Irene Montero ha fet aquest dissabte el pas que Podemos preparava des de fa mesos i ha confirmat que vol ser candidata a les pròximes eleccions generals. Però l’exministra d’Igualtat i actual eurodiputada ho ha fet amb una jugada que va més enllà d’una simple proclamació interna: proposa sotmetre la seva candidatura a unes primàries obertes a tothom, tant per votar com per presentar-s’hi. El moviment situa Podemos en primera línia de la cursa per liderar l’espai polític a l’esquerra del PSOE en un moment en què Sumar encara no ha definit ni candidat ni fórmula electoral per afrontar les pròximes generals. I el que proposa Montero és celebrar unes primàries conjuntes de tot l’espai, obertes al vot de qualsevol ciutadà, per elegir un candidat únic dels partits situats a l’esquerra del PSOE. "Vull ser la vostra candidata, però no ho vull ser de qualsevol manera", ha proclamat Montero durant l’acte Paz, casa, trabajo, celebrat aquest dissabte a Madrid.
La dirigent morada ha defensat unes primàries "obertes a tothom", en les quals "tot l’equip" pugui ser escollit no només pels militants i simpatitzants de Podemos, sinó per qualsevol persona, qualsevol ciutadà "que vulgui participar". Perquè la fórmula plantejada per Montero permetria també que s’hi presentessin candidats externs a Podemos, una porta que els morats presenten com una manera de construir una candidatura més àmplia de l’esquerra alternativa. Una altra qüestió és si la resta de formacions d’aquest espai —Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid o els Comuns— acceptaran jugar aquesta partida.
Podemos intenta marcar el terreny a Sumar
La candidatura de Montero no és exactament una sorpresa. Podemos ja l’havia assenyalat l’abril de l’any passat com la seva aposta per a les pròximes generals. La novetat és el mecanisme amb què ara pretén legitimar aquest lideratge i, al mateix temps, obligar la resta de l’esquerra a posicionar-se. Sumar fa mesos que ajorna la decisió sobre qui ha d’encapçalar el seu espai electoral i sota quina marca concorrerà a les eleccions. Podemos, en canvi, posa ara un nom sobre la taula i ofereix unes primàries obertes que podrien convertir-se en una batalla directa pel lideratge de l’esquerra alternativa. La proposta conté una trampa política difícil d’esquivar per als seus antics socis. Si Sumar acceptés competir en unes primàries conjuntes, Montero partiria amb el suport d’una organització molt mobilitzada i amb una elevada notorietat pública. Si rebutgés participar-hi, Podemos podria acusar-lo de negar-se a sotmetre la unitat de l’esquerra al vot dels ciutadans.
La relació entre totes dues forces continua marcada per la ruptura de finals del 2023, quan Podemos va abandonar el grup parlamentari de Sumar després de mesos de tensions amb Yolanda Díaz pel control polític de l’espai. Els morats han mantingut des d’aleshores una posició molt crítica amb Sumar i defensen la construcció d’una esquerra "forta" i no subordinada al PSOE.
De Rufián a les primàries obertes
Abans de l’estiu, Podemos havia arribat a explorar públicament altres fórmules. La direcció morada va elogiar la possibilitat d’un eventual tàndem amb el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, després que Montero i el dirigent republicà coincidissin en un acte. Aquella possibilitat, però, no va avançar i Podemos va descartar posteriorment una gran confluència amb altres forces estatals. Ara, la proposta de primàries permet a Montero presentar-se simultàniament com la candidata de Podemos i com una aspirant a representar un espai polític més ampli. De moment, però, no existeix cap acord amb Sumar ni amb la resta de partits perquè aquestes primàries siguin realment les del conjunt de l’esquerra alternativa.
Jornada de 30 hores i salari mínim de 1.800 euros
Montero també ha aprofitat el seu primer acte de precampanya per dibuixar les grans línies del programa amb què vol presentar-se a les generals. Entre les mesures més destacades hi ha la reducció de la jornada laboral fins a les 30 hores setmanals, sis hores al dia, i l’augment del salari mínim interprofessional fins als 1.800 euros. També ha defensat prohibir que els fons d’inversió comprin habitatges, intervenir per reduir el preu dels pisos, limitar el preu dels aliments i abaratir l’energia.
Montero ha reivindicat que els recursos públics es destinin prioritàriament a sanitat, educació, conciliació i lluita contra les violències masclistes, en lloc d’incrementar la despesa militar. "Quina bogeria bolivariana dir que, si et poses malalt, hi ha d’haver un bon hospital amb professionals ben remunerats", ha ironitzat. També ha reivindicat que "qualsevol nen o nena té dret a la millor escola pública, neixi al barri que neixi", i ha defensat que les normes del sistema no poden anar contra la gent.
Belarra beneeix la candidatura
La secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha escenificat el suport total de la direcció del partit a Montero. L’ha definida com una dona "valenta" que "no es ven" als que "manen" i ha arribat a afirmar que Espanya necessita una "mare lluitadora" com ella al capdavant del govern. Podemos, per tant, ja ha triat la seva carta. Formalment, Montero encara haurà de guanyar unes primàries. Políticament, però, la batalla que acaba d’obrir és molt més gran: decidir qui liderarà una esquerra alternativa que continua dividida a les portes del pròxim cicle electoral.