral? Seria legítim que així fos, ja que agafaria Sumar i la vicepresidenta Yolanda Díaz amb el pas canviat, i, en tot cas, ja veuríem quina és la valoració que farien els electors d'esquerra. Però per a això, no necessita ficar els Mossos en el xoc polític ni impedir que Catalunya, ara amb un govern del PSC i un president del mateix espai polític, Salvador Illa, pugui gestionar les competències d'immigració.