La relació entre els Estats Units, Israel i l’Iran torna a travessar un moment crític. Les negociacions que Washington i Teheran mantenen per intentar rebaixar la tensió al golf Pèrsic i facilitar la reobertura de l’estret d’Ormuz s’han vist entorpides per les operacions militars israelianes al Líban, situant de nou el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, al centre de l’escenari diplomàtic.
La crisi es va intensificar després que Netanyahu amenacés de bombardejar els suburbis meridionals de Beirut per pressionar Hezbollah. La resposta iraniana va ser immediata: Teheran va advertir que suspendria les converses amb els Estats Units mentre continués l’escalada militar al Líban. El moviment va posar contra les cordes el president nord-americà, Donald Trump, que havia assegurat en les darreres setmanes que un acord era imminent.
Segons diversos mitjans nord-americans, la situació va desembocar en una conversa telefònica especialment tensa entre Trump i Netanyahu. Tot i que les versions sobre el contingut exacte de la trucada divergeixen, fonts properes a les negociacions apunten que la Casa Blanca va transmetre al dirigent israelià el seu malestar per unes accions que amenacen de fer descarrilar mesos de contactes diplomàtics.
Netanyahu, contra les cordes
La tensió entre tots dos líders arriba en un moment especialment delicat per a Netanyahu. Després de mesos de conflictes simultanis a Gaza, el Líban i l’Iran, el primer ministre afronta una caiguda en els índexs de popularitat i un futur polític cada vegada més incert. Aquesta setmana, el Parlament israelià ha fet un primer pas per dissoldre la cambra i obrir la porta a unes eleccions anticipades que podrien celebrar-se a la tardor.
Diversos analistes consideren que Netanyahu necessita exhibir resultats en el front militar per reforçar la seva posició davant l’electorat. Després d’haver presentat les seves campanyes contra Hamàs, Hezbollah i l’Iran com una qüestió existencial per a la seguretat d’Israel, un alto el foc sense objectius clars assolits podria ser interpretat pels seus rivals com un fracàs polític.
A aquesta pressió electoral s’hi afegeix la reactivació del judici per corrupció que el dirigent israelià afronta des de fa anys. Netanyahu està acusat de frau i suborn i ha aconseguit ajornar repetidament les audiències gràcies a les circumstàncies excepcionals derivades dels conflictes armats. Per a alguns observadors, la seva continuïtat al capdavant del govern està estretament vinculada a la seva estratègia judicial.
Però Trump també té els seus propis condicionants. L’administració nord-americana veu amb preocupació l’impacte econòmic del tancament de l’estret d’Ormuz, una ruta clau per al comerç mundial de petroli. L’Iran manté bloquejat aproximadament un 20% del trànsit global de cru amb l’objectiu de pressionar Washington i obtenir concessions en les negociacions.
Malgrat les dificultats, tant els Estats Units com l’Iran continuen deixant la porta oberta a un acord. Entre les opcions sobre la taula hi ha l’aixecament parcial de sancions o el desbloqueig d’actius iranians congelats a l’estranger. Tanmateix, qualsevol avenç dependrà també de l’evolució del conflicte al Líban i de la capacitat de Trump per contenir les iniciatives de Netanyahu.
Per ara, la diplomàcia continua avançant sobre un terreny fràgil. Mentre Trump insisteix que l’acord és a prop, el futur de les converses sembla condicionat, una vegada més, per les decisions que es prenguin a Jerusalem.