L’augment de l’activitat militar russa a través de Bielorússia ha tornat a encendre les alarmes a Ucraïna. Tot i que no existeixen indicis d’una nova ofensiva terrestre imminent des del territori bielorús, les autoritats ucraïneses observen amb preocupació una intensificació de la cooperació entre Moscou i Minsk que podria ampliar encara més el paper de Bielorússia en la guerra.
Segons informa el diari britànic The Guardian, les incursions de drons russos d’intel·ligència procedents de l’espai aeri bielorús han augmentat aproximadament un 20% des de principis d’any. Aquest increment coincideix amb informacions sobre la construcció de noves bases de drons russes a prop de la frontera compartida entre Rússia i Bielorússia, així com amb l’expansió d’infraestructures logístiques i de vigilància que podrien donar suport a futures operacions militars.
Què farà Ucraïna?
La resposta de Kíiv ha estat reforçar les defenses al llarg de la frontera nord. A la regió de Txerníhiv, una de les zones utilitzades per les forces russes durant la invasió del 2022, s’han intensificat els treballs de fortificació amb trinxeres antitanc, obstacles de formigó, filferro espinós i noves posicions defensives. L’objectiu és evitar qualsevol sorpresa estratègica en una àrea que continua sent especialment sensible per a la seguretat ucraïnesa.
Les inquietuds no se centren tant en una intervenció directa de l’exèrcit bielorús com en el paper creixent del país com a plataforma de suport a l’esforç bèl·lic rus. Des de l’inici de la invasió a gran escala, el règim d’Aleksandr Lukaixenko ha permès que Rússia utilitzi territori bielorús per a operacions militars, però diversos analistes consideren que la integració entre els dos aliats ha anat augmentant progressivament.
En aquest context, l’exministre d’Afers Exteriors ucraïnès Dmitró Kuleba ha advertit recentment que les actuacions de Minsk són diferents de les observades el 2022. Sense arribar a predir una nova ofensiva, Kuleba assegura que detecta una successió de moviments que indiquen una preparació més profunda de Bielorússia per a eventuals escenaris militars.
Què vol Bielorússia?
Altres experts, però, es mostren escèptics sobre la possibilitat que Lukaixenko decideixi implicar directament les seves forces armades en el conflicte. Argumenten que una decisió d’aquesta magnitud podria generar importants costos polítics interns i augmentar la vulnerabilitat del règim. De fet, responsables militars ucraïnesos han advertit que disposen d’una extensa llista d’objectius estratègics a Bielorússia que serien atacats si Minsk participés activament en la guerra.
Malgrat aquestes divergències, existeix un ampli consens sobre una qüestió fonamental: Rússia intenta consolidar Bielorússia com una rereguarda estable per sostenir la seva campanya militar. Això permet al Kremlin ampliar la pressió sobre Ucraïna sense assumir els riscos d’obrir un nou front convencional.
Per als països europeus, el repte és interpretar correctament aquesta evolució. El perill no sembla residir en una escalada sobtada, sinó en la normalització gradual del paper de Bielorússia dins l’arquitectura militar russa. Una transformació lenta, però constant que, a llarg termini, podria alterar l’equilibri de seguretat a l’est d’Europa i incrementar la tensió a les fronteres de la Unió Europea.