El magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías defensa en la seva ponència sobre el recurs d’empara de Jordi Turull que la interpretació del Tribunal Suprem per no aplicar l’amnistia a la malversació del procés és jurídicament raonada i no es pot considerar "capritxosa", segons avança aquest dissabte El Español. La ponència del magistrat conservador proposa desestimar el recurs de Turull, que havia recorregut contra la decisió del Suprem de no amnistiar-li el delicte de malversació. El text està previst que sigui debatut pel ple del Constitucional el pròxim 22 de setembre. La proposta de Macías, però, no és vinculant ni equival a una decisió del Tribunal Constitucional. Correspondrà al ple decidir si assumeix el criteri del ponent, el modifica o el rebutja.
El cas de Turull és rellevant perquè planteja una qüestió que també afecta altres condemnats o processats per malversació en la causa del procés, entre ells Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El criteri que adopti finalment el Constitucional podrà servir de referència per als recursos que continuen pendents, tot i que cada cas haurà de ser resolt individualment. Tot i la contundència de la ponència, No sembla probable que el criteri de Macías acabi imposant-se al ple de l'alt tribunal. El TC manté una majoria progressista que fins ara ha avalat els principals aspectes de la llei d’amnistia, de manera que la proposta del magistrat conservador podria ser rebutjada o modificada quan es debati el recurs de Turull. Per això, el text de Macías s’ha d’entendre com una posició de partida dins del tribunal, no com un avançament de la decisió final.
El debat sobre la interpretació de la llei
Turull sosté en el seu recurs que el Suprem va vulnerar el seu dret a la tutela judicial efectiva amb una interpretació de la llei d’amnistia que considera "irraonable, inconsistent i indefensable". La seva defensa argumenta que la decisió del Suprem s’allunya de la literalitat de la llei i de la voluntat del legislador d’amnistiar els fets vinculats al procés. Macías, però, rebutja aquesta tesi. Segons la ponència, la Sala Penal del Suprem no es va limitar a excloure la malversació de manera automàtica, sinó que va oferir una "resposta raonada, completa i estructurada" a partir dels articles de la llei d’amnistia i de la jurisprudència existent sobre aquest delicte. El magistrat considera que aquesta interpretació "no es pot qualificar de sorprenent o imprevisible, i molt menys de capritxosa o fruit d’una suposada animadversió" contra els condemnats o processats.
Què entén el Suprem per benefici personal?
Un dels punts principals del recurs és el concepte de benefici personal de caràcter patrimonial. Turull sosté que la sentència del procés no va establir que els responsables de l’1-O s’haguessin enriquit personalment amb els diners públics utilitzats. El Suprem, però, va fer una interpretació més àmplia del concepte de benefici patrimonial. Va considerar que no cal un increment directe del patrimoni personal, sinó que també pot existir benefici quan s’evita una despesa que, en absència de diners públics, s’hauria hagut d’afrontar amb recursos propis. Macías considera que aquest raonament és jurídicament defensable. La ponència assenyala que "el benefici pot ser qualsevol avantatge o utilitat" i que no requereix necessàriament un enriquiment directe. Segons aquesta interpretació, utilitzar fons públics per assolir determinats objectius polítics sense haver de sufragar-los amb diners propis pot constituir un avantatge patrimonial. "Qui disposa d’uns béns, sigui de manera apropiativa o en forma d’administració deslleial, com si fossin propis, ja obté un benefici patrimonial, perquè això li permet fer ús d’uns béns sobre els quals no tenia cap facultat de disposició", afirma.
No hi ha "excés jurisdiccional" del Suprem
La ponència també recorda que el Tribunal Constitucional no té com a funció revisar si el Suprem ha fet la millor interpretació possible de la legislació ordinària. Macías sosté que el Constitucional només hauria d’intervenir si la decisió judicial fos arbitrària, manifestament irracional o basada en un error evident. Al seu parer, això no passa en el cas de Turull, perquè el Suprem va exposar els arguments jurídics que justificaven la seva decisió. Per aquest motiu, considera que no es pot parlar d’un "excés jurisdiccional" del Tribunal Suprem. "No es pot assumir la tesi del recurrent sobre una suposada extralimitació o excés jurisdiccional" del Tribunal Suprem, sosté Macías. "Més aviat tot el contrari. La seva tasca s’ha circumscrit a la seva funció primordial, que és la interpretació de la legalitat tal com està descrita en la mateixa norma. Aquest és el paper que l’article 117.3 de la Constitució atribueix al poder judicial, i no un paper imprecís d’exègeta d’una aparent voluntat del legislador, si aquesta no està descrita de manera coherent i meridianament clara en el text", afegeix el magistrat conservador.
La qüestió dels interessos financers de la UE
Un altre dels arguments utilitzats pel Suprem per excloure la malversació de l’amnistia era la possible afectació dels interessos financers de la Unió Europea. Posteriorment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha descartat aquesta afectació en els termes plantejats. Macías assenyala, però, que aquesta resolució europea encara no existia quan el Suprem va prendre la seva decisió. Per això, considera que el Constitucional ha d’analitzar si la decisió del Suprem estava prou motivada d’acord amb el marc jurídic i jurisprudencial existent en aquell moment.
També rebutja l’argument sobre la inhabilitació
Turull també havia al·legat que la negativa a aplicar-li l’amnistia vulnerava el seu dret de representació política, perquè manté vigent la seva pena d’inhabilitació. La ponència tampoc comparteix aquest argument. Macías considera que la inhabilitació deriva d’una condemna ferma dictada amb totes les garanties i que la negativa a aplicar l’amnistia no introdueix una nova restricció autònoma dels seus drets polítics. "La negativa a aplicar l’amnistia no introdueix una nova restricció autònoma del dret reconegut a l’article 23 de la Constitució ni prolonga per si mateixa una situació constitucionalment il·legítima d’exclusió política", replica la ponència.
El ple decidirà el 22 de setembre
La posició de Macías és, per ara, només la del magistrat ponent. El ple del Tribunal Constitucional haurà de debatre el recurs de Turull i decidir si comparteix aquesta interpretació. La resolució serà especialment rellevant perquè el Tribunal haurà de pronunciar-se per primera vegada sobre la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia a la malversació del procés. Fins aleshores, no hi ha cap decisió definitiva del Constitucional sobre aquesta qüestió.
Cal saber que per a cada assumpte hi ha un magistrat ponent, és a dir, un magistrat encarregat de preparar la proposta de resolució que servirà de base per a la deliberació del tribunal. La ponència serveix justament per això: ordenar els antecedents, analitzar els arguments de les parts, aplicar la jurisprudència i proposar una conclusió jurídica. No és una sentència anticipada ni obliga els altres magistrats.
En aquest cas, José María Macías és el ponent del recurs de Jordi Turull. Ell ha redactat una proposta que defensa desestimar el recurs. Després, el ple del Constitucional la debat. Si la majoria hi està d’acord, aquella ponència pot convertir-se, amb retocs, en la base de la sentència. Si la majoria rebutja la proposta de Macías, la ponència no s’aprova tal com està. A partir d’aquí, el més habitual és que s’hagi de redactar una nova proposta que reflecteixi el criteri majoritari del tribunal. Si el ponent original no vol assumir aquesta nova orientació, pot declinar la ponència, i aleshores se n’encarrega un altre magistrat. Hi ha precedents al TC en què un esborrany de sentència ha estat rebutjat per la majoria, el ponent ha declinat continuar i el president ha designat un altre magistrat perquè redacti una nova proposta.